Resultats de la cerca

Durant la Segona Guerra Mundial perdé un 75% de la població Important centre comercial port i nucli industrial drassanes, maquinària, indústria metallúrgica, tèxtil Originàriament fou una colònia de mercaders, a la qual Frederic II donà l’autonomia el 1246 Al segle XV, com a república de la Lliga Hanseàtica, cercà redós polonès Del 1560 al 1626 es convertí en dipositària única de mercaderies angleses a la Bàltica L’any 1772 passà a Prússia Ocupada pels soviètics el 1945, els acords de Potsdam la retornaren a Polònia

En destacaren la Hansa de les disset ciutats , associació de comerciants drapers dels Països Baixos i del nord de França ss XIII i XIV, organitzada per controlar els intercanvis amb l’Illa de França i la Xampanya, i la Hansa de Londres , unió de guildes flamenques que des del s XII monopolitzaren el comerç de draps i llana amb Anglaterra Decaigué al s XIV per la competència dels mercaders anglesos i el desenvolupament de la indústria drapera a Anglaterra La més important fou la Hansa teutònica Hansa

Hom hi ha localitzat el poblament púnic més important de Mallorca Comprèn un conjunt d’habitatges i de magatzems i un centre metallúrgic dedicat a la forja del ferro, encerclats per un mur defensiu, i dos ancoratges El lloc ja fou freqüentat durant el segle V aC, però no fou fins al segle IV aC que els mercaders provinents d’Eivissa hi construïren les primeres estructures estables Gaudí de la seva màxima esplendor durant el segle III aC Els treballs arqueològics, a càrrec de V Guerrero, foren iniciats el 1981

Practicaven una venda una mica ambulant Molts tenien altres oficis treball de metall i de vidre Els ferreters de Barcelona s’integraren, des del 1596, en la confraria de julians mercers vells, dins la qual esdevingueren l’estament preponderant, fins al punt que el gremi fou conegut com el de mercers ferreters vells Aquest predomini fou combatut pels altres gremis integrats en 1790-99 El 1801 desaparegué la confraria de julians mercers, i el ferreters s’uniren amb els botiguers de teles i formaren un gremi de mercaders a la menuda, que desaparegué el 1845

Els primers privilegis corporatius foren concedits el 1392 a l’ofici de mercer, o mercader a la menuda Posteriorment s’hi anaren incorporant, o delimitant, nous oficis, que conservaven una àmplia autonomia interna i ordinacions pròpies, tot acceptant la direcció general de la confraria, la qual tenia capella al convent de Sant Agustí i, des del 1554, casa gremial a la plaça del Blat guanters, corretgers i tireters 1434, capellers i naipers 1455, cinters 1472, corders de cànem i pentiners 1478, esclopers 1596, perxers i passamaners que se'n separaren al s XVI, matalassers i d’altres els…

La Llotja de Mercaders de València acull l’acte de commemoració del 500 aniversari de la Universitat de València La sessió solemne és presidida pel rector de la Universitat, Pedro Ruiz, el president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, i l’alcaldessa de la ciutat de València, Rita Barberà, que per un dia deixen de banda les serioses discrepàncies que mantenen per la política educativa i lingüística del Partit Popular L’aniversari s’ha celebrat al llarg de la setmana amb un seguit d’activitats que han tingut una àmplia representació de la comunitat científica d’arreu del…

Aquest acte és comprès entre les avaries La prelació de les mercaderies a gitar és determinada per la llei, segons la situació, la classe i el pes Però a la pràctica hom distingeix el git regular dut a terme seguint les formalitats legals de l' irregular fet a correcuita Les Lleis ròdies, els Rôles d’Oléron i el Llibre del consolat de mar ja regulen perfectament el cas de git En aquest darrer llibre, el git que hom feia per acord entre el senyor de la nau i els mercaders propietaris de les coses gitades és anomenat git pla

A vegades era emmurallat i als països mediterranis fou el resultat de l’evolució a partir de les funcions únicament d’allotjament, que n'inclogueren progressivament d’altres relacionades amb el comerç, com ara emmagatzematge i mercat Solia incloure capella, cementiri, banys i forn Cada nació tenia el seu alfòndec l’alfondeguer exercia les funcions d’intendent, sota la jurisdicció del cònsol Als països musulmans, on es trobaven en barris especials, també podia acollir els pelegrins hi era autoritzada i gratuïta l’entrada del vi L’extensió del comerç català vers llevant multiplicà els alfòndecs…

Una tradició medieval narra que el seu cos, portat d’Orient per uns mercaders cap a Marsella, hagué d’ésser dut a Barcelona a causa d’una tempestat Hom el venerà a l’església de Sant Fruitós, al peu del Montjuïc, esdevinguda de Santa Madrona El seu culte fou molt popular, i fou traslladada sovint, fins que fou fixat en el convent de Sant Agustí Alguns biògrafs tardans la feren filla de Barcelona Té capelles en uns altres indrets del Principat, com a Seva Osona, on una tradició local la fa una pastoreta d’aquest lloc La seva festa se celebra el 15 de març