Resultats de la cerca

El seu aire tímid i introvertit donà una dimensió psicològica complexa fins i tot a les interpretacions més trivials El 1961 fou premiat a Canes per la seva tasca a Aimez-vous Brahms Altres films seus són Fear Strikes Out 1957, The Tin Star 1957, Psycho 1959, Fedra 1961, The Trial 1962, Orient-Express 1976, Remember my Name 1978, Psycho II 1983, Crimes of Passion 1984 i Psycho III 1986, que, a més, dirigí

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, fou campió de Catalunya en iol de dos amb timoner 1958 Guanyà una medalla de plata en iol de quatre amb timoner 1955 i dues de bronze en outrigger de vuit amb timoner 1957, 1963 al Campionat d’Espanya El seu pare, Jaume Valls Pons, formà part de l’equip del RCMB durant la dècada de 1930 i fou subcampió d’Espanya en out-rigger de vuit amb timoner 1934, 1935

Els anys trenta ingressà al partit comunista i publicà The Great Tradition 1934, estudi marxista sobre la literatura nord-americana contemporània, de gran repercussió, així com el volum dedicat a John Reed 1939 El 1939 abandonà el partit comunista i continuà publicant assaigs, entre els quals Where We Come Out 1954 i The Living Novel 1959, l’autobiografia Part of the Truth 1965 i la novella The First to Awaken 1940, on palesa una concepció pessimista del món

En la seva música i els seus espectacles, provocadors i sarcàstics, combinà el rock and roll amb elements de la música “culta” contemporània Aconseguí un gran èxit amb el grup Mothers of Invention, i posteriorment amb l’orquestra Grand Wazoo La seva discografia inclou, entre d’altres, Freak out 1966, Hot Rats 1969 i Sheik Yerbouti 1979 Altres produccions són l’òpera rock Joe Garage 1979, la suite per a orquestra Yellow Shark 1992 i el film 200 Motels 1971

Excellent tècnic, aconseguí un cert aire expressionista en les seves obres mitjançant efectes d’illuminació i angulacions emfàtiques L’any 1949 fou premiat en el Festival de Canes per The Third Man i el 1968 obtingué els Oscar al millor film i a la millor direcció per Oliver 1967 Altres films seus són Odd Man Out 1947, The Fallen Idol 1948, A Kid for Two Farthings 1955, The Agony and the Ecstasy 1965 i The Last Warrior 1971 Rebé el títol de Sir el 1952

Estudià a la New York Academy of Dramàtic i es donà a conèixer en films com Bananas 1971, de W Allen, One Flew Over the Cuckoo’s Nest 1975, de M Forman, o The jewel of the Nile 1985, de L Teague L’èxit li arribà amb l’actuació a la sèrie televisiva Taxi 1978-83, per la qual guanyà un premi Emmy i un Globus d’Or Ja al cinema, es consolidà amb la realització i interpretació de les comèdies Throw Momma from the Train 1987, The War of the Roses 1989, Hoffa 1992 i Matilda 1996 També ha interpretat, entre d’altres, Mars Attacks 1996, de T Burton  LA Confidential 1997, de C Hanson  The Rainmaker…

El 1970 rodà en format de 16 mm El desastre de Annual 1970, i posteriorment realitzà Pascual Duarte 1975, segons la novella de CJCela, que fou premiada a Canes el 1976, i Los restos del naufragio 1978, paràbola política en clau d’aventures fantàstiques Després d’una temporada als EUA, on rodà In'n'out , dirigí El sueño de Tánger 1985, Berlin Blues 1988, el documental Después de tantos años 1993, La buena estrella 1997, guardonada amb cinc premis Goya i Lágrimas negras 1998, pellícula que finalitzà FBauluz

Tot i que en un principi es revelà com un realitzador polèmic — Crossfire 1947, Give Us this Day 1949—, després de la depuració maccarthista esdevingué un dels professionals més comercials de Hollywood Broken Lance 1954, Caine Mutiny 1954, Raintree Country 1957, The Youngs Lions 1958, Warlock 1959, A Walk on the Wild Side 1962, The Mirage 1965, premi del festival de Sant Sebastià, Shalako 1967 i He is My Brother 1976, l’última pellícula que dirigí Fou també autor d’unes memòries Odd Man Out A Memoir of the Hollywood Ten 1955

Estudià al Queen's College de Londres i a la Universitat de Nova York Els seus relats aparegueren per primer cop a London Magazine Ha publicat les novelles The Seet Shop Owner 1980, Shuttlecock 1981, premi Geoffrey Faber, l’èxit internacional Waterland 1983, premis Guardian, Winifred Holtby i l’italià Grinzane Cavour, que fou duta al cinema per Stephen Gyllenghal, Out of this World 1988, Ever After 1992 i Last Orders 1996, premi Booker, a més del llibre de contes Learning to Swim and Other Stories 1982 La seva obra ha estat traduïda a més de vint llengües

La seva carrera artística es desenvolupa per Europa, on debutà com a guitarrista de la cantant de The Velvet Underground, Nico Conegut bàsicament per les composicions Take it easy , que es convertiria en un èxit de The Eagles, i Stay , de la seva discografia cal destacar For everyman 1973, Hold out 1980 i World in Motion 1989 El 2002 publicà el seu disc més eclèctic, The Naked Ride Home , i el 2004 entrà a formar part del Rock and Roll Hall of Fame Des del 1996 resideix a Barcelona, on continua amb la seva activitat musical en contacte amb els artistes locals