Resultats de la cerca
Es mostren 1889 resultats
perforació
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Acció d’obrir pous i galeries o de fer barrinadures per a les voladures.
Ferdinand-Marie de Lesseps
Ferdinand-Marie de Lesseps
© Fototeca.cat
Història
Política
Diplomàtic i administrador francès.
Nomenat cònsol al Caire, el 1833, la seva intervenció durant l’epidèmia de pesta a Alexandria 1834-35 li guanyà l’amistat de l’hereu del tron, Sa’īd, fill de Mehmet ‘Alī Durant aquest temps s’interessà pel projecte d’obertura d’un canal entre la Mediterrània i la mar Roja Traslladat a Barcelona, com a cònsol 1842-48, intervingué a favor de la ciutat durant el bombardeig d’Espartero 1842 El 1849 abandonà la diplomàcia, i el 1854 obtingué de Sa’īd la concessió de la companyia internacional que havia d’obrir el canal de Suez i explotar-lo El 1876 fundà una companyia per a …
pany
A l’esquerra, pany de cop i de clau on la pala de la clau acciona una gorja; a la dreta, esquema d’un pany de seguretat de pius horitzontals i dos pestells verticals
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Dispositiu de fixació d’una peça o un element mòbil (com una porta, un calaix, la barra d’un cadenat, la barra de direcció d’un automòbil, etc) a un altre element fix respecte al primer (el bastiment, el buc, la caixa, el suport del pany, etc, respectivament), de manera que per a alliberar l’element mòbil immobilitzat cal fer obrar el mecanisme del dispositiu, normalment amb la clau corresponent.
En general, les parts constituents d’un pany són la caixa o el pany pròpiament dit, que conté un o més pestells o llisquets i el mecanisme d’accionament, el tancador o els tancadors, on són introduïts els pestells, i la clau L’accionament del pestell pot ésser efectuat directament per la clau clau de balda o clau de dent, tant la de metxó com la foradada o pel moviment de les guardes clau de figura, dels pius clau de serreta, tant la plana com l’estriada o de les gorges clau de gorges En alguns panys, com els de les portes metàlliques enrotllables, són accionats simultàniament dos pestells…
baula
Peça circular, generalment metàl·lica, que serveix per a trucar a una porta, per a estirar-la en obrir-la o tancar-la, per a obrir un calaix, etc, als quals és fixada; picaporta.
arada múltiple
arada múltiple de discs
© Fototeca.cat
Agronomia
Arada proveïda de diversos grups de treball, disposats escalonadament.
Permet d’obrir diversos solcs simultàniament
La Casa Reial espanyola confirma la presència del rei emèrit a la Unió dels Emirats Àrabs
La Casa Reial espanyola confirma les informacions d’alguns mitjans madrilenys segons les quals el rei emèrit es troba a la Unió dels Emirats Àrabs Es desmenteixen d’aquesta manera altres versions que el situaven a la República Dominicana o a Estoril Portugal L’absència de Joan Carles de Borbó va anunciar-se el dia 3, i es relaciona amb diversos presumptes casos de corrupció que se li atribueixen al juny, el Tribunal Suprem va obrir una investigació preliminar sobre el presumpte cobrament de comissions pel contracte del tren d'alta velocitat a l'Aràbia Saudita Al juliol la…
badar
Estar més o menys oberta una cosa susceptible d’obrir-se o de descloure’s.
contactor
Principi de funcionament d’un contacto r; A, armadura fixa; MA, armadura mòbil; B, bobina; M, molles; CF, contactes fixos; CM, contactes mòbils; I, corrent elèctric
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Interruptor que es tanca per la força d’un electroimant.
El contactor es compon essencialment d’un electroimant la part mòbil del qual porta o comanda un joc de contactes elèctrics Quan passa corrent per la bobina de l’electroimant es crea un camp magnètic a l’armadura, que atreu una peça mòbil de manera que, en moure's, tanca els contactes elèctrics Mentre passa corrent per la bobina els contactes es mantenen tancats, però quan s’interromp, desapareix el camp magnètic, la part mòbil torna a separar-se per la força d’unes molles i els contactes elèctrics s’obren El contactor, doncs, pot ésser comandat tancar o obrir a distància,…
batalla d’Ordal
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a les envistes d’Ordal (Alt Penedès), el 9 de setembre de 1813, entre les forces franceses manades per Suchet i les catalanes del general Manso, amb l’ajuda dels anglesos i calabresos manats per Bentinck.
Els francesos foren rebutjats, bé que quatre dies més tard, en un nou atac, assoliren d’obrir-se pas i de retirar-se cap al nord
valva
Botànica
Cadascuna de les parts que es formen en obrir-se els fruits secs i dehiscents longitudinalment.