Resultats de la cerca

Fou membre de l’Accademia di Cosenza i mestre de capella a Caltagirone, Sicília Mantingué una disputa de composicions musicals amb el músic espanyol Sebastián Raval, director de la capella reial a Palerm Raval, que set anys abans ja havia mantingut una competició similar amb Giovanni Maria Nanino i Francesco Soriano, proposà que la contesa consistís en la improvisació de fugues i ricercari , amb algunes regles fixades La competició es limità, però, a la improvisació d’un cànon a cinc parts El pare dominicà Niccolò Toscano jutjà les composicions i escollí la de Falcone Raval tornà…

És conegut com a Guarneri del Gesù perquè a les etiquetes, al costat del seu nom, hi figura una creu amb les lletres IHS, abreviatura del nom de Jesucrist en grec Va crear un model propi i els seus violins no s’assemblen ni als d’Amati ni als de Stradivari Els bombats són més arrodonits, el cap i la voluta més estilitzats, i les efes són d’un estil gòtic molt peculiar Va construir 200 violins, però cap viola ni cap violoncel És el lutier més important de Cremona després d’Antonio Stradivari i, com ell, va crear escola Els violins de Bartolomeo Giuseppe Guarneri, des del punt de vista de la…

Es casà amb Maria d’Arkel, hereva del ducat de Geldern i del comtat de Zutphen, en els quals la succeí llur fill gran, Arnold I El fill segon continuà el llinatge i la casa comtal d’Egmont Guillem IV d’Egmont mort el 1483, segon comte d’Egmont, senyor de Buren 1472 i baró de Baer per la seva muller Waldburga de Moers Llur fill Joan III d’Egmont mort el 1516, tercer comte d’Egmont, fou stathouder d’Holanda, de Zelanda i de Frísia i fou avi de Lamoral I d'Egmont El fill d’aquest, Lamoral II d’Egmont , vuitè comte mort el 1617, vengué Egmont 1607 als Estats Generals, i fou besoncle…

Gendre de Manzoni S’exilià a Florència a l’època de l’ocupació francesa Novament, a Torí, emprengué la carrera militar, la qual abandonà per dedicar-se a la pintura En les novelles Ettore Fieramosca 1833 i Niccolò de’Lapi 1841 és notable la vivacitat de color amb què sabia reunir caràcters històrics i moderns La forma de “novella històrica” i la força d’alguns tipus expliquen el gran èxit d’aquestes primeres experiències Propagandista polític els anys de la revolució, escriví els opuscles Degli ultimi casi di Romagna i I lutti di Lombardia Fou president del consell de ministres…

Fou nen cantor de la catedral de Verona Possiblement durant els seus anys de joventut anà a Parma i allí estudià amb Cipriano de Rore Cap al 1570 es traslladà a Cremona, on el 1572 publicà Il secondo libro de madrigali , la primera obra seva impresa que es conserva El primer llibre, publicat prèviament, fou reimprès el 1578 En el Sacrarum Cantionum liber primus 1576 s’identificà com a responsable de la música de la catedral de Cremona, però no hi ha evidències documentals d’aquest càrrec fins el 1578 Al desembre del 1581 fou nomenat mestre de capella, però segurament ja ocupava el càrrec des…

És considerat el més important del s XV a la Toscana Fill d’un cardador de llana, les seves primícies artístiques començaren en aquest ambient artesà, que tanta influència tingué en la seva obra i que li permeté de deslligar-se dels cànons de l’art oficial, encara gòtic, i de centrar la seva atenció en l’estudi de la realitat El 1403 era aprenent al taller de Ghiberti, on conegué la tècnica del bronze Poc temps després passà a formar part de l’equip que construí les portes Della Mandorla i Dei Canonici, de la catedral de Florència, i entrà en contacte amb Nanni di Banco És problemàtic el seu…

Quan era un infant formà part del cor de la catedral de Bari i el 1726 ingressà al Conservatorio di Santa Maria del Loreto, a Nàpols Començà la seva carrera professional el 1732 amb l' opéra-comique Li marite a forza , estrenada a Nàpols, i durant els següents cinc anys escriví altres obres dins la mateixa línia Estrenà altres opéras-comiques a Roma i també a Venècia L' opera seria Demofoonte 1738 fou una de les que ajudà més a donar-li popularitat entre el públic També treballà per a diverses esglésies, com la basílica romana de Santa Maria Maggiore 1738-41, Sant Marc 1762-~70 de Venècia i…

Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal i després fou alumne de F Provenzale i G Ursino al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols i possiblement també estudià al Conservatorio dei Poveri amb Alessandro Scarlatti com a mestre El 1704 fou nomenat mestre de capella del Conservatorio di San Onofrio i entre el 1709 i el 1731 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Nàpols Desenvolupà una brillant carrera com a mestre i entre els seus nombrosos alumnes hi hagué compositors tan cèlebres com Michele De Falco, Francesco Feo, Leonardo Leo i Niccolò…

Estudià amb J Calace i B Bettirelli al Conservatori de Milà, on obtingué els premis de piano i composició Més tard, els anys 1956, 1958 i 1960 obtingué el primer premi en els concursos internacionals de composició celebrats a Darmstadt i Bolzano Aviat s’erigí com un intèrpret especialitzat en música contemporània Ha combinat la seva activitat pianística amb la de clavecinista, bé interpretant en solitari bé en conjunts simfònics i de cambra Ha tocat amb Salvatore Accardo i amb Itzhak Perlman i ha format part del Trio de Milà Amb Cathy Berberian formà un duet amb el qual oferí recitals…

És situada a la confluència dels rius Sile i Botteniga, a 30 km de Venècia A la ciutat vella abunden les cases amb porxos i restes de frescs a les façanes La part més recent és envoltada d’una muralla del s XVI Hi ha indústries del paper, de pastes, molins, filatures, etc És un important nucli de comunicacions ferroviàries Antiga Tarvisium dels romans, fou, successivament, ducat longobard, comtat franc i marquesat El 898 fou destruïda pels hongaresos, i el 1339 passà a Venècia Domini austríac des del 1797, fou alliberada per l’exèrcit italià el 1866 La catedral conserva, dels s XI-XII, només…