Resultats de la cerca
Es mostren 1493 resultats
os parietal
Anatomia animal
Os parell de la volta cranial, d’origen membranós.
Es troba a tots els vertebrats, des dels peixos teleostis, on ocupa una posició per davant del supraoccipital, fins a l’home, on forma la part mitjana de la volta, delimitat per davant pel frontal, per darrere per l’occipital i lateralment pels temporals La cara interna presenta una morfologia molt típica, coneguda com a “fulla de figuera”, la qual és constituïda per les marques deixades per les ramificacions de l’artèria meníngia mitjana
canvi de marxes

Secció i esquema de funcionament d’un canvi de marxes manual
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu constituït per dos eixos —un d’entrada (primari) i un de sortida (secundari)— connectats entre si per un sistema que permet de variar la velocitat de l’un respecte a la de l’altre.
S'utilitza primordialment com a element de la transmissió en els vehicles automòbils —muntat entre el motor i les rodes— per a adaptar els règims de velocitat més favorables del motor el règim de parell màxim a les variables condicions de resistència a l’avanç amb què el vehicle es troba Aquesta adaptació pot ésser feta de manera gairebé contínua, sense salts canvis de marxa automàtics amb convertidor de parell, amb embragatge hidràulic o amb variador continu de velocitat, o de manera discontínua, amb salts, o sigui amb el pas d’una marxa a una altra canvis de…
gravímetre
Geologia
Aparell que serveix per a mesurar l’anomalia de l’acceleració de la gravetat.
Hom empra fonamentalment dos tipus de gravímetres els dinàmics i els estàtics Els primers es basen en la mesura del període d’oscillació d’una massa oscillant sotmesa a la força de la gravetat i a una altra força o parell antagònics Els segons, que són els més emprats, es basen en la mesura de la posició d’equilibri d’una massa sotmesa a la força de la gravetat i a una altra força o parell antagònics
mesotòrax
Entomologia
Segon segment del tòrax dels insectes, en el qual s’insereixen el primer parell d’ales i el segon parell de potes.
branquiürs
Carcinologia
Subclasse de crustacis entomostracis, integrada per individus paràsits temporals de peixos marins i d’aigua dolça, que neden lliurement passant d’un hoste a l’altre.
Són de dimensions petites i tenen el cos aplanat, amb una closca cefalotoràcica en forma d’escut que protegeix el cap i els tres darrers segments toràcics Tenen quatre parells de potes toràciques de funció nedadora L’abdomen és bilobulat, no és segmentat i no porta cap apèndix A la part cefàlica tenen dues antenes molt curtes, un ull imparell nauplià i un parell d’ulls composts i mòbils Les maxilles són transformades en un parell de ventoses que asseguren l’adhesió a l’hoste Els sexes són separats el desenvolupament embrionari és directe, i les larves són semblants…
vèrtebra

Tipus de vèrtebra humana: A, cervical; B. dorsal; C, lumbar (1, cos vertebral; 2, arc medul·lar; 3, apòfisi espinosa)
© fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les peces òssies que envolten o substitueixen el notocordi dels vertebrats i formen, en conjunt, un eix ossi, l’anomenada columna vertebral
.
Cada vèrtebra consta d’un cos vertebral, un parell de projeccions dorsals que s’uneixen posteriorment per a formar un arc neural, per on passa la medulla espinal, una apòfisi espinosa i un parell de projeccions ventrals En els vertebrats inferiors, peixos i amfibis, i a la cua dels rèptils i els mamífers, les projeccions ventrals s’uneixen per a formar l’arc hemal, per on passen els vasos sanguinis A tots dos costats hi ha sovint apòfisis transversals, que a la regió anterior del cos s’articulen amb tubercles costals Segons com sigui la superfície dels cossos…
palpígrads
Aracnologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids que inclou espècies de talla gairebé microscòpica.
El cos, molt feble, s’acaba en un flagel multiarticulat Al prosoma, sense ulls, hi tenen els quelícers, acabats en pinces, els pedipalps, que compleixen funcions locomotores, i els quatre típics parells de potes, amb el primer parell modificat com a tentacles tàctils L’abdomen, format per 11 segments, no presenta orificis respiratoris, puix que, a causa de la feblesa de la cutícula, l’intercanvi de gasos té lloc directament a través de la paret del cos L’intestí presenta uns diverticles simples, i l’excreció té lloc mitjançant un parell de glàndules coxals Habiten a…
dermàpters

Aspecte d’un dermàpter mascle en visió dorsal: 1 palp maxil·lar, 2 antena, 3 ull, 4 vèrtex, 5 pronot, 6 tegmina, 7 part coriàcia del segon parell d’ales, 8 camp marginal del segon parell d’ales, 9 camp apical del segon parell d’ales, 10 part membranosa del segon parell d’ales, 11 epiprocte, 12 cerc
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes marrons o negrosos de grandària petita o mitjana (5 cm de longitud màxima), amb el cos llarg i aplanat, ulls composts i antenes bastant llargues.
El primer parell d’ales, quitinoses i molt curtes, tapa només els primers anells de l’abdomen i les ales del segon parell, les quals són de dimensions normals, quan estan plegades sobre el tòrax Al capdavall de l’abdomen tenen dos cèrcols en forma de pinça Viuen amagats sota pedres, escorces i entre les escletxes dels murs Són actius sobretot de nit, i cerquen sempre la humitat Algunes espècies s’alimenten de vegetals En l’època de reproducció la femella excava una galeria individual, on diposita els ous en nombre de 15 o 20 i en té cura contínuament durant tota la…
encoblat | encoblada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina