Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
pau
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, de fins 30 cm de llargada, de cos sense escates i de colors vius.
Té els ulls grossos, situats sobre el cap, i la mandíbula superior protràctil i amb una forta punxa en el preopercle Habita a la Mediterrània
quelet
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, de color vermell castany, que arriba fins als 50 cm de llarg, d’hàbitat litoral.
Té una gran taca negra en l’origen de la línia lateral, la meitat dels radis de l’aleta dorsal espinosos i els altres tous, la vorera preopercular no espinosa i les aletes pectoral i caudal vermelloses El perfil frontal descriu una petita concavitat a l’alçada dels ulls
bavosa
Bavosa de cresta (Blennius cristatus)
Phil's 1stPix (cc-by-nc-sa)
Ictiologia
Gènere de peixos perciformes de la família dels blènnids, d’uns 10 a 25 cm de llargada, amb el cos recobert d’una secreció mucosa abundant.
Tenen les aletes dorsal i anal molt llargues, i les ventrals en posició jugular Algunes espècies tenen tentacles superciliars, anomenats banyes Els mascles fan parades nupcials i tenen cura de les postes Les bavoses habiten els fons rocallosos costaners Poden romandre a la zona de marea baixa, puix que llur respiració és branquial i cutània i la secreció del cos les preserva de la dessecació Són pròpies de l’Atlàntic, la Mediterrània i la mar Negra Hi ha força espècies que són freqüents a les costes i a les aigües interiors catalanes
déntol
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que pot arribar a 1 m de longitud total i a 10 kg de pes.
Pertany a la família dels espàrids Dentex dentex , i posseeix unes fortes dents Hom el troba a tota la Mediterrània i també en una gran part de les costes europees i africanes de l’Atlàntic Bé que algunes vegades és un peix litoral, els exemplars més grossos són típics dels fons arenosos superiors als 25 m La seva carn és apreciada Cal destacar-ne el déntol corcovat o corcovat D gibbosus i el déntol petit o pagell déntol
nototènia
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels nototènids, que presenten el cos allargat i comprimit posteriorment i tenen el cap força deprimit.
Habiten a les mars antàrtiques
petarc
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, amb la part superior del cap còncava, rostre molt llarg i mandíbules protràctils, amb dents agudes.
És de color verdós amb el fons marró i té una taca blanca al mig del peduncle caudal S'alimenta de gambes i habita només a la Mediterrània
canari
Canari
albert kok (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 15 cm de llargada, de colors vistosos, amb unes franges transversals de color blavós.
A la base de les aletes pectorals i a l’inici de la cua, hi destaquen sengles taques negres Acostuma a viure solitari, entre prats d’algues, a les costes de la Mediterrània i de l’Atlàntic costes portugueses i de l’Àfrica Occidental
xanguet
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels gòbids, de cos transparent, comprimit lateralment, i mida molt petita, entorn dels 4-5 cm, força caparrut.
S'alimenta de zooplàncton i mena una vida nectònica fa moles importants prop del litoral Té un valor comercial elevat, bé que la seva pesca és molt controvertida perquè sol comportar la destrucció de fases juvenils d’altres espècies pelàgiques
mugiliformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que alguns autors consideren com a subordre dels perciformes, dels quals es diferencien per la posició abdominal o subabdominal de les aletes ventrals.
Les escates són cicloides o ctenoides i l’opercle és inerme Els representants d’aquest grup són tots pelàgics, litorals, amb algunes espècies d’aigua dolça Inclou les famílies dels aterínids , els esfirènids i els mugílids , totes representades a la Mediterrània
escórpora
Scorpaena porcus
Whodden (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels escorpènids, d’una llargada màxima de 30 cm, que tenen el cos oblong i comprimit.
Llur cap és gros, amb unes quantes sèries de crestes espinoses i apèndixs cutanis No tenen bufeta Posseeixen glàndules verinoses en relació amb els primers radis de les aletes pectorals i ventrals, la picada de les quals resulta molt dolorosa Llur camuflatge en el fons és perfecte, perquè tenen la facultat d’adquirir una coloració que imita el paisatge on es troben Són depredadors que cacen a l’aguait restant perfectament immòbils i vigilant amb els ulls enormes fins que una presa es posa a llur abast Són de costums bentònics i viuen a les costes rocalloses i a les praderies de Posidonia…