Resultats de la cerca
Es mostren 577 resultats
equant

Equant d’un planeta en el sistema ptolemaic
© fototeca.cat
Astronomia
Punt imaginari emprat en una modificació del sistema ptolemaic
que explica les anomalies que presentaven els moviments planetaris en el model primitiu d’aquell sistema.
La millora consistia a considerar que un planeta recorre amb velocitat uniforme una circumferència epicicle el centre A de la qual recorre al seu torn una circumferència de centre C deferent, però el moviment angular de A no és uniforme respecte a C sinó respecte a un punt E situat a una distància de C igual a la distància que hi ha entre la posició T de la Terra i C , bé que a la banda oposada Aquest punt E és l' equant
puntejat
Música
Tècnica d’execució pròpia dels instruments de corda pinçada que consisteix a polsar individualment les cordes de l’instrument, amb la punta dels dits de la mà o amb l’ajut d’un plectre.
La tècnica oposada, en què es baten totes les cordes alhora, es coneix com a rasgueado Aquestes dues tècniques bàsiques s’utilitzaren alternativament en les obres dels guitarristes del Barroc, els quals desenvoluparen el puntejat en la guitarra de cinc ordres Fou considerat una derivació de la tècnica del llaüt, però a partir del segle XVIII es convertí en l’estil propi de la guitarra Aplicada als instruments d’arc, aquesta tècnica -amb les diferències lògiques derivades de la morfologia dels instruments- s’anomena pizzicato
anàlisi estructural
Sociologia
Mètode d’anàlisi formalista, propi de l’estructuralisme.
Oposada a l’empirisme, l’anàlisi estructural cerca la lògica interna de cada estructura mite, obra literària, institució, etc i estudia el sistema de relacions dels diferents elements que la componen qualsevol modificació en un d’ells comporta sempre una modificació en el conjunt del sistema, així com les lleis que la regulen, cercant-ne sempre una explicació, no pas en funció d’elements externs, sinó en l’interior de la mateixa estructura estudiada L’anàlisi estructural estudia també la relació entre diferents conjunts de sistemes
vall de Molières

El tuc de Molières
© Xevi Varela
Circ glacial de la Vall d’Aran, capçalera principal de la Noguera Ribagorçana.
Del tuc de Molières 3010 m alt, termenal dels municipis de Viella i Bono conca de la Noguera i Benasc conca de l’Éssera, davalla la glacera de Molières cap a ponent, en direcció oposada a la vall al SE la font de la Noguera Ribagorçana 2460 m alt alimenta els estanyets de Molières , que inicien la vall, drenada amb dificultat pel barranc de Molières Més avall de l’hospital de Viella s’uneix amb la riera de l’Hospital per formar la Noguera Ribagorçana
Diario de Valencia
Periodisme
Diari fundat el 1980 per un grup de liberals i nacionalistes valencians, amb una junta de fundadors presidida per Joaquín Maldonado Almenar i amb accionariat popular, sota la direcció de Joan Josep Pérez Benlloch.
Amb una difusió d’uns 11 000 exemplars, tenia una línia editorial vinculada als problemes de la societat valenciana des d’un enfocament nacionalista moderat, independent i democràtic, amb vocació de premsa alternativa Desaparegué el 1982, any en què fou substituït per Noticias al Día 1982-84, sota la direcció de Joan Josep Pérez Benlloch La segona època s’inicià el 1999, sota la direcció de J Sánchez Carrascosa, amb una línia diametralment oposada marcadament anticatalanista, i amb un tiratge d’uns 3 500 exemplars
tipus
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les peces, generalment de metall d’impremta, foses en forma de paral·lelepípede de base rectangular, que porten en relleu, en una de llurs bases, una lletra o un signe i que, posades les unes al costat de les altres, adequadament ordenades, formen el motlle o la forma d’allò que hom vol imprimir.
La forma parallelepipèdica del tipus és trencada per diversos ressalts i fenedures, com el relleu de la lletra o del signe anomenat ull , l’altura que sobresurt i les entalles, algunes de les quals, els crans , permeten la ràpida identificació de la família a què correspon la lletra del tipus i la seva orientació en la composició, mentre que d’altres —l’entalla feta a la base oposada a l’ull— faciliten la collocació del tipus en el componedor El parallelepípede que sosté l’ull és anomenat arbre , i també és anomenada així la seva altura, la qual, juntament amb el cos —dimensió de…
turbulència
Física
Moviment desordenat de les partícules d’un fluid en el qual, en lloc de seguir trajectòries paral·leles, com en el règim laminar, descriuen trajectòries sinuoses i formen remolins.
Hom diu que el fluid sotmès a aquest tipus de moviment té un règim turbulent La turbulència és el moviment dels cursos d’aigua i dels fluids dintre les canalitzacions En els avions i en els vehicles terrestres la turbulència té com a conseqüència un augment de la resistència a l’avanç oposada per l’aire, motiu pel qual són estudiades molt acuradament les formes aerodinàmiques per tal de trobar les que permeten d’obtenir un règim laminar sobre la més gran extensió possible de la seva superfície capa límit
aixa
Tecnologia
Eina per a desbastar i obrar fusta.
Consisteix en una fulla ampla i sensiblement corbada, amb un tall en una de les seves vores i amb un ull o anella en la part oposada per on s’emmanega l’eina El mànec s’estén en direcció perpendicular a la del tall i la fulla pot ésser perllongada, més enllà del maneguet, per un apèndix que forma una cabota de martell o una segona fulla amb tall perpendicular o parallel al primer L’aixa és una de les eines utilitzades en la construcció d’embarcacions de fusta
Pierre Poujade
Història
Política
Polític francès.
Vinculat a la petita burgesia, creà la Union de Défense des Commerçants et Artisans de France UDCA, 1954, oposada a la política fiscal del govern Els seus partidaris assoliren 52 escons en les eleccions del 1956 i formaren el grup parlamentari Union et Fraternité Françaises, que propugnà la justícia social i fiscal Contrari al referèndum del 1958, el moviment poujadista s’extingí ràpidament, si bé el seu líder restà vinculat a organitzacions de treballadors autònoms, petits agricultors, etc Publicà J'ai choisi le combat 1956 i À l’heure de la colère 1977
Jean-Josèp Cassanèa de Mondonville
Música
Compositor occità.
Estudià amb el seu pare El 1734 debutà com a violinista al Concert Spirituel que dirigí més tard, en 1755-62 Epígon de Rameau, la seva òpera Triton et l’Aurore 1753 fou defensada pels partidaris de l’òpera francesa en la querelle des bouffons i fou oposada a la italiana Escriví una pastoral en occità, Dafnís e Alcimadura 1754, representada centenars de cops a París i per tot Occitània durant mig segle També deixà obres religioses Cantate Domino , peces per a clavecí i oratoris, el gust pels quals introduí a França
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina