Resultats de la cerca
Es mostren 761 resultats
Piedmont
Regió
Regió dels EUA entre els Apalatxes i la plana costanera.
És constituïda per un altiplà de granits i gneis, fortament tallat pels rius atlàntics El contacte amb la baixa plana litoral és marcat per un fort escarpament, la Fall Line, zona de cascades i ràpids productors d’energia hidroelèctrica que ha donat lloc al desenvolupament de centres industrials La regió és principalment agrícola blat, blat de moro i tabac, amb important ramaderia bovina, especialment lletera, dotada dels mitjans més moderns de criança
Centre de la Propietat Forestal
Entitat de dret públic, adscrita al departament de medi ambient i habitatge de la Generalitat de Catalunya, que s’ocupa de promoure l’ordenació i la gestió dels boscos de titularitat privada.
El consell rector és format per representants de l’administració catalana i del sector privat, els quals vehiculen la collaboració entre l’administració i els propietaris i productors forestals Participa en l’elaboració de diversos tipus de plans forestals, i n'adequa el contingut al pla general de política forestal, a més de vetllar perquè s’executin i es compleixin els compromisos establerts Té la seu a Torreferrussa Santa Perpètua de Mogoda
avellaner
Botànica
Agronomia
Qualsevol dels arbres del gènere Corylus
, semblants a l’avellaner, sobretot els productors d’avellanes comestibles.
Campinas
Ciutat
Ciutat de l’estat de São Paulo, Brasil.
Centre d’una regió agrícola cafè, vi, fruita, cotó, blat, blat de moro, canya de sucre, cítrics i un important nucli industrial elaboració del cafè i del sucre, tèxtil, adobs, maquinària agrícola, foneries Centre d’ensenyament superior Pontificia Universidade Católica de Campinas, fundada el 1941, i Universidade Estadual de Campinas, fundada el 1962 La ciutat, creada el 1773 amb el nom de Princesa do Oeste, esdevingué a mitjan s XIX un dels principals centres productors de cafè del Brasil
escarlata
Indústria tèxtil
Tela de seda brocada tenyida amb un colorant extret de la cotxinilla.
Originàriament hom donava aquest nom a qualsevol teixit de seda brocada de molta qualitat, independentment del seu color L’escarlata fou introduïda a la península Ibèrica pels musulmans, els quals fundaren a Almeria un dels centres productors més importants del s XII En aquest centre hom la tenyia amb el colorant abans esmentat, que li donava un color vermell viu amb un punt de groc, entre el roig i el taronja, que esdevingué característic d’aquesta varietat de teixit
biologia sintètica
Biologia
Branca de la biologia que té per objectiu dissenyar i construir nous components, aparells, sistemes i circuits biològics, i també redissenyar i reprogramar els naturals i combinar-los amb altres de sintètics per a obtenir algun benefici específic.
Es nodreix de coneixements cellulars, genòmics i moleculars, i entre les seves fites s’inclouen, entre d’altres, la modificació de rutes bioquímiques de síntesi de carbohidrats en algues i bacteris per a utilitzar-los com a productors de biocombustibles, el disseny de bacteris capaços d’envair teixits cancerosos per a destruir-los, la generació de vacunes proactives i el disseny i la construcció d’organismes cellulars sintètics a partir de dades genòmiques per a ser emprats com a biofactories
antracita
Mineralogia i petrografia
Carbó mineral, el més antic per la seva edat geològica i el més ric en carboni (del 90 al 97%).
Amorfa, d’aparença homogènia, fràgil i de fractura irregular És de color negre o gris de ferro, de superfícies irisades i opaca, i té una lluïssor vítria amb tendència metàllica Crema bé, sense fum i amb flama curta, però li cal corrent d’aire perquè conté molt poques substàncies volàtils El seu poder calorífic pot sobrepassar les 8 000 calories, motiu pel qual és emprada com a combustible Els principals països productors són la Gran Bretanya Galles, RFA i els EUA Pennsilvània
hematites

Hematites
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Òxid fèrric, Fe2O3.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Sovint té un aspecte terrós i es troba barrejat amb argiles i altres impureses És de color gris en els cristalls i vermell mat o brillant en les varietats terroses Té un esclat metàllic o submetàllic i una duresa que oscilla generalment entre 5 i 6 És una freqüent mena de ferro Els jaciments explotats són principalment d’origen sedimentari Els principals estats productors són els EUA, l’URSS, França, Suècia, Anglaterra, Alemanya i el Canadà
càrtam
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les compostes, que comprèn unes 20 espècies esteses des de les illes Canàries fins a l’Àsia central, amb fulles alternes, quasi sempre espinoses, i flors generalment grogues agrupades en capítols profusament bracteats.
L’espècie anomenada alasflor C tinctorius és una planta d’importància econòmica els florons serveixen com a substitut del safrà, els capítols, per a fer tints, i de les llavors hom extreu un oli amb moltes aplicacions És conreada extensament a les zones càlides o temperades els principals productors són l’Índia i els EUA El seu conreu havia estat molt estès als Països Catalans, però actualment resta limitat a algunes àrees marítimes del País Valencià i de la regió de Tortosa
flogopita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de magnesi i de potassi, KMg3 (AlSi3O1 0) (OH)2
.
Mineral del grup de les miques que cristallitza en el sistema monoclínic, en forma de prismes pseudohexagonals L’exfoliació és perfecta en una direcció La duresa és de 2,5, i la densitat, de 2,8-3,4 és de color marró o groguenc, i presenta la propietat de l’asterisme És un mineral d’origen pneumatolític, molt resistent a la calor Els principals productors de flogopita són el Canadà i Madagascar Als Països Catalans n'hi ha a Pineda Maresme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina