Resultats de la cerca

Els epidídims són un parell d’estructures de forma allargada, cada una de les quals se situa sobre la part posterior i la superior de cada testicle Cada epidídim es compon d’un sistema de conductes, als quals desemboquen els conductes eferents testiculars, que continua per un altre òrgan tubular, el conducte deferent En l’epidídim es diferencien tres porcions La part superior, anomenada cap , se situa per sobre del pol superior del testicle, al qual es troba adherit íntimament és la part més gruixuda i es compon d’una sèrie de conductes que són continuació dels conductes eferents del testicle…

Té dues cares, tres cantells i tres angles La cara dorsal és dividida en dues parts per l’espina de l’omòplat, la porció terminal de la qual és l’acromi, que s’articula amb la clavícula A l’angle extern hi ha la cavitat glenoide, mitjançant la qual s’articula amb l’húmer Al cantell superior hom distingeix l’escotadura coracoide i l’apòfisi coracoide

És la part que correspongué a l’Índia després de la divisió de la regió del Caixmir La capital d’estiu és Srīnagar i la d’hivern, Jammu Fins l’any 2019, que passà a territori de la Unió, fou un estat de l’Índia amb un autogovern especial Aquest any la porció nord-oriental fou segregada i formà el territori de la Unió de Ladākh

Etimològicament, és la descripció de les formes que agafa la matèria en cristallitzar Els comentaris més antics que hi fan referència són de Plini el Vell, el qual defineix el cristall com una porció de matèria limitada per cares planes i arestes rectilínies Més tard, hom deduí que la forma és conseqüència de l’ordenació interna dels àtoms o les molècules que constitueixen la matèria cristallina El 1784 Haüy intuí l’estructura reticular dels cristalls i associà algunes de llurs propietats físiques amb l’estructura interna però no fou fins el 1850 que Bravais formulà la hipòtesi…

De forma còncava en el sentit transversal i en l’anteroposterior, és constituït per una part òssia —integrada per la unió de les cares inferiors de les apòfisis palatines dels maxillars superiors i la cara inferior de la porció horitzontal d’ambdós ossos palatins— i per una part tova, formada pels plans musculars, fibrosos i mucosos del vel, que representa una vàlvula destinada a interceptar la comunicació entre la faringe i la fossa nasal posterior

És opaca, blanca i resistent, i correspon a la zona del ‘blanc de l’ull’ Recobreix l’ull en les seves cinc sisenes parts posteriors, on s’insereixen els músculs oculomotors, i continua per davant amb la còrnia i per darrere és perforada pel nervi òptic en una porció que rep el nom de làmina cribrosa Les funcions de l’esclerótica són fer de suport i de protecció de les estructures internes de l’ull

És caracteritzat per una infiltració del teixit subcutani i per una substància gelatinosa que produeix un edema dur que no deixa marca si hom el pressiona i que és més evident a la cara, al coll, a la fossa supraclavicular i a la porció distal de les extremitats Els signes i símptomes més freqüents són feixuguesa, apatia, edema de les parpelles, sensació de fred, suor escassa, macroglòssia, cardiomegàlia, pallidesa, pèrdua de memòria, etc

Catedràtic de l’Estudi General Lullià 1716-32, traslladà a casa seva els estudis universitaris mentre durà l’ocupació de la universitat per les tropes de Felip V Essent relator de l’audiència, fou enviat a Eivissa 1734 en comissió per tal de restaurar l’ordre públic, i hi organitzà el tribunal judicial i l’arxiu Més tard fou alcalde major de la Porció Temporal de Mallorca i oïdor de l’audiència

En les plantes, cal esmentar els lòbuls de les fulles dels pelargonis i les malves En els animals, són importants els lòbuls frontals, parietals, temporals i occipitals del cervell, el lòbul dret, esquerre, quadrat i caudal del fetge, els lòbuls anterior i posterior de la hipòfisi, el lòbul de l’orella porció carnosa inferior del pavelló auricular i els lòbuls de cada pulmó i del cerebel Alguns insectes presenten el lòbul prosternal com a prolongació anterior de la prosternita

Surt de la pelvis per la part inferior de l’escotadura ciàtica major, davalla entre la tuberositat de l’isqui i el trocànter major del fèmur i se situa en la cara posterior de la cuixa per sota la porció llarga del bíceps crural En arribar al buit popliti es bifurca i es formen els nervis ciàtic popliti extern i intern, que es distribueixen per la cama Els nervis ciàtics tenen una funció mixta sensitiva i motora