Resultats de la cerca

La psitacosi és una malaltia infecciosa que pateixen els ocells, especialment lloros, periquitos, ànecs i galls d’indi, que es pot transmetre als éssers humans quan hom aspira els microorganismes que es desprenen de les matèries fecals d’ocells infectats, i que es manifesta amb una pneumònia atípica amb febre elevada, esgarrifances i tos seca Si bé els ocells infectats poden presentar diverses alteracions característiques, com ara manca de gana, debilitat evident o frunziment de les plomes, en molts casos llur aspecte és normal Així, sempre que s’adquireixi un ocell de procedència incerta,…

S'utilitza normalment associat amb altres tractaments antidepressius

És més freqüent en el primer embaràs, en persones majors de 35 anys, en les portadores de bessons amb mola hidatiforme, en malaltes de ronyó amb alteracions vasculars així com en hipertenses El tractament és a base de sulfat de magnesi, i benzodiazepines per a prevenir les convulsions Sempre que el fetus sigui viable es provoca i resol el part, tan ràpidament com sigui possible L’etiologia del fenomen no és del tot aclarida per bé que les hipòtesis la lliguen a efectes d’isquèmia uterina i al sistema renina-angiotensina Per a la profilaxi hom recomana de fer anàlisis d’orina…

Afecta principalment les fulles i els brots tendres, però pot atacar també els fruits Les fulles malaltes generalment cauen de l’arbre, el qual pot quedar completament esfullat si l’atac és intens Els fruits no es desenrotllen o cauen els brots s’inflen i es torcen La malaltia es manifesta a la primavera, però pot persistir durant l’estiu Els gèrmens del paràsit es conserven d’un any a l’altre en els brots Són molt atacats els planters i arbres joves Com a mijtà de lluita, convé destruir durant l’hivern totes les parts atacades i prevenir la infecció amb tractaments cúprics…

La pràctica d’exercicis físics de manera regular, moderada i progressiva, resulta beneficiosa per a l’organisme, tant des d’un punt de vista fisiològic com psicològic Tanmateix, sovint també dóna lloc a l’aparició de diversos tipus de símptomes o lesions, que són deguts en general a la pròpia adaptació de l’organisme a l’exercici físic, o bé a petits accidents Aquests símptomes i lesions no solen tenir majors repercussions des d’una òptica orgànica Això no obstant, en nombroses ocasions, sia per ignorància o per manca de voluntat, constitueixen una excusa idònia per a abandonar els…

En capítols anteriors s’han esmentat les característiques que ha de tenir l’alimentació quan es gaudeix de bona salut aquests criteris, amb les especificacions detallades en diferents apartats, són vàlids per a la població en general Tanmateix, hi ha nombroses situacions en, què convé que l’alimentació, de vegades durant un curt període de temps i en altres ocasions durant períodes prolongats o fins i tot de manera permanent, tingui uns requisits especials, amb l’objectiu d’afavorir el guariment d’un determinat procés patològic, o bé per a prevenir certes conseqüències negatives…

La septicèmia o sèpsia sanguínia és la infecció massiva de la sang per diversos microorganismes, especialment bacteris El xoc sèptic és un trastorn caracteritzat per una davallada sobtada i persistent de la irrigació sanguínia d’òrgans vitals, com el cervell i els ronyons, que es produeix en casos greus de septicèmia o quan, en el transcurs de diversos processos infecciosos, les toxines elaborades pels bacteris causants del xoc es precipiten massivament en la circulació sanguínia La septicèmia i el xoc sèptic sovint es produeixen a partir de focus infecciosos que no són evidents Així, una de…

S’anomena reacció de rebuig a l’empelt o  l’òrgan trasplantat la resposta que desenvolupa el sistema immunitari d’un individu receptor de teixits procedents d’un altre individu Les llistes d’espera per al trasplantament d’òrgans tenen per finalitat aconseguir que els provinents de cadàvers puguin ésser implantats a les persones que presentin el màxim grau d’histocompatibilitat, per tal d’atenuar la possible reacció de rebuig És molt important de potenciar la donació d’òrgans, ja que d’aquesta manera cada aspirant tindrà més possibilitats d’aconseguir l’òrgan més idoni per al seu organisme…

Els músculs són els òrgans més implicats en l’activitat física, i per això, són també els que més modificacions i beneficis poden obtenir amb la pràctica d’exercicis físics o d’esports El sedentarisme fa que els músculs redueixin la seva força, potència, velocitat de contracció, volum, elasticitat, to o tensió, i resistència, i afavoreix l’aparició de diversos trastorns esquelètics, com ara certs dolors d’esquena i de coll, en la gènesi dels quals intervé decisivament la manca d’un entrenament muscular adequat Per contra, mitjançant un entrenament dels músculs adequat a les possibilitats…