Resultats de la cerca

Influït pels simbolistes, s’inicià amb la poesia, però es destacà sobretot com a novellista i, al costat dels seus records autobiogràfics, descriví la pobresa dels ambients nadius i els estrats socials equívocs de la població parisenca La mère et l’enfant 1900, Bubu de Montparnasse 1901 i, pòstumament, Charles Blanchard 1913 i Souvenir d’enfance 1926

Estudià a Corfú i a Alemanya, on rebé una sòlida formació de literat i de filòleg Amic de Diónisos Solomós i partidari de la llengua popular, féu traduccions importants, i deixà una obra poètica publicada pòstumament, el 1915 amb sonets harmoniosos, d’un to melangiós i nostàlgic Morí combatent els turcs en la primera guerra balcànica

Germà de la periodista Montserrat Minobis Monjo de Montserrat des del 1952, llicenciat en filosofia i teologia, estudià a l’Institut Anselmià de Roma i a París Collaborà assíduament a Serra d’Or i a Qüestions de Vida Cristiana , i inicià els Colloquis de Montserrat Pòstumament fou publicat el seu llibre Coses dels homes, coses de Déu 1966

Destacà com a autor de fulletons, bé que actualment hom el considera juntament amb Roa Bárcena el creador del conte mexicà els seus relats foren aplegats pòstumament sota el títol de Los cuentos del general 1896 Entre les novelles es destaquen Martín Garatuza 1868, Monja y casada, virgen y mártir 1868 i Los piratas del Golfo 1869

Fou un dels impulsors de la fundació de la Societat d’Història Natural de Balears i estudià la flora de Mallorca i, especialment, la de Cabrera Publicà Les plantes medicinals baleàriques 1954, reeditat el 1981 i el 1983 i, pòstumament, Catàleg de la flòrula de l’illa de Cabrera i dels illots que l’envolten 1976

Visqué molt de temps a Londres Autor de nombrosos assaigs en francès, descobrí tardanament la llengua de la seva terra publicà Ac digas pas 1954 i Encaminament catar 1955 Pòstumament aparegué Encaminament II 1960 Aquests texts evoquen el surrealisme i es caracteritzen per un to sovint èpic i per una llengua autèntica, d’una gran rudesa

Dugué una vida miserable i, des del 1751, fou víctima d’una malaltia mental La seva poesia, iniciada el 1741 amb Persian Eglogues , és un precedent de l’escola romàntica anglesa La collecció de les seves Odes fou publicada el 1747, i la seva obra més important, Ode on the Popular Superstitions of the Highlands , fou publicada pòstumament 1788

Fou un dels fundadors de la revista “Tac Carbònica”, apareguda l’any 1984 Amb el poemari Le sucrier velours 1984 guanyà el premi Vicent Andrés Estellés-Premis Octubre Pòstumament han aparegut Amb tinta xinesa 1992 i Infinitud del paisatge 1993, que apleguen la resta de la seva producció, que l’autor havia sotmès a un procés de reelaboració constant

Exercí de comerciant Collaborà a “Revista Calderina” de Caldes de Montbui, al butlletí de la Salle i a “Renaixement” La colleció “Lectura Popular” li edità pòstumament el recull Poesies s d, de temàtica amorosa, to intimista i preocupació formal Deixà inacabada, amb intenció de portar-la a escena, una glossa de la cançó popular Sant Jaume de Galícia

Collaborà en diverses publicacions locals, alhora que es dedicà també a la pintura Poeta líric, seguí la mètrica i estil noucentista, encara que s’apropà a l’avantguarda per la seva forma d’expressió i l’ús de metàfores pròximes al surrealisme Els ocis amables , publicat pòstumament l’any 1983, el donà a conèixer Ha aparegut publicat a la “Biblioteca Escriptors del Berguedà”