Resultats de la cerca
Es mostren 715 resultats
Nicolás Mariner
Música
Compositor aragonès actiu al País Valencià al final del segle XVI.
Fou tenor de la catedral de València des del 1597 L’any 1598 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sogorb, on romangué fins el 1600 Tornà a València, on fou contractat de nou com a cantor i, a partir del 1601, exercí ocasionalment com a organista de la catedral ocupant la vacant de Josep Isasi L’any 1621 substituí el mestre de capella Vicenç Garcia Compongué diversos motets, villancets i algunes passions
Club Tennis Torelló
Tennis
Club de tennis de Torelló.
Fundat el 1973, els seus equips de tennis i de pàdel participen en les competicions comarcals de les respectives federacions El 1977 creà l’escola de tennis Els equips de categories inferiors han aconseguit algun èxit rellevant Organitza anualment el Torneig Internacional Sub-16 Joan Mir In Memoriam, i ocasionalment alguns torneigs destacats, com el Campionat de Catalunya de tercera categoria 2011 Disposa de vuit pistes de tennis, dues de pàdel, pista de futbol sala, frontó, gimnàs i piscina
Domènec Segú i Marcé
Música
Oboista.
Després d’haver estudiat al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, guanyà el premi Barrientos i amplià estudis a París 1935-36 amb Louis Bleuzet Més tard estudià a Düsseldorf 1940 i actuà com a solista per Alemanya i Suïssa Professor del Conservatori Municipal de Música i del del Liceu, fou solista d’oboè i ocasionalment de corn anglès de l’Orquestra Simfònica del Liceu, de l’Orquestra Municipal i de l’Orquestra Ciutat de Barcelona
José Tomás Rodríguez Boves
Història
Militar
Militar asturià.
A dinou anys s’establí a Calabozo Veneçuela com a firandant, practicant ocasionalment el comerç illegal El 1812 s’incorporà a les forces reials en lluita contra el moviment d’independència sud-americà i organitzà un grup guerriller la División Infernal amb els anomenats llaneros Enfrontat amb Vicente Campos, ocupà les regions de Los Llanos i Mosquiteros El 1813 derrotà Simón Bolívar i el 1814 prengué València, Caracas i Barcelona Havent derrotat el general Pilar, fou atacat per sorpresa i mort a Urica
Domènec Xarrié i Mirambell
Art
Restaurador.
Format a la Llotja de Barcelona L’any 1932 ingressà com a restaurador als tallers dels Museus Municipals d’Art Juntament amb Manuel Grau i Joaquim Pradell hi constituïren el primer centre oficial de restauració que hi hagué a Catalunya Es jubilà l’any 1968 Restaurà una gran quantitat de peces, entre les quals el Psiquis i Cupido de Goya coll Cambó Durant la Guerra Civil, a Olot, conreà ocasionalment la pintura Era pare del restaurador Josep Maria Xarrié i Rovira
Xavier Blanch i Pla
Pintura
Pintor.
Es formà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1939-41, amb Josep Civil, Joan Serra, R de Campany i A Sisquella, amb els quals freqüentà la Sala Parés Exposà individualment per primera vegada l’any 1942 Durant la dècada dels seixanta residí a Roma, on amplià estudis La seva pintura ha mantingut sempre un to de suavitat en els colors i en les formes que es palesa sobretot en les figures femenines o bé, ocasionalment, en paisatges i natures mortes
María Casares
Teatre
Actriu francesa, filla del polític gallec Santiago Casares Quiroga.
Passà a França el 1939 Debutà el 1942 estrenà obres de Camus Le malentendu , 1943, de qui fou la companya sentimental, Sartre Le diable et le bon Dieu , 1951, Anouilh, etc Del 1952 al 1954 treballà a la Comédie Française, i després passà al Théâtre National Populaire Després del 1975 treballà ocasionalment a l’Estat espanyol Interpretà també diversos films, entre els quals Les Enfants du Paradis 1958, de Marcel Carné i Orphée 1949, de Jean Cocteau El 1980 publicà les seves memòries Résidente privilégiée
Philippe Wolff
Historiografia
Historiador francès.
El 1952 ocupà la càtedra d’història de l’edat mitjana i de la França medieval de la Universitat de Tolosa Influí sobre JVicens i Vives, amb el qual collaborà ocasionalment Sobresurten les seves obres Commerces et marchands de Toulouse vers 1350-1450 1955, Histoire de Toulouse 1958, Histoire du Languedoc 1969 i Les origines linguistiques de l’Europe occidentale 1971 A més, publicà treballs marginals o conjunturals d’història catalana, com ara Finances et vie urbaine Barcelone et Toulouse au début du XVe siècle 1965
caixa xinesa

Caixa xinesa procedent de Pequín
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió, de so indeterminat, que consisteix en un bloc rectangular de tec de 15 a 20 cm de llarg, 6 a 10 cm d’ample i 4 a 7 cm d’alt, amb una o dues escletxes longitudinals, que es percut amb una baqueta, generalment de fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Té els seus orígens en les campanes budistes d’oració de la Xina, el Japó i Corea, i, pel fet de formar caixa de ressonància, es podria considerar de so determinat si no fos per la poca durada i l’elevat percentatge de soroll Usat inicialment en la banda de jazz , aquest instrument de so estrident i buit apareix ocasionalment a l’orquestra des de la segona dècada del segle XX En pedagogia musical és molt conegut perquè forma part de l’instrumentari Orff
fotja
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, d’uns 50 cm, amb el cap i el coll completament negres i la resta del plomatge d’un negre pissarrenc.
Presenta una placa frontal i el bec blancs i les potes verdes els dits són llargs i lobulats Els sexes són indiferenciats Habita en els pantans i en les riberes salades, és gregari i cabussador i s’alimenta de plantes, preferentment aquàtiques, i ocasionalment de molluscs, d’insectes, de larves, de cucs de terra i de cap-grossos Gràcies als lòbuls digitals pot córrer damunt la superfície de l’aigua Habita a tot Euràsia, al nord d’Àfrica, Austràlia i al nord d’Amèrica És comuna als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina