Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
Josep Planas Artés
Futbol
Futbolista i entrenador.
Conegut com Pepe Planas, començà a destacar com a defensa i migcampista a l’Andreuenc 1915-19 i a l’Avenç 1919-21 El Futbol Club Barcelona el va incorporar al seu equip, on jugà 181 partits i marcà 25 gols, durant set temporades 1920-27 En totes aquestes, excepte l’any 1923, fou campió de Catalunya i guanyà tres Copes d’Espanya 1922, 1925, 1926 L’abril del 1927 s’incorporà a l’Athletic Biorges de Rouen, on alternà les tasques de jugador i entrenador Posteriorment entrenà el Racing de Ferrol, Arenas, Murcia, Celta, Deportivo i Real Zaragoza Durant la postguerra dirigí de nou l’…
Llàtzer Escarceller
Cinematografia
Teatre
Actor.
Establert a Barcelona el 1958 com a venedor de llepolies en una parada al moll, fou descobert l’any 1974 per Francesc Betriu , el qual el contractà com a secundari de la pellícula Furia española 1975 i posteriorment per a Los fieles sirvientes 1980 i La plaça del Diamant 1982 Actuà també en La cripta 1981, de Cayetano del Real, La revolta dels ocells 1982 i Un geni amb l’aigua al coll 1983, de Josep-Lluís Comeron, El invernadero 1983 i Asalto al Banco Central 1983, de S Lapeira, La senyora 1987, de Jordi Cadena, L’aire d’un crim 1988, d’Antonio Isasi-Isasmendi, El niño de la luna 1988, d’…
Donna Leon

Donna Leon (2010)
© A. Savin
Literatura
Novel·lista nord-americana.
Després d'estudiar als Estats Units, començà una existència itinerant que la portà a estudiar a Perusa i Siena, i a treballar a Roma, on féu de guia turística, a Londres, com a redactora de textos publicitaris, i a Suïssa, l’Iran, la Xina i l’Aràbia Saudita, on fou professora d’anglès El 1981 s’establí a Venècia, on treballà a la delegació de la Universitat de Maryland en una base militar dels EUA fins el 1992, any que publicà la seva primera novella, Death at La Fenice , amb la qual inicià una sèrie de més de 30 volums protagonitzats pel comissari Guido Brunetti, els casos del qual tenen com…
George Sidney
Cinematografia
Director de cinema nord-americà.
Fill d’actors, estigué vinculat al món de l’espectacle des de petit com a actor en vodevils i en el cinema mut Després de rebre dos Oscar, pels curtmetratges Quicker'n a Wick 1940 i Of Pups and Puzzles 1941, rodà el seu primer llargmetratge l’any 1941 Free and Easy , sempre per a la Metro-Goldwyn-Mayer Dos anys després dirigí Thousands Cheer , el seu primer musical, el gènere més vinculat a la seva trajectòria, amb pellícules com Bathing Beauty 1944, amb l’exnedadora Esther Williams Anchors Aweigh 1945, interpretada per Frank Sinatra i Gene Kelly i que fou guardonada amb cinc premis Oscar,…
Carles Flavià i Pons
Arts de l'espectacle (altres)
Actor.
Capellà fins el 1982, compaginà durant uns quants anys el sacerdoci amb el món de l’espectacle, en el qual es va iniciar els anys setanta com a espectador de la sala de concerts de Barcelona Zeleste En aquest ambient conegué, entre d’altres, Sisa, Joan Lluis Bozzo, Manuel Fuentes i Pepe Rubianes S’inicià com a actor i com a showman en el paper de mestre de cerimònies de l’Orquestra Plateria A la dècada dels anys noranta fou empresari de la discoteca Nitsa, i després del seu tancament inicià una trajectòria com a monologuista als espectacles Epístoles de Carles Flavià ,…
Josep Ulloa i Blancas
Cinematografia
Director.
Vida S’inicià com a actor teatral el 1954, i ja installat a Barcelona, el 1958 s’introduí al cinema com a meritori i secretari de rodatge Exercí d’ajudant de direcció en nombroses produccions com ara La alternativa 1962, José María Nunes, en què també feu de coguionista Llegar a más 1963, Jesús Fernández Santos Un rincón para querernos 1964 i El primer cuartel 1966, tots dos d’Ignasi F Iquino Tiempos de Chicago 1968, Julio Diamante La diligencia de los condenados 1970 i Una bala marcada 1971, tots dos de Joan Bosch Fou coguionista de Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe…
Don Winslow
Literatura
Escriptor nord-americà.
Fou gerent d’un cinema, detectiu privat i guia de safaris a Kenya i d’excursionisme a la Xina El 1991 publicà la seva primera novella, A Cool Breeze on the Underground premi Maltese Falcon 1992, protagonitzada per l’investigador Neal Carey, personatge que apareix en quatre novelles més 1991-96 Triomfà amb històries sobre les xarxes del narcotràfic que actuen entre Mèxic i els Estats Units amb les novelles The Death and Life of Bobby Z 1997, California Fire and Life 1999, premi Shamus 2000 i, sobretot, amb The Power of the Dog 2005, premi Maltese Falcon 2010, que forma part de la sèrie The…
Club de Rem Tortosa

Remers del Club de Rem Tortosa
Club de Rem Tortosa
Rem
Club de rem de Tortosa.
Fundat el 1946, el seu precedent fou el Club Nàutic Tortosa, fundat l’any 1928 però que tingué una vida efímera El primer president fou Julià Mangrané El 1948 participà en el seu primer Campionat d’Espanya de rem i guanyà la medalla de bronze amb una iola prestada pel Club de Mar de Barcelona L’equip estigué format per Pepín Gas, Pepe Monclús, Juanito Forés, Enric Argelaga i Josep Beltran al timó Durant diferents etapes també tingué les seccions de natació, motor, pesca, tennis, tennis de taula, excursionisme i basquetbol El 2011, a part del rem, tingué seccions de vela i…
Humanidad
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de dirigida per Domènec Ceret i Vila [dir. art.], Alfred Fontanals i Solé [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol FOTOGRAFIA Joan Solà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris la Chata, Alberto Martínez el Malasangre, Tina Jordi la Bailaora, Carolina López la Melindres, Baltasar Banquells Adalberto V, Vicenç Ciurana el príncep Enrique, Trino Cruz el fill del rierol, Pepe Font el diputat Lanuza, Pepita Ramos la comtessa, JPonseti Enrique III, DCeret ESTRENA Barcelona, març del 1917 Sinopsi Una família pobra recull un nen abandonat, Albert, que resta sota la protecció del diputat Lanuza De gran arribarà a ser…
Lina Morgan

Lina Morgan
Teatre
Pseudònim de l’actriu castellana María de los Ángeles López Segovia.
A tretze anys començà a actuar en una companyia teatral, i, tres anys després, s’incorporà a la companyia de Matías Colsada com a professional El 1956 feu el seu primer paper protagonista i adoptà el pseudònim pel qual fou coneguda A partir de la segona meitat dels anys cinquanta aconseguí una gran popularitat en el teatre de Madrid com a intèrpret de papers còmics en comèdies i revistes de la companyia de Colsada, sobretot els anys vuitanta en obres com Vaya par de gemelas , El último tranvía per la qual aconseguí el premi Fotogramas de Plata el 1987 o Celeste no es un color En el cinema,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina