Resultats de la cerca

El petit poble de Glorieta és situat a la part central del terme, damunt un turó a la banda oriental de la vall de Torrent L’indret és esmentat en la documentació des de la darreria del segle XI, i el 1163 es fa menció de la quadra de Glorieta, quan fou donada per Ramon de Cervera i la seva família a Carbonell de Vilagrassa i a la seva esposa Ermessenda amb la condició de bastir-hi una fortalesa El lloc de Glorieta estigué sota el domini eminent dels Cervera fins que el 1380 la jurisdicció de l’indret fou adquirida pels hospitalers De l’antiga església parroquial romànica,…

Va pertànyer al Club Natació Kallípolis, amb el qual fou campiona de Catalunya en les modalitats de duo i d’equip 2002, i campiona d’Espanya d’estiu de solo, duo i equip 2002 i de duo estiu i hivern del 2004 Fou internacional per Espanya en categories inferiors, en uns Campionats júnior d’Europa 2001, 2002, 2003 i del Món 2002, on assolí la medalla de bronze en l’especialitat de combo La Federació Catalana de Natació li concedí la medalla al mèrit esportiu 2001 i una menció especial 2002

Aquest castell s’aixecava en un turó de 251 m d’altitud, al marge esquerre del riu Ebre i al SW de Benifallet La primera menció del lloc de Som és de l’any 1158, en què el terme és esmentat en una donació a la catedral de Tortosa En el testament de Pere de Rajadell del 1163, es parla del castello Summum L’únic que resta a l’indret de l’antiga fortalesa és el basament d’una torre de planta circular, d’un parell de filades d’alçada

L’església de Sant Llàtzer era la capella de l’hospital dels leprosos, un dels més antics de Perpinyà Situat primerament al solar que ocupà després el monestir de Sant Domènec, fou transferit extramurs l’any 1243, prop del portal de Canet Posteriorment, des de l’any 1565 hom testimonia la seva localització prop del pont de la Pedra pont Joffre, a la riba esquerra de la Tet Una primera menció documental referent a l’hospital de Sant Llàtzer data de l’any 1195, quan Ramon Guirau li llegà mitja quartera d’ordi

Aquesta església, situada a la caseria de Folquer, bé que documentada tardanament, podria tenir un origen molt antic La primera menció del lloc és de l’any 1010 1019, en què Folcario de Comedols és l’afrontació nord de les Coromines de Seix, donades a Sant Miquel de Montmagastre per a la seva dotació Sant Gili de Folquer depengué de Sant Pere d’Àger —segurament abans del segle XVII a través del priorat de Montmagastre—, però aquesta subjecció no consta explícitament fins al llibre de visita de l’arxipreste Francesc Esteva de 1757-58

Les seves obres —diverses èglogues i una novella— foren impreses el 1554, mort ja l’autor, però foren conegudes manuscrites amb anterioritat Impregnat d’italianisme, conreà l’ègloga, bé que amb un sentit popular que enllaça amb les pastorelles medievals La novella O Livro de Menina e Moça restà inacabada És un relat sentimental en la línia de la Fiammetta de Boccaccio, però amb elements cavallerescs i pastorals La seva insistent menció de la saudade anticipa temes romàntics Hom li atribueix una ègloga, Crisfal , que és, en realitat, una novella sentimental versificada

La diagnosi de les alteracions genètiques hereditàries i de les anomalies cromosòmiques té diverses utilitats, ja que tant pot servir per a determinar si una persona pateix una alteració d’aquest tipus, com per a predir les probabilitats que hi ha de transmetre una alteració a la descendència Tot i que hi ha diverses proves diagnostiques que s’empren amb aquesta finalitat, entre els procediments més usuals en l’estudi genètic cal destacar la confecció de l’arbre genealògic, l’estudi cromosòmic i els dermatoglifs Mereix una menció especial el consell genètic

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, on es diplomà l’any 1977 amb un premi d’honor en guitarra i menció en música de cambra Ha estat deixeble de Gracià Tarragó i Eduardo Sainz de la Maza És membre fundador del Quartet Tarragó 1971 i, des del 1982, ocupa la càtedra de guitarra al Conservatori Josep Maria Ruera de Granollers Ha desenvolupat una carrera de concertista molt significativa, d’àmbit internacional, en la qual ha destacat per l’estrena de diverses obres contemporànies i per l’amplitud del seu repertori

Formada al Club Natació l’Hospitalet, el 2008 passà al Club Natació Barcelona Fou nou vegades campiona d’Espanya de salts de trampolí a l’estiu, en trampolí d’1 m 2007, trampolí de 3 m 2007, 2010 i trampolí sincronitzat de 3 m 2006, fent parella amb Karina Silva i a l’hivern en trampolí d’1 m 2006, 2008, trampolí de 3 m 2006, 2007 i trampolí sincronitzat de 3 m 2007, fent parella amb Jennifer Benítez Fou vint-i-quatre vegades internacional Rebé la medalla al mèrit esportiu 2006 i una menció especial 2007 de la federació catalana

Sempre desenvolupà la seva tasca al CN Montjuïc Com a jugador fou campió de Catalunya infantil i subcampió d’Espanya absolut Després de passar-se a la direcció tècnica, fou campió de Catalunya i d’Espanya la temporada 1992-93 Posteriorment es dedicà a l’arbitratge, i dirigí 520 partits per a la federació catalana i 185 per a la federació espanyola, incloent una final de la Copa de la Reina 2006 Al juny del 2007 fou designat president del comitè d’àrbitres de la federació catalana El 2006 rebé la placa de menció honorífica del CN Montjuïc