Resultats de la cerca

Les anomenades síndromes d’immunodeficiència primària o congènita es caracteritzen per una fallada en l’activitat d’algun dels components del sistema immunitari, i per això hi ha una gran susceptibilitat de patir tota mena d’infeccions Si bé aquest tipus de malalties són de pronòstic molt greu i, en absència de tractament, solen ésser mortals, avui hom compta amb prou recursos, com ara el trasplantament de medulla òssia, per guarir-les

De forma còncava en el sentit transversal i en l’anteroposterior, és constituït per una part òssia —integrada per la unió de les cares inferiors de les apòfisis palatines dels maxillars superiors i la cara inferior de la porció horitzontal d’ambdós ossos palatins— i per una part tova, formada pels plans musculars, fibrosos i mucosos del vel, que representa una vàlvula destinada a interceptar la comunicació entre la faringe i la fossa nasal posterior

Funcionari del Vaticà, només és recordat pel text de l’òpera de Gioacchino Rossini El barber de Sevilla 1816, basat en la comèdia homònima de Beaumarchais Per a distingir-la de l’òpera de Giovanni Paisiello fou intitulada en un principi Almaviva, ossia L’inutile precauzione La resta de la curta producció de Sterbini -inclosa una anterior collaboració amb Rossini, Torvaldo e Dorliska -, influïda per les idees de Pietro Metastasio, és d’escàs interès

Els tumors malignes d’os són conjunts de cèllules derivades dels teixits que formen l’estructura òssia que, per causes desconegudes, adopten característiques anormals, es reprodueixen a un ritme superior al que és habitual, formen una massa que envaeix i destrueix els teixits sans més propers i, a través de la circulació sanguínia o limfàtica, atenyen d’altres sectors de l’organisme en els quals generen un nou tumor o metàstasi Els tumors malignes que deriven de l’os són poc freqüents, ja que en conjunt representen solament l’1% del total de tumors malignes de l’organisme És…

Així, hom parla, entre altres, de l' òrgan acústic o de Corti , del del gust papilles de la mucosa lingual, del de Jacobson conducte situat sobre el cartílag vomeronasal, del de l’olfacte regió superior de la pituïtària, on hi ha les ramificacions del nervi olfactori, del de la visió nervi òptic, globus ocular, parpelles, etc, de l’aparell de Golgi, dels òrgans genitals conjunt d’estructures anatòmiques que intervenen en la funció reproductora, dels òrgans hematopoètics medulla òssia, melsa, nòduls limfàtics, etc

Es donà a conèixer amb òperes com Le donne dispettose 1754 i, sobretot, La cecchina ossia la buona figliuola 1760, que fou representada per tot Europa El 1776 s’establí a París, on el seu estil d’autor de l’escola napolitana fou adoptat com a bandera pels melòmans francesos que s’oposaven a les reformes de Gluck fet que no impedí l’amistat entre aquest i Piccinni A París estrenà Roland 1778, Didon 1783 i altres òperes serioses i bufes

Consisteix en un desequilibri dels processos de formació-reabsorció de la substància fonamental de l’os escassa formació o excessiva reabsorció Radiològicament, es manifesta en una disminució de la densitat òssia i, clínicament, en deformitats, propensió a les fractures i dolors, bé que sovint no presenta cap simptomatologia Hom li assigna múltiples causes neoplàsies, inactivitat, hiperparatiroïdisme, hipercorticisme suprarenal, hipertiroïdisme, acromegàlia i moltes d’altres L’osteoporosi senil en individus de més de 65 anys és considerada com un procés d’involució normal

Definició És anomenat mieloma un tumor maligne format per cèllules plasmàtiques que adquireixen característiques atípiques, que proliferen exageradament en la medulla òssia de l’interior dels ossos i que, moltes vegades, produeixen quantitats elevades de diversos compostos proteics relacionats amb les immunoglobulines que els plasmòcits fabriquen en condicions normals La malaltia, que, sense tractament, és sempre fatal en un termini més llarg o menys, causa diverses manifestacions derivades de l’expansió del tumor a l’interior dels ossos, del trastorn que provoca la seva presència en el…

Vida Feu els estudis musicals a Parma i en aquesta mateixa ciutat començà la seva activitat d’autor d’òperes amb Orphée et Euridice el 1791 El 1792 fou nomenat mestre de capella de la cort de Parma i les seves òperes començaren a ser representades amb èxit a les ciutats italianes més importants Cinc anys més tard anà a Viena, on dirigí l’Òpera Italiana Del 1803 al 1807 ocupà el càrrec de mestre de capella a Dresden, on foren molt apreciades les seves obres Camilla ossia il sotterraneo 1799 estrenada a Barcelona el 1804, Achille 1801, Ginevra degli Almieri 1802 i Leonora …