Resultats de la cerca
Es mostren 243 resultats
cau del Duc
Cova
Nom donat a cadascuna de les dues coves del massís de Montgrí, properes, que corresponen als termes municipals de Torroella de Montgrí i d’Ullà (Baix Empordà).
Excavades el 1927 per Pallarès i Pericot, hi foren trobades indústries prehistòriques considerades de tècnica asturiana i d’època mesolítica Una revisió posterior dels materials ha fet inclinar a H de Lumley i E Ripoll a classificar-los com a mosterians
grau de Moles
Pas de la serra de Biscarri, entre la conca de Tremp (Pallars Jussà) i la baronia de Rialb (Noguera).
Ha donat nom a la serra de grau de Moles 1 263 m, entre el coll de Comiols, al SW, i la serra de Sant Quiri, al NE, que forma, pel vessant pallarès, una llarga cinglera, al peu de la qual és situat Benavent de la Conca
Unión Regionalista Aragonesa
Partit polític
Partit fundat al desembre de 1917 a Barcelona.
Tenia com a objectiu “la defensa de los ideales regionalistas con relación a la vida de Aragón y a la colonia en Barcelona” Dirigents Matías Pallarés Gil president, Teodoro Licart i José Terraza vicepresidents Al desembre de 1919 esdevingué la Unión Aragonesista Desaparegué amb la Dictadura, abans de 1926, però tornà a funcionar a partir de 1931
coma de Crabes

L’estany de Crabes sota la cresta deles agulles de Crabes i l’estany de Sant Maurici, ambdós al terme d’Espot (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Coma de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), una de les dues que dominen l’estany superior de Ratera d’Espot.
Centrada en els estanyols de Crabes i limitada a l’oest per la serra de Crabes , a la línia de crestes que separa els vessants pallarès i ribagorçà, entre el pic de Bergús i el pic del Portarró el cim culminant és el pic de Crabes 2 720 m alt, del qual es desprèn vers l’est la cresta de les agulles de Crabes
baronia de la Pobla Tornesa
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montornès
(Plana Alta), que comprenia, a més, la Pobla Tornesa i Benicàssim.
El 1515 fou comprada pels Casalduc El 1701 pertanyia a Miquela Munyós, òlim de Casalduc i Funes, baronessa de la Pobla Tornesa, de Benicàssim i de la Serra d’En Galceran La seva filla, Isabel Casalduc, òlim Ferrer de Plegamans i Munyós, heretà les baronies i es casà amb Manuel Vallès i Pallarès, cavaller de Montesa El títol continua en llurs descendents, cognomenats Vallès
Sant Antoni de Calaceit
Poblat ibèric situat a la serra de Sant Cristòfol, al turó de Sant Antoni, al s. de Calaceit (Matarranya).
És un dels més grans i dels més ben coneguts de la comarca Excavat extensament pel Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de PBosch i Gimpera 1915-19 i publicat en detall per Francesca Pallarès 1965 És protegit per una bona muralla conserva diversos carrers i els conjunts de cases corresponents Fou habitat durant els s V-III aC Els materials es conserven al Museu d’Arqueologia de Barcelona
Celebració dels premis Octubre
Se celebra a València la 46a edició dels premis Octubre En la cerimònia, dedicada als líders empresonats de l’ANC i Òmnium Cultural, es lliuren els guardons a Vicent Pallarès premi Andròmina de novella per Les llàgrimes d’Orfeu , Carles Camps premi Vicent Andrés Estellés de poesia per El rastre d’uns escrits , Manuel Molins premi Pere Capellà de teatre per Ratzinger Papa 265 i Margarida Castellano premi Joan Fuster d’assaig per Passats i presents d’allà i d’ací
Associació d’Amics de l’Aeronàutica
Esports aeris
Agrupació d’aficionats a la recuperació d’avions històrics del Prat de Llobregat.
Fundada el 1992, fou impulsada per Jordi Rull i Dalmau i Enric Pallarès i Camas, tant en la construcció amateur com en la difusió de l’entitat a través de publicacions El 1995 es creà el guardó Perfil d’Or per premiar pilots d’aviació històrics El 2002 es fusionà amb la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya El taller i la nova seu s’establiren al Centre Cultural Aeronàutic de l’Aeroport del Prat i disposa d’una exposició permanent d’avions d’època
complot de Sant Maties
Història
Moviment buscaire iniciat a Barcelona el 24 de febrer de 1462, festa de Sant Maties, en saber-se la decisió de la reina Joana i del príncep Ferran de partir cap a Girona.
Un avalot popular de menestrals i remences tingué lloc davant el palau reial, mentre representants del sindicat dels tres estaments i poble negociaven amb la reina i es posaven incondicionalment a favor del retorn del rei La reacció bigaire, que dominava el Consell de Cent, fou dura el sindicat fou de fet dissolt en ésser executats els caps buscaires, el conseller segon Francesc Pallarès i Pere Destorrent júnior i es consumà la divisió entre la monarquia i la diputació, preliminar de la guerra civil
Miquel Jover
Economia
Història
Mercader.
Amb el seu germà, Anton Jover , fou soci d’una companyia comercial creada a Sevilla per Domingo Garcia de Pallarès i Jeroni Major El 1525 s’establí a Santo Domingo, però l’any següent donà poders per als seus afers comercials a Jaume Planes, i tornà a Sevilla per comprar blat destinat a una expedició programada a les Índies El 1528 retornà a Santo Domingo, on s’establí definitivament, i durant algun temps fou soci amb Joan de Soldevila en l’establiment d’un ingenio de sucre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina