Resultats de la cerca
Es mostren 1491 resultats
ullera

Aspecte d’una petita ullera astronòmica sobre una muntura equatorial
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Dispositiu òptic format per un tub proveït d’un parell de lents, simples o compostes, que hom empra per a observar, mesurar o fotografiar objectes distants.
La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…
canvi de marxes

Secció i esquema de funcionament d’un canvi de marxes manual
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu constituït per dos eixos —un d’entrada (primari) i un de sortida (secundari)— connectats entre si per un sistema que permet de variar la velocitat de l’un respecte a la de l’altre.
S'utilitza primordialment com a element de la transmissió en els vehicles automòbils —muntat entre el motor i les rodes— per a adaptar els règims de velocitat més favorables del motor el règim de parell màxim a les variables condicions de resistència a l’avanç amb què el vehicle es troba Aquesta adaptació pot ésser feta de manera gairebé contínua, sense salts canvis de marxa automàtics amb convertidor de parell, amb embragatge hidràulic o amb variador continu de velocitat, o de manera discontínua, amb salts, o sigui amb el pas d’una marxa a una altra canvis de…
os parietal
Anatomia animal
Os parell de la volta cranial, d’origen membranós.
Es troba a tots els vertebrats, des dels peixos teleostis, on ocupa una posició per davant del supraoccipital, fins a l’home, on forma la part mitjana de la volta, delimitat per davant pel frontal, per darrere per l’occipital i lateralment pels temporals La cara interna presenta una morfologia molt típica, coneguda com a “fulla de figuera”, la qual és constituïda per les marques deixades per les ramificacions de l’artèria meníngia mitjana
mesotòrax
Entomologia
Segon segment del tòrax dels insectes, en el qual s’insereixen el primer parell d’ales i el segon parell de potes.
branquiürs
Carcinologia
Subclasse de crustacis entomostracis, integrada per individus paràsits temporals de peixos marins i d’aigua dolça, que neden lliurement passant d’un hoste a l’altre.
Són de dimensions petites i tenen el cos aplanat, amb una closca cefalotoràcica en forma d’escut que protegeix el cap i els tres darrers segments toràcics Tenen quatre parells de potes toràciques de funció nedadora L’abdomen és bilobulat, no és segmentat i no porta cap apèndix A la part cefàlica tenen dues antenes molt curtes, un ull imparell nauplià i un parell d’ulls composts i mòbils Les maxilles són transformades en un parell de ventoses que asseguren l’adhesió a l’hoste Els sexes són separats el desenvolupament embrionari és directe, i les larves són semblants als adults/>
vèrtebra

Tipus de vèrtebra humana: A, cervical; B. dorsal; C, lumbar (1, cos vertebral; 2, arc medul·lar; 3, apòfisi espinosa)
© fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les peces òssies que envolten o substitueixen el notocordi dels vertebrats i formen, en conjunt, un eix ossi, l’anomenada columna vertebral
.
Cada vèrtebra consta d’un cos vertebral, un parell de projeccions dorsals que s’uneixen posteriorment per a formar un arc neural, per on passa la medulla espinal, una apòfisi espinosa i un parell de projeccions ventrals En els vertebrats inferiors, peixos i amfibis, i a la cua dels rèptils i els mamífers, les projeccions ventrals s’uneixen per a formar l’arc hemal, per on passen els vasos sanguinis A tots dos costats hi ha sovint apòfisis transversals, que a la regió anterior del cos s’articulen amb tubercles costals Segons com sigui la superfície dels cossos vertebrals, hom…
dermàpters

Aspecte d’un dermàpter mascle en visió dorsal: 1 palp maxil·lar, 2 antena, 3 ull, 4 vèrtex, 5 pronot, 6 tegmina, 7 part coriàcia del segon parell d’ales, 8 camp marginal del segon parell d’ales, 9 camp apical del segon parell d’ales, 10 part membranosa del segon parell d’ales, 11 epiprocte, 12 cerc
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes marrons o negrosos de grandària petita o mitjana (5 cm de longitud màxima), amb el cos llarg i aplanat, ulls composts i antenes bastant llargues.
El primer parell d’ales, quitinoses i molt curtes, tapa només els primers anells de l’abdomen i les ales del segon parell, les quals són de dimensions normals, quan estan plegades sobre el tòrax Al capdavall de l’abdomen tenen dos cèrcols en forma de pinça Viuen amagats sota pedres, escorces i entre les escletxes dels murs Són actius sobretot de nit, i cerquen sempre la humitat Algunes espècies s’alimenten de vegetals En l’època de reproducció la femella excava una galeria individual, on diposita els ous en nombre de 15 o 20 i en té cura contínuament durant tota la metamorfosi L’espècie més…
palpígrads
Aracnologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids que inclou espècies de talla gairebé microscòpica.
El cos, molt feble, s’acaba en un flagel multiarticulat Al prosoma, sense ulls, hi tenen els quelícers, acabats en pinces, els pedipalps, que compleixen funcions locomotores, i els quatre típics parells de potes, amb el primer parell modificat com a tentacles tàctils L’abdomen, format per 11 segments, no presenta orificis respiratoris, puix que, a causa de la feblesa de la cutícula, l’intercanvi de gasos té lloc directament a través de la paret del cos L’intestí presenta uns diverticles simples, i l’excreció té lloc mitjançant un parell de glàndules coxals Habiten a la cara…
cable de parells trenats
Electrònica i informàtica
Tipus de cable, apantallat o no, compost de dos o més parells trenats de cables elementals revestits de plàstic, i protegit per una coberta també de plàstic, d’ús corrent en xarxes d’àrea local i terminals telefònics digitals.
Cada parell trenat té un nombre diferent d’entrellaçaments per polzada per a reduir la diafonia originada per la mateixa juxtaposició dels cables elementals Els cables no apantallats UTP, que poden atènyer una capacitat nominal de transmissió de 155 Mbps, són molt més flexibles i fàcils d’installar que els coaxials, i tendeixen a desplaçar-los com a estàndard de fet per a les xarxes d’àrea local, però no són adequats per a ambients on hi ha interferències fortes Als cables apantallats, cada parell trenat va recobert d’una malla contínua de coure STP o bé una malla…
sac aeri
Anatomia animal
Cadascuna de les cambres de parets fines que tenen, en el cos dels ocells, un paper essencialment respiratori, però tenen també altres missions.
Hom distingeix dos conjunts de sacs aeris els anteriors i els posteriors El conjunt de sacs aeris anteriors és format per un sac interclavicular que s’introdueix en els ossos, un parell de sacs cervicals , un a cada costat del coll, i un parell de sacs toràcics anteriors El conjunt posterior és constituït per un parell de sacs toràcics posteriors , un a cada costat de la punta d’ambdós pulmons, i els sacs abdominals , que s’estenen per l’abdomen Els sacs aeris posteriors són els encarregats de la inspiració, la qual omple els pulmons i els mateixos sacs…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina