Resultats de la cerca

Entre el 1922 i el 1927 es formà a l’Acadèmia de Música de Budapest, on fou deixeble de composició de L Weiner i A Siklós Més tard, en 1929-31, estudià amb O Respighi a Roma Posteriorment visqué a Viena i a Copenhagen, tot guanyant-se la vida com a compositor de bandes sonores El 1935 tornà a Hongria i exercí de professor de composició en diferents centres de Budapest Entre els seus alumnes hi hagué importants compositors, com ara G Ligeti, G Kurtág i S Szokolay Al llarg de la seva vida li han estat atorgats diversos guardons, com el Premi Liszt 1933, el Premi Franz Joseph 1934 o…

Fou un dels professors de piano francesos més importants del segle XIX Estudià al Conservatori de París amb PJG Zimmermann piano i F Halévy i JF Lesueur composició, i el 1832 hi aconseguí el primer premi de piano Professor d’aquest centre del 1848 al 1887, entre els seus alumnes hi hagué G Bizet, C Debussy, V d’Indy, I Albéniz, M Emmanuel, el seu fill Antonin Marmontel i L Diémer, que li succeí al conservatori Fou mestre de nombrosos pianistes catalans, com ara Ll Bau, J Biscarri, J Canals, E Compta, CA Fontova, A Salvans i CG Vidiella Compongué nombroses obres per a piano -la…

Rebé lliçons de Juan Lino de Leturia, organista de la parròquia on era nen soprano Posteriorment estudià humanitats a Salamanca Acabats els estudis universitaris, rebé lliçons d’harmonia i contrapunt de B Echeverría Fou nomenat professor de música al Seminari de Salamanca Des del 1902 fou titular de l’Orfeó Donostiarra, que situà en un gran nivell artístic reconegut per públic i crítica i amb el qual realitzà diverses gires arreu de l’Estat espanyol, França i també Bèlgica, on obtingué diversos premis honorífics i distincions De nou a Espanya, fou guardonat amb la Creu d’Alfons…

Conegut com Paco Seirullo, guanyà un Campionat d’Espanya júnior de 200 m llisos i una medalla de bronze de 400 m tanques en el Campionat d’Espanya universitari Llicenciat en Educació Física a l’INEF de Madrid 1972 i entrenador d’atletisme d’àmbit estatal 1975, fou professor a l’INEFC de Barcelona 1976-2010 i director acadèmic 1979-81 i 1988-89 i cap d’estudis en dues ocasions Dins l’àmbit de l’INEFC, fundà i dirigí la Revista de Educación Física 1985 i la Revista de Entrenamiento Deportivo 1987 També impartí cursos de postgrau i fou professor del màster d’Alt…

Deixeble de Johan Lindegren en les disciplines d’orgue, contrapunt i composició al Conservatori de Música d’Estocolm, estudià piano amb Richard Andersson i orquestració amb el polonès Philipp Scharwenka a Berlín Professor d’harmonia al Conservatori de Música d’Estocolm a partir del 1908, la seva música denota una gran influència de Max Reger, especialment en el llenguatge harmònic El seu catàleg inclou obres per a orquestra, vocals, instrumentals i nombroses cançons Entre les peces més notables hi ha Konsertuvertyr 1908, per a orquestra, i Sonata alla legenda 1919, per a violí i…

Llicenciat en història i doctor en ciències exactes, fou professor de la Facultat de Ciències de la Universitat de València i de l’Escola d’Arts i Oficis de València Molt actiu en les files del valencianisme cultural de la dècada del 1920, fundà i dirigí la revista Cultura Valenciana 1926-31, publicació trimestral de l’Academia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil, de clara orientació conservadora, i el 1928 creà, juntament amb el marquès de Lozoya, la càtedra Lluís Vives de la UV Ja després de la Guerra Civil Espanyola, dirigí la revista Esto Vir 1952-55, publicada per…

Rebé les seves primeres lliçons de piano del seu pare, geòleg de professió El 1931 entrà al Conservatori de Música de Rotterdam, on estudià piano, violoncel, contrapunt i composició Un cop acabats els estudis a Rotterdam, tornà a Amsterdam Després de la Segona Guerra Mundial treballà com a crític musical i d’art a la publicació setmanal "De Groene Amsterdammer" 1945-46 i fou membre de la Societat Holandesa per a la Música Contemporània Durant el curs 1960-61 fou professor al Conservatori de Música d’Amsterdam i del 1964 al 1977 treballà a l’Institut de Musicologia de la…

Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en ciències de l’educació Fundador de l’ Associació de Mestres Rosa Sensat , juntament amb Marta Mata, Maria Antònia Canals, Maria Teresa Codina, Jordi Cots, Enric Lluch i Anna Maria Roig També cofundà 1959, amb Pau López, i dirigí l’escola Costa i Llobera, una de les més prestigioses de la renovació pedagògica a Catalunya Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona Les seves línies d’activitat i de recerca se centraren en la formació inicial i permanent del professorat, l’organització, la gestió, el finançament i l’avaluació de…

Es traslladà als Estats Units i residí a Washington Hi cursà i amplià estudis a la Catholic University of America Washington, DC, on es doctorà amb la tesi sobre Francesc Eiximenis Dedicat de ple a la recerca, s’especialitzà en literatures hispàniques, sobretot pel que fa al període medieval Ha exercit com a professor a la University College of Arts and Science de Nova York Dins de la seva obra publicada, cal esmentar Bibliografia anotada de la vida i obra de Francesc Eiximenis Barcelona 1980, obra que fou guardonada amb el premi Ferran Soldevila Eiximenis i la dona Barcelona 1987

Resident a Barcelona des de mitjan dècada de 1870, ingressà com a professor al gimnàs Tolosa, que dirigí al final de la centúria Fou el primer professor de gimnàstica sueca de Catalunya El 1898 organitzà la primera cursa en ruta de Catalunya, que anà de Barcelona a Sarrià El 1899 fundà el primer club de futbol de Barcelona, el Català Sport Club, i en fou el primer president El 1904 fundà el Gimnàs Vila i continuà promocionant la cultura física, l’atletisme, la lluita grecoromana, l’esgrima i la boxa També fou soci del Centre Excursionista de Catalunya durant més de…