Resultats de la cerca
Es mostren 625 resultats
Francesc Aguilar
Metge.
Publicà Pro Valentina Medicorum Schola adversus Bernardum Cajanes 1594, obra polèmica contra el metge barceloní Bernat Cajanes, que havia atacat els metges de la Universitat de València perquè considerava que feien sagnies abusives
malaltia de Crigler-Najjar
Patologia humana
Malaltia hereditària caracteritzada per l’absència o per la manca d’activitat de l’enzim UDP-glucuroniltransferasa, necessari per a la conjunció hepàtica de la bilirubina.
Afecta els nadons que presenten icterícia i alteracions en el sistema nerviós central manta vegada és conseqüència d’un tractament amb fenobarbital Fou descrita pels metges nord-americans John F Crigler 1919 i Victor A Najjar 1914
Taddeo Alderotto
Metge.
Professor a Bolonya 1260, és autor d’uns Consilia que recullen gran part del saber del seu temps Fou creador d’una notable escola d’anatomia i un dels metges més importants de l’occident medieval cristià
Guillem Aventurer
Metge.
És autor d' Antidotarium seu practica medicinae , resum de l’ensenyament que havia rebut a Bolonya Amb aquesta obra es manifestà el desplaçament cap a Itàlia del paper que havia tingut Montpeller entre els metges catalans fins aleshores
síndrome de Lesch-Nyhan
Patologia humana
Malaltia masculina lligada al sexe, hereditària, causada per una trastorn del metabolisme de les purines.
Els pacients produeixen una quantitat excessiva d’àcid úric i presenten diferents alteracions com retard mental, conducta agressiva, automutilacions i altres trastorns neurològics La síndrome ha estat descrita 1964 pels metges pediatres nord-americans M Lesch i WL Nyhan
Joaquim Bonet i Amigó

Joaquim Bonet i Amigó
© Fototeca.cat
Metge, catedràtic d’obstetrícia de la Universitat de Barcelona (1879), de la qual fou rector (1905-13).
Defensà sempre una posició conservadora dins l’estructuració de la medicina, i fou un dels primers presidents del Collegi de Metges El 1901 li fou concedit el títol de baró de Bonet , que ha passat per enllaç als Amigó
Cosme
Els sants Cosme i Damià en un detall de la predel·la del retaule dels sants Abdó i Senén, a Santa Maria de Terrassa (1459-60)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cristià que fou martiritzat, juntament amb Damià, sembla que durant la persecució de Dioclecià.
El culte de sant Cosme i sant Damià s’estengué durant el segle V per tot el món cristià A Roma fou aixecada una basílica a llur honor segle VI, decorada amb un mosaic remarcable La llegenda els feu àrabs d’origen i metges Considerats com a patrons de la professió mèdica i farmacèutica, llur festa se celebra el 26 tradicionalment el 27 de setembre Als Països Catalans, on són coneguts per Sants Metges , han estat objecte de culte almenys des del segle VII segons l’Oracional de Verona procedent de Tarragona Els foren dedicats també alguns santuaris, com els de Correà…
sarcocol·la
Farmàcia
Goma resina exsudada per Astragalus sarcocolla, arbust de Pèrsia i Aràbia.
Era emprada antigament pels metges d’aquests països per a “fer créixer” la carn de les úlceres, nafres i ferides aplicant-la directament sobre la ferida Forma uns grans groguencs, irregulars, amargants i solubles en l’aigua i l’alcohol
Hilari Carús
Pintura
Pintor d’origen florentí actiu a Bellver de Cerdanya el 1675.
A Manresa pintà el retaule dels Sants Metges de l’església del Carme 1677, i a Sant Joan de les Abadesses Ripollès treballà en el retaule de Sant Mateu 1686 i en la cúpula del cambril del Sant Misteri 1688
Šĕmuel ben Benvenist
Lingüística i sociolingüística
Metge jueu que traduí a l’hebreu el tractat de l’asma de Maimònides.
Se li atribueix també una de les dues traduccions a l’hebreu del De consolatione philosophiae de Boeci No ha estat establerta encara la seva identificació amb algun dels diversos jueus metges d’igual nom que apareixen en la documentació cristiana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina