Resultats de la cerca

Enginyer de mines, s’especialitzà en paleontologia, i fou membre de la comissió del mapa geològic d’Espanya Entre les seves produccions escrites cal destacar Sinopsis de las especies fósiles que se han encontrado en España 1875-92, Los males de la patria y la revolución española 1890, obra polèmica en què criticava els aspectes negatius de l’Espanya d’aleshores, i Explicación del mapa geológico de España 1895-1911

Llicenciat en ciències naturals a Barcelona 1934 i doctorat a Madrid 1950, fou professor de recerca del CSIC Treballà sobre els vertebrats fòssils del Terciari, dels quals publicà més d’una vuitena de treballs en collaboració amb M Crusafont Una segona etapa de la seva activitat com a paleontòleg, del 1956 ençà, versà sobre la paleontologia d’invertebrats de moltes contrades catalanes i terres veïnes, del Neogen i el Quaternari

Militar de professió, es dedicà vocacionalment a la geologia Establert a Mallorca el 1936, s’especialitzà en paleontologia plistocènica de les Balears Fou cofundador de la Societat d’Història Natural de les Balears 1952, i membre de la Comisión Nacional de Geología i del Comité Scientifique des Milieux Insulaires 1964, integrat en la comissió internacional per a l’explotació científica de la Mediterrània Publicà una quarantena d’articles, molts dels quals en collaboració

Doctor en ciències geològiques 1973, des del 1983 fou director de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, amb l’equip del qual trobà al jaciment de Venta Micena Orce, Granada una resta cranial atribuïda a Homo sp Defensà que es tractava de la resta humana més antiga d’Euràsia, tesi que donà lloc a una considerable polèmica El 2005 rebé el premi al mèrit científic Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya

Establí el criteri paleontològic per a la determinació de l’edat de les roques, fet pel qual és considerat el pare de la paleontologia estratigràfica Les seves primeres suposicions i observacions foren confirmades el 1793, arran de la construcció del canal de Somerset, del qual fou també enginyer És autor de Geological Map of England and Wales, With Part of Scotland 1815, Stratigraphical System of Organised Fossils 1817 i Geological Atlas of England and Wales 1819-22

El 1865 començà a publicar, en revistes especialitzades franceses, articles sobre qüestions astronòmiques Residí algun temps a França Estudià els eclipsis de Sol visibles a Espanya el 1900 i el 1905 Collaborà a la fundació de l’Observatori de l’Ebre, i publicà nombrosos treballs, entre els quals Principios de geología y paleontología, Monografía paleontológica del piso óptico de Tortosa, Chert y Benifazá, Introducción al estudio sobre el origen del granito y la caliza i Introducción a la mineralogía micrográfica

En certa manera, la paleobiologia no és més que la paleontologia Això no obstant, aquest terme creat per D’Archiac, el 1832 li dóna el matís peculiar d’insistència fonamental en els aspectes biològics, deixant de banda els geològics A part la sistemàtica i l’evolució que han estat fonamentals fins al primer terç del s XX, la paleobiologia s’ocupa també de la bioquímica, la fisiologia, el comportament, l’ecologia i, en general, tots els aspectes de l’estudi biològic dels éssers vius antics

Es llicencià en dret i exercí d’advocat a Barcelona S'interessà per la geologia i la paleontologia i explicà geologia, com a substitut de N Font i Sagué, als Estudis Universitaris Catalans Des del 1906 fou membre de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí 1911-12 i de la qual fou també vicepresident i bibliotecari Publicà treballs científics, com Sobre la formació d’anhidrita 1909, Les sals de potassi de Súria 1914 i Els minerals de Catalunya 1919-20, entre d’altres

Segons aquest model, basat en el model d’especiació allopàtrica del biòleg nord-americà Ernst Mayr, les espècies biològiques s’originarien molt ràpidament a partir de petites poblacions perifèriques de l’espècie precursora, i es mantindrien després gairebé inalterades al llarg del temps Aquest model permetia explicar la dificultat, molt freqüent en paleontologia, de trobar poblacions transicionals entre dues espècies si l’especiació és un fenomen molt ràpid a escala geològica que es dóna a partir de petites poblacions perifèriques, la probabilitat de trobar alguna d’aquestes al…

Llicenciat en ciències biològiques i doctor en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona La seva recerca inicial es trobà enfocada en la tafonomia, la paleoecologia i la sistemàtica del jaciment de mamífers fòssils d’Incarcal Crespià, Girona, corresponent al Plistocè inferior Entre les tasques que més destaquen, es troba la direcció de nombroses excavacions a Catalunya i al País Valencià, com per exemple, l’extracció del gran sauròpode Losillasaurus giganteus al límit del Juràssic i el Cretaci És investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de…