Resultats de la cerca

El Tribunal Europeu dels Drets Humans sentencia a favor del recurs de l’expresident del Parlament basc i censura el Govern espanyol per haver-lo inhabilitat El 2008, el Tribunal Suprem va inhabilitar l’aleshores president de la cambra, Juan Maria Atutxa, i els també membres Gorka Knörr i Kontxi Bilbao per negar-se a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak després de la illegalització de Batasuna La inhabilitació va ser ratificada pel Tribunal Constitucional El Tribunal d’Estrasburg considera que en el procés judicial contra els parlamentaris es va vulnerar el dret a…

Estudià matemàtiques i astronomia a la Universitat d’Uppsala L’any 1882 entrà a treballar com a assistent del director de l’Observatori d’Estocolm Mogut per les seves inquietuds socials, dirigí el diari socialista Tiden i posteriorment el Socialdemokraten Participà en la creació del partit socialdemòcrata del qual fou escollit parlamentari a les eleccions generals del 1897 Fou ministre d’hisenda 1917-18, ministre d’afers estrangers 1921-23 i primer ministre en tres ocasions 1920, 1921-23, 1924-25 Com a ministre d’afers estrangers aconseguí l’ingrés de Suècia a la Societat de…

Fou passant de Vallès i Ribot i s’afilià al Partit Republicà Federal Fou elegit diputat a corts per Figueres els anys 1905, 1907, 1910 i 1914, destacà com a brillant parlamentari i presidí la minoria de la conjunció republicanosocialista el 1910 Cofundador de la UFNR, signà el 1914 el Pacte de Sant Gervasi El 1916, en perdre l’acta de diputat, s’installà a Madrid i s’uní al partit liberal dinàstic fou ministre d’instrucció pública en els governs de Romanones 1918-19 i de García Prieto 1922-23 El 1930 fou jutjat pel fet d’haver acusat Alfons XIII d’ésser l’instigador del cop d’…

Doctor en dret per la Universitat de Viena 1961, el 1963 fou assistent del vicepresident del Parlament Diputat pel partit socialdemòcrata austríac SPÖ des del 1971 i amb Bruno Kreisky  com a canceller, en fou cap del grup parlamentari en 1975-83 i 1987-90 Ministre de cultura i ciència 1983-87, fou vicepresident del Parlament en 1990-2002 i president de la cambra en guanyar les eleccions presidencials de l’abril del 2004 Parallelament ha desenvolupat una carrera docent a la Universitat d’Innsbruck des del 1978 En les eleccions presidencials de l’abril del 2010 fou confirmat en el…

Llicenciat en dret i en ciències econòmiques Membre d’ Unió Democràtica de Catalunya  des del 1953 i diputat al Congrés del 1979 al 1992 pel grup parlamentari de Convergència i Unió, també fou membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, i en presidí la Comissió d’Ordenació del Territori i Collectivitats Regionals i Locals En 1994-2004 representà la Generalitat de Catalunya a la Cambra de les Regions en el Congrés del Consell d’Europa, del qual fou nomenat president l’any 2000 Diputat al Parlament de Catalunya des del 1992, en 1995-97 fou comissionat d’Actuacions…

Membre del Sinn Féin , participà en la revolta de Pasqua 1916, però posteriorment adoptà posicions més moderades, i donà suport al tractat angloirlandès del 1921 Del 1922 al 1932 fou el primer president executiu de l’Estat Lliure d’Irlanda Les càrregues fiscals que establí per al redreçament econòmic i la repressió contra els republicans el feren impopular, però conservà el control parlamentari fins que el Fianna Fáil  escissió del Sinn Féin guanyà les eleccions L’any següent, des de l’oposició, creà un nou partit que esdevingué el gran rival de Fianna Fáil, el Fine Gael , del…

Fill de WLiebknecht Aviat esdevingué dirigent de l’esquerra revolucionària de la socialdemocràcia A partir del 1912 fou diputat al Reichstag i, el 1914, en començar la Primera Guerra Mundial, votà per disciplina la concessió dels crèdits de guerra Antibellicista aferrissat, a partir del desembre del mateix any es negà a votar la renovació dels crèdits i començà a organitzar activament la campanya contra la guerra Aquesta actitud li comportà l’exclusió del grup parlamentari i l’empresonament 1916 Fou fundador de la Lliga d’Espàrtac espartaquisme amb Franz Mehring i Rosa…

Doctorada en dret per la Universidad Complutense de Madrid, més tard estudià, becada per la Fundació Fulbright, ciència política a la Universitat d’Ohio Ha estat professora de dret constitucional 1986 i catedràtica de ciència política de la Universidad Nacional de Educación a Distancia i directora de la revista Nueva Revista de Política, Cultura y Arte Experta en partits polítics i comportament electoral, ha estat directora del Centro de Investigaciones Sociológicas 1996-2002 Entre el 2000 i el 2004 ocupà el càrrec de ministra d’Educació, Cultura i Esports del Govern espanyol, i des del 2004…

Llicenciat en ciències polítiques, dret i sociologia, entrà a militar en el PSOE el 1979, i a partir de la segona legislatura al Congrés s’incorporà com a diputat socialista Després de representar el PSOE en diverses comissions parlamentàries, d’ençà del 1993 entrà a formar part de la direcció del grup A partir del 2000, amb el PP al poder, fou designat portaveu parlamentari del PSOE Coincidí amb el PP en el denominat pacte antiterrorista amb els socialistes impulsat per José María Aznar Membre de la comissió executiva federal del PSOE, i integrant del corrent Nova Via, és…

Es llicencià 1960 en dret i es doctorà 1970 a la Universidad Complutense de Madrid Estudià també dret comparat a la Universitat d’Estrasburg Entre el 1963 i el 1975 formà part com a advocat del Tribunal de Orden Público, en el qual destacà per la seva defensa dels drets humans S’aproximà a l’oposició democràtica i milità 1962-64 a Izquierda Democrática Cristiana Junt amb Joaquín Ruiz-Giménez i altres destacats antifranquistes, fou cofundador de la revista Cuadernos para el Diálogo Detingut i empresonat i suspès de l’exercici de l’advocacia 1971, l’any 1972 s’afilià al PSOE i…