Resultats de la cerca

Professor a Nanterre el 1966, el 1986 passà a la de París-IX Dauphine El pensament se centrà en una primera etapa en l’anàlisi de la noció de consum, entesa com a clau de comprensió de la societat posterior a la Segona Guerra Mundial Sobre aquesta qüestió, les obres més significatives són Le système des objets 1968 —on mostra com els objects tendeixen a constituir-se com a sistema coherent de signes—, La Societé de Consommation 1970 —on mostra com el consum ha esdevingut la moral del nostre temps—, Pour une critique de l’economie politique du signe 1972 i Le miroir de la production 1973 La…

La noció d’interlingua ha esdevingut un concepte clau en traducció automàtica Des d’aquesta disciplina, una interlingua és un formalisme de representació de coneixement generat sobre la base de la llengua de partida en un procés de traducció Aquesta representació intermèdia inclou tota la informació necessària per a generar automàticament el text d’arribada sense retornar al text original

L’expressió apareix per primera vegada a La gaia Ciència i és un dels temes centrals de Així parlà Zaratustra La mort de Déu, el seu assasinat a mans dels homes que han deixat de creure, suposa la fi de tota la concepció tradicional dels valors, com també la de la noció de veritat, comuna a tota la metafísica occidental

La classe animals , per exemple, és gènere en relació amb la classe homes , que n'és espècie però alhora és espècie en relació amb la classe éssers vivents , que n'és el gènere Hom parla de gènere suprem o generalíssim quan comprèn totes les espècies substància, ésser, etc o quan equival a una noció primordial, indefinible per una altra de més genèrica

En ésser-hi reflectida l’actitud dels parlants envers llur llengua aquesta noció recorre, doncs, a criteris extralingüístics Així, hi ha comunitat de llengua en el cas del xinès malgrat les diferències estructurals entre els diferents parlars i no n'hi ha en el cas de l’escandinau malgrat la gran afinitat existent entre les llengües escandinaves danès, noruec, suec

S'insereix dins les teories òrgano-dinàmiques segons les quals les malalties mentals són originades per la desorganització biopsíquica a diferents nivells El biodinamisme descansa, doncs, sobre la noció d’estructura jerarquitzada de l’ésser psíquic des dels seus instints i les seves funcions neurovegetatives fins a les formes superiors d’integració del comportament, del pensament i de la persona

En el seu llibre Sobre els déus negà l’existència d’aquests i la mateixa noció de divinitat Considerà l’alegria produïda per la saviesa i entesa com un estat durador el bé més gran, i la tristesa engendrada per la follia el mal més gran Declarà que el plaer i el dolor són indiferents i que l’home és ciutadà del món

Normalment aquesta influència és provocada per un període de convivència limitat d’aquestes llengües o dialectes en un mateix territori Modernament, a causa del gran desenvolupament dels mitjans de comunicació, la noció d’adstrat no suposa necessàriament la contigüitat geogràfica, sinó també una contigüitat política i econòmica de països més allunyats, com és el cas de l’influx creixent de l’anglès sobre altres llengües europees

Com a rescat, la idea és comuna a la majoria de religions Així, el sacrifici de les primícies n'implica la idea, mentre que les primícies ofertes a la divinitat rescaten per a l’ús humà i profà la resta del producte el sacrifici dels primogènits dels animals rescata els homes, que altrament haurien d’ésser immolats el sacrifici d’una sola persona pot redimir la collectivitat, com la Ifigènia de la mitologia grega Com a alliberament, la idea es confon amb salvació i és a la base de totes les religions universalistes i de les antigues religions dels misteris, que ofereixen a l’home el camí i…

La noció fou vulgaritzada a partir del report The Limits to Growth realitzat el 1972 per DL Meadows per al Club de Roma Els límits serien uns recursos limitats i no renovables i una contaminació creixent, fet que comportaria l’existència d’una política conservacionista i no natalista creixement zero amb la qual la població podria nodrir-se tot reduint la pollució Els economistes defensors d’aquesta política són denominats “catastrofistes”