Resultats de la cerca
Es mostren 3896 resultats
falguera aquilina
Falguera aquilina
suziesparkle (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta de rizoma llarg i serpentejant, de la família de les polipodiàcies, de fulles de 30 a 180 cm, tres vegades pinnades, de contorn de forma de delta, amb els segments oblongs.
Els sorus ressegueixen la vora dels segments És una espècie cosmopolita, que a Catalunya se situa preferentment sobre sòls silicis o descalcificats de la muntanya mitjana
tórtora turca
Tórtora turca
Tony Morris (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 30 cm, que és de color castany pàl·lid a les parts superiors, amb la cua i les puntes de les ales fosques i rosat vinós clar al cap i a les parts inferiors, i té mig collar negre a la part posterior del coll.
Habita prop de les poblacions, originàriament al SE d’Europa i el NE d’Àfrica, però s’ha anat estenent i actualment és comú a tota l’Europa oriental i central, fins al N d’Itàlia i el S de França La primera citació als Països Catalans data del 1970, que fou observada al Pirineu central
merla roquera
Merla roquera
Peter Steward (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 19 cm, que té (el mascle), a l’estiu, el cap, el coll i el dors blaus i la resta d’un color vermellenc, amb les ales fosques.
L’àrea de distribució és pràcticament idèntica a la de la merla blava
lli de prat
Lli de prat
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les linàcies, de 6 a 60 cm d’alçada, de fulles linears, de flors blaves i de fruits en càpsula.
Es fa en prats i pedregars
orella de llebre
orella de llebre
Biopix (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 2 a 5 cm d’alt, brunenc i en forma d’orella.
Es fa en boscs de coníferes
ocell sedós
ocell sedós
Yuri Timofeyev (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels bombicíl·lids, de 18 cm, de color castany a les parts superiors i gris rosat a les inferiors, amb la punta de la cua groga, l’extrem de les ales groc, blanc i vermell, la gola i una llista ocular negres i una cresta de plomes d’un color castany rosat.
És gregari i habita als boscs de coníferes i bedolls del nord d’Escandinàvia, i hiverna a l’Europa central És ocasional, a l’hivern, a la Catalunya continental
poll dels llibres
Poll dels llibres
Lek Khauv (CC BY-NC)
Entomologia
Insecte psocòpter, de la família dels trògids, d’uns 3-4 mm de longitud, amb antenes molt desenvolupades, tòrax petit i sense ales i abdomen gran, que viu entre els llibres, herbaris, etc, i es nodreix de la goma amb què són enganxats els fulls i dels fongs que hi viuen.
perdiu xerra
Perdiu xerra
Hennie Cuper (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de 30 cm, que és de color gris, amb les parts inferiors més clares, té el cap castany rogenc i el mascle presenta una taca castany fosc en forma de ferradura al pit.
Habita a les muntanyes del N de la península Ibèrica i a tot Europa, excepte al S de França Als Països Catalans és comuna, però escassa, als Pirineus
serp fuet
Serp fuet
johnwilliams iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Serp de la família dels colúbrids, d’uns 150 cm de llargada, de color terrós fosc, molt àgil i que es defensa amb ràpids cops de cua.
Habita als EUA, fins als 2000 m d’altura
xatrac rosat
Xatrac rosat
barloventomagico (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 38 cm, semblant al xatrac, però més blanquinós i amb un tint rosat al pit durant la primavera.
Habita en indrets localitzats de les costes europees, especialment les atlàntiques, i hiverna al sud d’Àfrica És migratori rar als Països Catalans