Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
Pedro de Guevara
Història
Lul·lista castellà.
Sacerdot, fou preceptor de les filles de Felip II de Castella, Isabel Clara Eugènia i Caterina El rei li encomanà 1582 uns texts expositius sobre l’art lulliana, en castellà, per tal que aquesta figurés entre els ensenyaments donats per la recentment creada Academia Matemático-filosófica, a Madrid, per l’arquitecte Juan de Herrera Arte general y breve para todas las ciencias 1584, 1585, 1661, 1666, Breve y sumaria declaración de la Arte general 1584, Escuela del entendimiento 1593 És considerat el primer representant de la tendència enciclopèdica del lullisme a Castella
Diego de Deza
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Membre d’una família aristocràtica, ingressà a l’orde dominicà Fou professor de teologia a Salamanca i, des del 1486, preceptor i confessor del príncep Joan i confessor del Rei Catòlic Bisbe de Zamora 1487, Salamanca 1497, Jaén 1498 i Palència 1500, fou nomenat inquisidor general de Castella 1498-1507 i de Catalunya-Aragó 1499-1507, càrrec en el qual es distingí, com el seu predecessor Tomás de Torquemada, per un extremat rigor Arquebisbe de Sevilla 1504, fou promogut a la seu de Toledo, però morí abans de prendre'n possessió
Šělomó ben Mešullam de Piera
Literatura
Judaisme
Poeta hebreu, el més celebrat del seu temps.
Durant els avalots de l’any 1391 perdé béns i família Viatjà per terres de Castella, on féu amistats, i s’establí a Saragossa com a preceptor de la família de la Cavalleria i com a redactor de les cartes comunals de l’aljama El 1414, durant la disputa de Tortosa, es convertí al cristianisme, però continuà escrivint versos en hebreu Bescanvià poemes i cartes ritmades amb tots els poetes de l’època Es conserva d’ell una part d’un diccionari de rims i unes 400 obres poètiques, una petita part de les quals és de contingut religiós
Alemany de Foixà i d’Orriols
Història
Hospitaler.
Fill de Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres Pertanyia a l’orde de l’Hospital i, com a militar, passà molt de temps a Sicília amb els seus germans Dins l’orde fou preceptor de Casp i comanador de Montsó 1396 Tornà a Catalunya i prengué part en la defensa contra la invasió del comte de Foix Feu una brillant entrada a Barbastre Fou enviat novament a Sicília en ajuda de Martí el Jove 1398, el qual, en el seu testament, el nomenà conseller de la reina Blanca 1409 Fou també prior hospitaler de Messina
Emili
Novel·la pedagògica (1762), en cinc llibres, de Jean-Jacques Rousseau.
L’autor hi exposa la seva concepció utòpica de l’educació dels infants al camp i lluny de la ciutat i de la societat, considerades corruptores, basada en la convicció que l’individu és naturalment bo i que la seva personalitat ha d’ésser respectada sempre pel preceptor Al llibre quart, el més famós, la visió de l’harmonia equilibrada de l’univers fonamenta un deisme contemplatiu La novetat de les idees de Rousseau provocà un gran escàndol el llibre fou condemnat a la foguera, i l’autor hagué de fugir a Suïssa, però l’obra ha tingut una gran repercussió
Santa Margarida a Salàs (Salàs de Pallars)
Art romànic
L’advocació de santa Margarida, del terme del castell de Salàs, és esmentada l’any 1200, en la cessió d’un lexivum i de l’alou de Santa Margarida, feta per la comtessa Guillema a favor d’Arnau Pere i Ermengarda El 1239, en la donació d’un alou a Arnau Pere i Ermessenda, s’esmenta el preceptor de Santa Margarida de Salàs En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Salàs, s’indicà que la capella de Santa Margarida estava “ indecente ” Possiblement un progressiu abandonament de l’edifici ha estat la causa de la seva desaparició
Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i Fernández de Heredia
Història
Tercer comte d’Oliva, baró de Nules (1536) i poeta, conegut també per Ramon de Riu-sec i per Francesc Gilabert Ximénez de Urrea.
El seu oncle Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea , segon comte d’Oliva, li donà com a preceptor l’humanista Joan Baptista Anyes, el qual li dedicà el seu Apologetycon Panegyricon 1550, imprès a despeses d’ell El 1525 s’havia casat amb Maria de Cardona i Manrique de Lara, filla del duc Ferran de Cardona En heretar el comtat el 1536, envià el seu mestre, que continuà sempre al seu servei, a catequitzar els moriscs de la vall d’Aiora Escriví elegies, epigrames, cartes, discursos, en llatí, inclosos en les obres del seu mestre que ell féu publicar
Eratòstenes
Música
Matemàtic, gramàtic i geògraf grec.
Estudià a Atenes amb Zenó de Cítion, Aristó de Quios i Arcesilau Fou cridat a Alexandria per fer de preceptor i conservador de la famosa biblioteca, on substituí Apolloni de Rodes Només es conserven fragments de la seva vasta obra, que inclou des de textos d’història de la literatura, astronomia i matemàtiques fins a una gran geografia, obra per la qual és conegut Els seus escrits sobre música, com era normal durant l’època clàssica, es troben integrats en els escrits matemàtics La seva aportació principal consistí en l’aplicació d’una nova fórmula de calcular els intervals, que…
Joan de Vera
Cristianisme
Cardenal.
Doctor en dret, passà al servei de Roderic de Borja a Roma, on fou preceptor de Cèsar, i després, vicari seu a València El 1500 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Salern, cardenal i legat prop dels reis d’Aragó, Castella, Portugal, França i Anglaterra per promoure-hi la croada A la mort d’Alexandre, corregué la veu que Cèsar volia que 11 cardenals el nomenessin papa Juli II, el 1505, el nomenà bisbe de Lleó Ferran el Catòlic ho acceptà, perquè curés dels seus afers a Roma, però Felip el Bell de Castella s’hi oposà decididament És sebollit a l’església romana de Sant'Agostino
Vicent Blai Garcia
Literatura
Professor universitari.
Catedràtic de poesia a la Universitat de València, el 1589 anà a Roma com a catedràtic de retòrica hi fou preceptor del nebot del cardenal Juan de Mendoza Tornà a València, on fou catedràtic de retòrica i d’oratòria 1594 el 1603 assumí també la càtedra de retòrica, vacant per mort de Pere Joan Nunyes És autor de Versos en honor de Felip II de Castella 1585, d’una comèdia, representada pels seus deixebles el 1586, de nombrosos tractats de retòrica, d’elogis i d’oracions panegíriques, en part publicats a València, de Diálogos de prosodia 1578, d' Orationes Romanae 1603 i d’un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina