Resultats de la cerca

Professor a Nancy i a la Sorbona S'especialitzà en dialectologia i en història de la llengua, a la qual són una bona aportació els estudis sobre l’època romàntica i realista apareguts a Histoire de la langue française de ses origines à nos jours 1926-37, de Ferdinand Brunot

Deixeble de Hess, Massenet i Fauré a Nancy i París Guanyà el primer Gran Premi de Roma amb la cantata Semiramis Compositor molt prolífic, però amb molt poca obra publicada, entre la seva producció cal esmentar Psaume XLVII 1904, el ballet La tragédie de Salomé 1910 i Symphonie concertante per a piano i orquestra

Estudià a París Collaborà amb Barthélemy Guibal estàtua de Lluís XVI a Nancy, 1755, el qual substituí com a escultor de cambra del rei Estanislau de Polònia 1757 Conreà la ceràmica a partir del 1762 i obrí una fàbrica de porcellana a Hastierres-Lavaux 1785 Hom el classifica dins un academicisme clàssic Retrat de Voltaire , Musée d’Épinal

Fundà el Festival Mundial de Teatre de Nancy 1963-83, un dels més destacats a Europa en el terreny de la investigació i l’experimentació teatral Dirigí, amb Vitez, el nou Théâtre National de Chaillot parisenc Fou ministre de cultura del govern socialista de Mitterrand, i entre el 1981 i el 1993 impulsà la descentralització teatral, la creació de centres dramàtics nacionals i la renovació de la Comédie Française

Dirigí l’Institut de Géologie Appliquée de Nancy 1923-38 i, des del 1937, fou professor de geologia mediterrània al Collège de France A més de la tesi doctoral, Étude géologique de la Sierra de Majorque 1922, dedicà un gran nombre de treballs a estudiar la formació de les cadenes de muntanyes de la zona mediterrània Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1946

Essent professor agregat de la facultat de medicina d’Estrasburg 1868 se sentí atret pel mètode hipnòtic de Liébeault, amb qui creà l’escola psicològica de Nancy, oposada a l’escola neurofisiològica de París en certes qüestions, entre les quals la teoria sobre la histèria es una de les més importants Escriví De la suggestion et de ses applications à la thérapeutique 1886 i Hypnotisme, suggestion, psychothérapie Études nouvelles 1981

Emprà el pseudònim Rosa de Nancy Collaborà en diverses publicacions periòdiques en català i castellà, i desenvolupà una tasca política vinculada amb l’activitat sociocultural femenina durant els anys de preguerra Més tard, escriví poesies, adaptacions de literatura juvenil Y el séptimo día descansó , i, durant els anys trenta, diverses novelles en castellà de temàtica anarquista com La víctima , Me basto yo o Mi honor no importa , entre d’altres

Inicià els seus estudis al Conservatori de Nancy i després els continuà a París, on el 1966 es diplomà i obtingué el primer premi de grau Debutà un any després a la mateixa ciutat Ha estat convidat per Pierre Boulez i Daniel Barenboim per interpretar un extens repertori que combina la tradició clàssica Mozart o Brahms amb la contemporània Messiaen, Debussy, Bartók, Stravinsky o Prokof’ev Ha enregistrat un bon nombre de discos

Fill hereu de l’emperador Carles I rei Carles IV d’Hongria i de Zita de Parma, hagué d’exiliar-se amb els seus pares Jurista i polític europeista, publicà diversos escrits sobre aquests temes Antinazi, li foren confiscats els béns que tenia a Àustria El 1972, després d’haver signat una renúncia als seus drets de successió, aconseguí permís per a residir a Àustria El 1951 es casà, a Nancy, amb la princesa Regina de Saxònia-Meiningen

Féu els primers estudis a la seva ciutat nadiua i a Nancy, i després a Lió, on collaborà amb Philippe Barbier en l’estudi dels composts organomagnèsics i en la introducció del grup -CH 3 en substàncies orgàniques Ideà la reacció de síntesi que duu el seu nom El 1912 li fou atorgat el premi Nobel de química, juntament amb Paul Sabatier El seu Traité de chimie organique 1935, en 15 volums, recull els seus treballs