Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
carmelitana blava
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia biennal, de la família de les hidrofil·làcies, de 25 a 65 cm d’alçària i de fulles ovals acuminades, de flors blaves o violeta; és conreada en jardineria.
salvínia
Botànica
Gènere d’herbes anuals, de la família de les salviniàcies, aquàtiques, papil·loses, de fulles flotants ovals i de fulles submergides radiciformes, i d’esporocarps esfèrics, amb microsporangis o amb megasporangis.
L’única espècie europea és Snatans
morró
morró 1
© Fototeca.cat
Botànica
Herba anual, de la família de les primulàcies, de 10 a 30 cm, glabra, de fulles oposades, sèssils i ovals, de flors blaves o vermelles i de fruits en pixidi.
Creix en camps de conreu, vores de camins i terrenys incultes
Dragó comú
Morfologia El dragó comú Tarentola mauritanica té el cos deprimit i els dits adhesius propis dels animals lapidícoles, que li permeten grimpar per parets llises La seva coloració és força variable i canvia de molt fosca a molt clara segons la situació de l’animal A la fotografia veiem un exemplar que captura una papallona nocturna, el seu aliment predilecte Javier Andrada És un dragó robust, d’un màxim de 15 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua Té el cap i el tronc deprimits, el cap gros i ben diferenciat del tronc i la part central particularment deprimida Les potes són…
Sant Pere de la Gornal (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Capitell que sosté un arc que comunica la sagristia amb l’església ECSA - FX Mingorance L’església parroquial de Sant Pere es troba dins el poble de la Gornal, al qual s’accedeix per la carretera N-340, un cop passada la població de l’Arboç SLIS Mapa 35-17447 Situació 31TCF821682 Història El topònim Guarnal s’esmenta per primera vegada l’any 1062 Hom ha relacionat aquest temple amb l’església de Guarnad , que juntament amb d’altres esglésies penedesenques apareixen com a subjectes a la canònica de Solsona l’any 1163 Així mateix, en una relació d’esglésies dependents de Santa Maria de…
poliol
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles ovals i de flors rosades o liles, reunides en verticil·lastres densos.
Creix en vores de torrents i en paratges humits, a una gran part d’Europa Té nombroses virtuts remeieres és tònica estomacal, digestiva, carminativa, emmenagoga, antiinflamatòria, antihelmíntica i repellent de puces
prímula
prímula de muntanya
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les primulàcies, de fulles totes basals, ovals o lanceolades, de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en umbel·la, i de fruits en càpsula valvar.
Consta de més de 200 espècies, la majoria pròpies de la regió holàrtica La prímula de muntanya Pelatior , de flors d’un groc pàllid, es fa, escassament, en boscs i prats de muntanya mitjana La prímula vera Pveris , de flors d’un groc viu, és comuna en fagedes, rouredes, prats, vorades i clarianes de bosc, etc, de la muntanya mitjana La prímula viscosa o violer de Sant Josep Pviscosa , de fulles amb pèls glandulars viscosos i de flors purpúries, creix en fissures de roques silícies, als Pirineus
marxant
Botànica
Herba anual, de la família de les amarantàcies, de 20 a 90 cm d’alt, de fulles ovals o ròmbiques, de flors verdoses reunides en inflorescències denses i de fruits en pixidi.
Creix en camps, ermassos, terrenys suburbans, etc
malrubí negre
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 40 a 100 cm d’alt, pilosa, d’olor fètida, amb fulles ovals crenades i amb flors ordinàriament purpúries, arranjades en verticil·lastres.
Creix a la vora de les cases i dels camins
melcoratge
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les euforbiàcies, glabra o glabrescent, de 10 a 50 cm d’alt, de fulles ovals i crenades, de flors femenines sèssils i de càpsules híspides.
Es fa en camps conreats o incultes, marges de camins, vores de cases, etc