Sant Pere de la Gornal (Castellet i la Gornal)

Situació

Capitell que sosté un arc que comunica la sagristia amb l’església.

ECSA - F.X. Mingorance

L’església parroquial de Sant Pere es troba dins el poble de la Gornal, al qual s’accedeix per la carretera N-340, un cop passada la població de l’Arboç. (SLIS).

Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF821682.

Història

El topònim Guarnal s’esmenta per primera vegada l’any 1062. Hom ha relacionat aquest temple amb l’església de Guarnad, que juntament amb d’altres esglésies penedesenques apareixen com a subjectes a la canònica de Solsona l’any 1163. Així mateix, en una relació d’esglésies dependents de Santa Maria de Solsona al segle XIII es reconeix que la canònica posseïa a la diòcesi de Barcelona ecclesia de Guarnaa. Sant Pere de la Gornal apareix documentada com a parròquia per primer cop els anys 1279-80. Saurina, muller de Ramon de Ribes i germana de Galceran de Cort, el 1298 elegí ésser sebollida a l’església de Guarnaldo i li llegà 20 sous.

Prop d’aquesta església hi hagué el lloc de Castellnou, avui de difícil localització. Al fogatge del 1365-70 es consignen per a Castellnou i la Gornal 21 focs.

L’edifici primitiu sofrí una transformació molt gran al segle XVI, de tal manera que gairebé desaparegué tota resta de l’antiga construcció. L’absis fou totalment refet al començament d’aquest segle. Durant uns treballs de restauració i neteja de les parets del temple, fa pocs anys va sortir al descobert un tros de mur sud que se suposa que pertanyia a l’edifici romànic. (SLIS)

Capitell

Capitell exposat al porxo d’entrada a l’església i columna amb capitell, que sosté un arc que comunica la sagristia amb l’església.

ECSA - F.X. Mingorance

Al porxo de l’església de Sant Pere de la Gornal i de la casa rectoral es conserven diversos capitells i algun fragment de columna que, segons és consignat, foren trobats, no fa gaires anys, arran de les obres de restauració de l’església. Dos d’ells han estat col·locats, subjectats per un clau de ferro, sobre el mur que hi ha entrant al porxo a mà esquerra. D’estructura simple, presenten una superfície arrodonida i llisa que com a única decoració mostra, als angles, unes protuberàncies derivades dels ornaments vegetals, però que han perdut aquesta aparença.

Entre l’entrada de la rectoria i la de l’església hi ha les restes de dues columnes que sostenen dos capitells similars als anteriors. La superfície d’aquests capitells, de factura molt senzilla, presenta vuit cares. L’àbac, com en els altres capitells, és simple, amb uns motius ornamentals molt poc complicats als angles —similars als dels capitells abans descrits—, simplificació potser esquematitzada d’elements vegetals.

Un cinquè capitell, d’una alçada aproximada de 31 cm, d’una forma i d’una tipologia semblants a la dels primers que hem descrit, serveix de suport d’una pica beneitera. Té l’àbac llis i una superfície de vuit cares, amb els mateixos motius als angles que en els capitells anteriors.

Es conserven també les restes d’una antiga columna, i una base de secció circular que, per la seva forma, podria haver estat el suport de les columnes que devien aguantar els capitells, avui exposats a la paret del porxo de l’església, que hem esmentat més amunt.

Resulta difícil precisar una datació per a cadascun d’aquests elements descrits. El treball tosc de la pedra, el grau d’erosió de les peces i la simplicitat dels motius decoratius fa pensar en un estil de tradició preromànica, tot i que realitzat en un moment més tardà, dins el segle XII. (ISB)

Piques

Pica beneitera, situada a l’espai que hi ha entre la rectoria i l’església, sostinguda per un dels capitells col·locats durant la restauració de la capella.

ECSA - F.X. Mingorance

A l’entrada del pòrtic d’accés a la casa rectoral de Sant Pere de la Gornal es conserva una pica beneitera d’estructura semiesfèrica i trets simples i arcaïtzants, que té una secció a la part superior lleugerament oblonga. Fa 43 cm d’alçada total, 27 cm de diàmetre superior i 24 cm de l’obertura de la boca; la seva fondària és de 10 cm, al centre de la conca.

La superfície o cara exterior de la pica té una decoració a base de dues motllures longitudinals als extrems superior i inferior, una creu al centre i, al costat, una mena de formes ovals o cares sense cap detall facial. Pel que fa a l’estat de conservació, la peça es troba força erosionada i presenta la base escapçada.

Resultaria força arriscat voler precisar la datació de la peça. Fins i tot resulta difícil definir els aspectes estilístics, ja que es tracta d’una peça local, que respon a un gust popular, probablement realitzada aprofitant part d’algun element arquitectònic (columna o capitell). (ISB)

A la masia de ca l’Altet de Torrelletes es conserva una pica baptismal procedent de Santa Magdalena de Torrelletes, església documentada el 1404 i enderrocada el 1936. La seva forma és troncocònica i no mostra cap tipus d’ornamentació. (LCV)

Bibliografia

Bibliografia sobre el capitell

  • Llorach, 1983, pàg. 195

Bibliografia sobre la pica

  • Riu, 1979, II, pàg. 256
  • Llorach, 1984, pàg. 195