Resultats de la cerca

Fill de l’arxiduc Ferran d’Àustria i de Maria Beatriu, duquessa de Mòdena Expulsats els francesos 1814, ocupà el tron a Mòdena i, tot comptant amb els liberals, intentà de fer-se proclamar rei d’Itàlia, però hi hagué de renunciar davant l’amenaça de la intervenció austríaca Pel febrer del 1831 sufocà una insurrecció liberal i el 1844 incorporà als seus estats el ducat de Guastalla

Fill d’una família humil, fou prefecte del pretori 212 i participà en l’assassinat de Caracalla Es féu proclamar emperador per l’exèrcit, i, sense ésser senador, obtingué el reconeixement del senat, bé que mai no estigué a Roma ni a Itàlia Continuà la guerra contra els parts i signà la pau Però, elegit emperador Heliogàbal , intentà d’oposar-s’hi i, abandonat pels soldats, fou perseguit i mort

S’inicià el 1998 al Club Nàutic Cambrils en la classe optimist, en la qual competí fins el 2006 Destacà en laser 47, després de proclamar-se campió d’Espanya júnior 2006 i guanyà la Copa d’Espanya 2008 En aquesta mateixa classe també fou campió de Catalunya 2006 i subcampió 2007 Participà en la Copa d’Europa 2008, en el Mundial de J80 2009 i en diferents regates de creuers És instructor de vela

Fou militar Publicà un almanac, Las resultas de un acaso y olla podrida de labrador Pronóstico para el año 1741 Manresa 1740, on apareix un personatge —un traginer— parlant en català També edità una Comèdia del famós i divertit Carnestoltes , en un acte, una espècie de paròdia d’un acte sacramental i en la qual el Carnestoltes, després de proclamar les delícies de la disbauxa, acaba morint a mans de la Quaresma

L’estat major de l’exèrcit rus comunica que ha aconseguit desallotjar la guerrilla islàmica wahhabita dels darrers reductes que controlava al Daguestan, tot i que de moment l’exèrcit mantindrà les seves posicions a la zona Uns 2000 guerrillers van entrar el 7 d’agost al Daguestan amb la intenció de proclamar-hi una república islàmica independent de Rússia, però ahir mateix el líder txetxè Xamil Bassàiev va anunciar la seva retirada de la zona

Després de proclamar-se subcampió d’Europa júnior 1974 amb la selecció espanyola, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1974-77 procedent de l’SD Kas de Bilbao Amb el Barça disputà la final de la Copa Korac 1975 Posteriorment jugà en diferents equips, com el Granollers 1977-82, el Club Bàsquet l’Hospitalet 1983-84, el Reial Club Deportiu Espanyol 1984-87, el Valvi Girona 1987-90 i el Club Bàsquet Mollet 1992-93, on es retirà

Assassinat el seu marit 1476, féu proclamar successor llur fill Joan Galeàs, assumí la regència i confià el govern a Cicco Francesco Simonetta Havia descartat la intervenció dels seus cunyats Sforza, els quals vencé i exilià 1477 L’aixecament i separació de Gènova 1478 desacredità Simonetta Bona decidí de rebre Lluís Sforza 1479, que s’imposà a Milà, féu ajusticiar Simonetta i constrenyé finalment Bona a renunciar a la tutela i a sortir de Milà 1480

Fou primer ministre a Mauritània dins la Communauté Française 1958-60 Esdevingué cap de l’estat en proclamar-se la independència de Mauritània 1960 Elegit president a l’agost del 1961, s’oposà a les reivindicacions marroquines i es proclamà neutralista i panarabista Enderrocat per l’exèrcit el 1978, fou reclòs a domicili El 1979 s’exilià a França, des d’on impulsà el moviment Aliança per a una Mauritània Democràtica Fou condemnat en rebellia per alta traïció 1980

Proclamada després de l’abdicació de Lluís Felip, la república nasqué dividida entre liberals Lamartine i socialistes Louis Blanc La insurrecció popular de París juny del 1848, provocada per la dissolució dels Tallers Nacionals , fou rigorosament reprimida pel general Cavaignac i, amb el triomf del partit d’ordre, s’inicià una reacció conservadora Lluís Napoleó, elegit president, donà un cop d’estat 2 de desembre de 1851 que acabà pràcticament amb la república, bé que encara trigà un any a proclamar-se emperador

Fill de Manuel I i de Maria de Poitiers-Antioquia El 1180 es casà amb Agnès o Anna de França, filla de Lluís VII En morir el seu pare 1180 era encara un infant i la regència fou encarregada a la seva mare La política llatinòfila d’aquesta disgustà el poble i provocà una gran matança de llatins 1182 Andrònic, cosí de Manuel I, aprofità la situació per a entrar a Constantinoble, assassinar la regent i Aleix i proclamar-se emperador