Resultats de la cerca

Militant comunista des del 1920, fou fiscal general de l’URSS 1931-38 i l’acusador principal dels processos de Moscou Membre del comitè central 1939-54, participà decisivament en la creació dels règims comunistes als Balcans Delegat a l’ONU 1946-49 i 1953-54, hi sostingué amb duresa la política estalinista d’expansió i de tensió amb els EUA guerra freda

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, lliura a Madrid el premi Blanquerna al polític espanyol Miguel Herrero de Miñón per la seva sensibilitat envers la realitat catalana i el reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat Herrero de Miñón, que va ser un dels membres de la ponència que va redactar la Constitució espanyola del 1978, és actualment militant de base del PP

Després d’un període inicial durant el qual practicà un realisme militant, entorn del 1930 derivà cap a una abstracció no geometritzant en la qual és palesa la influència de la pintura oriental Romangué al marge dels diversos moviments avantguardistes, però posteriorment ha estat considerat un dels pioners de l’informalisme Manifestà una constant preocupació per l’aplicació original de materials i de tècniques

L’advocat Massimo d’Antona, militant de Demòcrates d’Esquerra i assessor del Ministeri del Treball italià, és assassinat a trets per dos joves en ple centre de Roma Dues organitzacions armades, Falange Armada i les Brigades Roges, s’atribueixen l’autoria de l’atemtat La policia dóna més credibilitat al comunicat de les Brigades Roges, tot i que aquest grup es considerava dissolt des de feia 11 anys

Militant destacat del blasquisme, fou diputat a corts pel Partit d’Unió Republicana Autonomista 1933 El 1934 fou un dels protagonistes de l’escissió que fundà l’Esquerra Valenciana, del qual partit, dins la candidatura del Front Popular, tornà a ésser diputat el 1936 Figurà dins la minoria parlamentària d’Esquerra Catalana Escriví Las conspiraciones contra la Dictadura 1930, narració dels intents d’enderrocament del 1926 i el 1930

Dirigent del sindicat tèxtil de la CNT Actuà especialment a Sant Andreu de Palomar Barcelona Fou conseller d’economia de la Generalitat de Catalunya abril-maig del 1937 i, després, president del Consell d’Economia de la Generalitat El 1939 passà a residir a Perpinyà Continuà militant a la CNT, donà nombroses conferències i collaborà regularment als periòdics sindicalistes Le Combat de París, i L’Espoir de Tolosa de Llenguadoc

Militant comunista des del 1927, fou enginyer tèxtil i ascendí ràpidament en el partit Dirigí el Gosplan 1959 Vice-primer ministre i membre del Comitè Central del PCUS 1960, el 1964 substituí Nikita Khruščov com a cap de govern, càrrec en què romangué fins el 1980 succeït per Nikolaj Tikhonov, bé que des del 1970 fou eclipsat progressivament per Leonid Brežnev Afavorí la distensió diplomàtica amb els EUA

Aquest, que havia estat fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya, secretari de Lluís Companys, diputat a Corts 1933 i militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya durant la Guerra Civil, formà part de la fraguista Reforma Democrática de Cataluña , però el mateix 1977 en sortí i creà la UDPS com a etiqueta personal amb la qual confluí, a les eleccions legislatives d’aquell any, dins la coalició Alianza Popular -Convivencia Catalana

Llicenciat en ciències, s’uní al partit republicà federal a Ciudad Real, ciutat de la qual fou alcalde el 1873 Després, militant en el republicanisme progressista actuà a Almodóvar del Campo i Almadén El 1896 s’installà a Badalona, on presidí la Unió Republicana a partir del 1898 Lligat al lerrouxisme, fou fundador i regent de la casa del poble 1908 i regidor des del 1909, reelegit el 1913