Resultats de la cerca

El primer, al xamfrà del passeig de Gràcia amb la ronda de Sant Pere, era un teatre de fusta, capaç per a 1 200 persones, inaugurat el 1869 inicialment amb el nom de Saló de Novetats, on hom representà obres teatrals, sarsueles i òperes italianes Fou enderrocat el 1884 El segon local fou construït l’any següent pel nou propietari dels terrenys, Alexandre MPons, i era situat a l’altura del carrer de Casp, amb una sala de grans dimensions i un cafè annex Hi foren estrenades obres importants del teatre modernista d’Ibsen, de Guimerà, etc i hi actuaren Eleonora Duse 1900 i Loïe Fuller 1901 Hom hi…

Estudià amb el seu pare, violinista, i, a París, amb Halévy composició i IFLefébure-Wély orgue S'establí a Perpinyà, on fou professor del conservatori i organista de la catedral de Sant Joan 1839-1901 Deixà música religiosa, com una Missa de rèquiem a gran orquestra, dos Stabat Mater , etc, òperes com Gerardo i Velleda —que després d’un èxit sorollós al Teatre Municipal de Perpinyà fou estrenada a París—, òperes còmiques i música d’inspiració local, com l’himne Retour à Banyuls i Salut au Roussillon

Es destacà a Venècia com a autor de música sacra i d’òperes A Anglaterra estrenà, amb èxit, Penelope 1741, Sirbace 1743, etc De nou a Venècia, creà oratoris, com Isaac 1745 i Judith 1746, i collaborà amb Goldoni en òperes bufes, com Il filosofo di campagna 1754, La diavolessa 1755, etc Residí 1765-68 a la cort de Caterina II de Rússia hi compongué Ifigenia in Tauride 1768 i sonates per a clavecí Fou primer mestre de capella a San Marco de Venècia 1762-85

Fou mestre de capella a Toló, Arle i Tolosa de Llenguadoc i, del 1694 al 1700, de Notre-Dame de París Abandonà la música religiosa per la de teatre a causa de l’èxit de la seva òpera ballet L’Europe galante 1697, amb llibret d’Houdard de la Motte Campra escriví també òperes Tancrède, 1702 Camille , 1717 i divertimenti i òperes breus per a la cort de Versalles, on fou mestre de la capella reial La seva obra és considerada el nexe entre la de Lully i la de Rameau

Estudià amb Jules Puget i, després d’un recital a Niça, es presentà a Brusselles el 1881, on interpretà la Margarida del Faust , de ChW Gounod El 1885 ingressà a la companyia de l’Òpera Còmica de París, on estrenà òperes i operetes de V de Joncières, J Massenet i R Hahn Cantà a Milà, Roma, Londres, Berlín i Nova York, i s’especialitzà en els papers protagonistes d’òperes com Carmen o Cavalleria Rusticana A partir del 1904 dirigí una escola de cant a Cabrières El 1940 publicà les seves memòries

Estudià a Barcelona Cantà sarsuela a Madrid i el 1964 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona El 1965 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, i el 1967 el Concurs per a Veus Verdianes de Busetto Des d’aleshores assolí èxits en òperes com Lucia di Lammermoor i Poliuto , de Donizetti Actuà en importants teatres com l’Scala de Milà, l’Òpera de Viena o el Metropolitan de Nova York, i intervingué sovint en les temporades del Teatre de la Zarzuela i del Liceu Enregistrà diverses òperes i sarsueles

Estudià cant als conservatoris de Lucerna i Zuric El 1956 debutà com a segon nen La flauta màgica  a la ciutat natal i al cap de tres anys fou contractada com a membre de l’Òpera de Colònia El 1963 passà a l’Òpera de Berlín Actuà als festivals de Salzburg i Glyndebourne, a més de fer-ho a les òperes de Viena, Munic i Hamburg i a molts teatres europeus Especialitzada en els papers mozartians, els anys setanta interpretà les òperes de joventut de WA Mozart, sota la direcció de L Hager, a les Setmanes Mozart de Salzburg, que posteriorment foren editades en disc El 1970 debutà com a Susanna Les…

Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín 1955-59 i musicologia a Viena 1958, i cap al final dels anys cinquanta començà a distingir-se com a pianista especialitzat en lieder , tot acompanyant cantants com D Fischer-Dieskau Com a compositor conreà al principi el serialisme, al qual renuncià per a adoptar formes més tradicionals En les seves obres és palesa la influència d’A Webern pel que fa a la complexitat, l’organització estricta del material musical i l’economia del llenguatge Tot i així, en obres com el cicle de cançons Engführung ‘Pas estret’, 1967 P Celan domina una sensació de…

Nascuda possiblement a Bèrgam, el 1720 era al servei del comte Colloredo, governador de Milà Començà la seva carrera al principi dels anys vint a Venècia cantant La verità in cimento , d’A Vivaldi, i la continuà a Nàpols interpretant Eraclea i Astianatte , de L Vinci, Semiramide , de N Porpora, i Zenobia in Palmira , de L Leo, entre altres òperes El 1729 anà a Londres contractada per GF Händel El mateix any fou Adelaida en l’òpera Lotario , del mateix compositor, i fins el 1737 fou la cantant que interpretà més òperes i oratoris seus, incloent-hi els papers principals de Partenope , Deborah i…

Tanmateix, el minimalisme no pot definir-se amb claredat, per tal com els que en són considerats representants solen desvincular-se'n gairebé sempre Hom considera Philip Glass el pioner d’aquest estil, sobretot en les òperes Einstein on the beach , Satyagraha i Akhenaten Posteriorment, molts compositors han estat influïts més o menys directament per aquesta estètica, des del mateix Nyman a les seves bandes sonores de películes de Peter Greenaway i a l’òpera The Man Who Mistook his Wife for a Hat , fins a John Adams a les òperes Nixon in China i The death of Klinghoffer