Resultats de la cerca

El 1999 començà a participar en el Campionat del Món, i el 2003 guanyà per primer cop el títol mundial a Val di Fiemme, en l’especialitat d’esprint Posteriorment ha destacat també en les curses de fons El seu palmarès inclou també 17 medalles d’or aconseguides en els Campionats del Món d’Oberstdorf 2005 3 esprint en equip, relleus i 30 km, d’Oslo 4 esprint, esquiatló, 10 km i relleus, Val di Fiemme 2013 4 esprint, esquiatló, 30 km i relleus, Falun 2015 2 esprint i relleus i Lahti 2017 4 esquiatló, 10 km, 30 km lliures i relleus Des del 2010 s’ha convertit en la gran dominadora de…

S’inicià en la bicicleta tot terreny camp a través el 1991 i, a partir del 1995 s’entrenà amb el tècnic Kim Forteza Fou campió del món juvenil 1996 i sub-23 2000 Competí pels equips Scott International 1997-99 i Bianchi 2000-03, i l’any 2004 fitxà pel Multivan Merida Es proclamà campió del món de relleus 1999, 2000, 2005 i campió d’Europa individual 2002, 2004, 2007 També assolí el títol mundial individual 2010 i dues medalles de bronze 2005, 2013 en el Campionat del Món En el Campionat d’Europa també aconseguí dues medalles de plata individual 2001, 2009 i dues de…

Màxim guardonat en els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, on obtingué sis medalles d’or en el concurs individual i per equips amb l’equip unificat de les repúbliques soviètiques, en el cavall amb arcs, en les barres paralleles, en el salt al cavall i en anelles Només el nedador nord-americà M Spitz superà V Scherbo en nombre de medalles, ja que n'obtingué set d’or a Munic'72

Formada al Centre de Tecnificació de la Foixarda, el 1990 fou campiona d’Espanya infantil i guanyà tres medalles de plata equips, salt i terra en els Campionats d’Europa júnior Guanyà quatre medalles d’or concurs general, barra, asimètriques i equips en els Campionats Iberoamericans 1992 i el títol per equips en els Jocs Mediterranis 1993 Participà en el Campionat del Món 1993 i d’Europa 1992 Es retirà el 1993

Participà als Jocs Olímpics d’Hivern de Nagano 1988 L’any 2002 guanyà dues medalles d’Or als Jocs Olímpics de Salt Lake City en les modalitats de salt llarg i normal, medalles que tornà a guanyar als Jocs de Vancouver 2010 També ha guanyat la medalla de d’or en salt llarg i d’argent en salt normal als Campionats del Món de Sapporo 2007 i de bronze en salt normal als de Liberec 2009

Pyeongchang és pròpiament un districte de la província nord-oriental de Gangwon D’una extensió d’uns 1500 km 2 i poc més de 40000 h, és ocupada en gran part per la serralada de Taebaek, que recorre la península de Corea de N a S Després de perdre en la competició per hostatjar els Jocs Olímpics d’hivern del 2010 i el 2014 davant de Vancouver Canadà i Sotxi Rússia, respectivament, la candidatura de Pyeongchang fou escollida en la reunió del Comitè Olímpic Internacional COI celebrada a Durban el juliol del 2011, en la qual derrotà la de Munic Alemanya Aquests Jocs estigueren marcats pel veto a…

Primers Jocs Olímpics celebrats a l’Amèrica del Sud Hi participaren uns 10500 esportistes de 206 estats, als qual cal afegir un equip de refugiats format per 10 esportistes procedents de Síria, del Sudan del Sud, de la República Democràtica del Congo i d’Etiòpia Kosovo i el Sudan del Sud hi participaren per primera vegada, i ho feren sota la bandera olímpica Els Jocs se celebraren enmig de polèmiques esportives i extraesportives De les primeres cal destacar l’escàndol del dopatge  programat dels esportistes russos Malgrat que l’Agència Mundial Antidopatge recomanà la cancellació de la…

En el seu palmarès hi ha més de cinquanta medalles d’or que aconseguí en l’àmbit espanyol en totes les disciplines i categories El 2004 conquerí la primera medalla en la categoria absoluta, una plata en figures En l’àmbit internacional, assolí la medalla de plata per equips en el Campionat d’Europa sub-21 2008 i dues medalles de bronze en els Campionats del Món 2011, 2012, ambdues en l’especialitat de combinada Té el rècord d’Espanya absolut en figures i en combinada

Amb la Societat Esportiva de Pesca Marítima de Cubelles, assolí dues medalles d’or 2004, 2009, dues de plata 2006, 2007 i una de bronze 2005 en els Campionats d’Espanya de clubs Disputà quatre Campionats del Món amb la selecció estatal Es proclamà campió d’Espanya amb la selecció catalana 2009, amb la qual també guanyà tres medalles de plata 2010, 2011, 2012 i dues de bronze 2007, 2008 d’àmbit estatal El 2012 conquerí el Campionat d’Espanya de duos de l’especialitat

Formada al Club Natació Kallípolis Després de destacar com a júnior, Anna Tarrés la incorporà a la selecció espanyola absoluta el 2009, i guanyà l’or al combo i la plata per equips a la Copa d’Europa 2009 Posteriorment assolí les medalles de bronze per equips en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i els Campionats del Món 2011 els títols europeus en equip i combo 2012 i les medalles de plata continentals 2010 en aquestes mateixes proves, i el subcampionat en la Copa d’Europa 2011