Resultats de la cerca

Doctora en belles arts i professora titular del departament d’escultura de la Universitat Popular de València Desenvolupa els seus projectes des d’una perspectiva plàstica, amb dibuixos i esbossos espacial, pel que fa a les installacions, i poètica, amb els escrits que els acompanyen

Impregnat de les grans tradicions del seu país, aportà, amb la seva plàstica indiscutible, valors lírics a l’obra d' Emilio Fernández , de qui fou collaborador habitual Treballà també amb Buñuel Los olvidados, Él, Nazarín, El ángel exterminador , a l’estil auster del qual s’adaptà

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma en 1965-69, i a la de Sant Jordi de Barcelona en 1969-74, on es titulà Durant els seus inicis se situà dins el tradicionalisme postimpressionista de Mallorca però, coincidint amb el canvi de dècada, dels seixanta al setanta, arribà a la nova figuració de l’època Just després, a partir del 1972, i guiat pel seu professor Jaume Muxart, abraçà l’abstracció, seguint l’estil de Francis Bacon L’any següent, el 1973, exposà per primera vegada a la Galeria Ariel, a Palma Fou un dels pintors que participà de la Nova Plàstica de Mallorca 1970-80…

El 1917 féu la primera exposició no figurativa del seu país Al principi féu una plàstica pura en relació amb la Section d’or Després elaborà formes cubofuturistes Pròxim al superrealisme l’any 1925, i al realisme després, acabà pintant amb esquemes típics de la pintura abstracta del moment

Començà com a pintor de diumenges —fou empleat de correus fins a la seva jubilació 1922—, i, ja resident a París, es dedicà plenament a la pintura de tota mena d’escenes, amb una harmonia plàstica instintiva, que el portà a expressar d’una manera ingènua tota la poesia de la realitat

Promogut per Rafael Barradas , a qui s’afegí més tard Àngel Marsà, consistia en una síntesi personal de la plàstica cubista i de certs elements de la ideologia futurista, especialment la valoració del dinamisme Es difongué especialment a través de les exposicions de Barradas a les galeries Dalmau 1917 i 1920 i de publicacions minoritàries, com ‘Arc Voltaic''

Treballà a París, amb Picasso, G Braque i F Léger, en les recerques cubistes, i tractà d’aplicar-les a l’escultura La qualitat plàstica expressionista de la seva obra és obtinguda pel joc de les superfícies còncaves i convexes, dels plans i els relleus Obres Nu reclinat amb guitarra 1928, La mare i el fill 1930

A Roma creà el grup Forma 1947 La seva obra revela les influències avantguardistes del cubisme i del futurisme i una tendència a la no-figuració, tot mantenint el contacte amb la realitat circumdant per tal d’expressar plàsticament, amb materials com la fusta, el ferro i el bronze, la problemàtica humana Escriví assaigs sobre plàstica escultòrica

La iconografia romana reelaborà els tipus grecs de níkē de fet, les níkai són anomenades indistintament victòries , com la coneguda Victòria de Samotràcia i en feu un dels temes més difosos, especialment per a illustrar les victòries dels emperadors en els relleus històrics, com a símbol en les monedes, en la glíptica, en els plafons dels arcs de triomf, etc Sovint enarbora un trofeu d’armes de bàrbars o escriu els fasts victoriosos damunt l’escut

Deixeble de Giuseppe Bernardi, dit Torretti , la producció de la seva primera etapa, a Venècia, és dins la tradició italiana setcentista Eurídice i Orfeu 1773, Dèdal i Ícar 1778, ambdues al Museo Correr, Venècia El 1779, després d’un viatge a Nàpols, Herculà, Pompeia i Roma, i influït per JJ Winckelmann, inicià el seu període de maduresa, dins el neoclassicisme S'establí a Roma 1781, on féu obres com Teseu i el Minotaure 1782, collecció de Lord Londonderry, Londres, els mausoleus dels papes Climent XIV 1783-87, Sants Apòstols i Climent XIII 1787-92, Sant Pere, Amor i Psique ~ 1792, Musée du…