Resultats de la cerca

Si F i designa les freqüències experimentals i P i les freqüències esperades teòricament, hom calcula la fidelitat de la distribució experimental envers la de χ 2 per mitjà de la fórmula χ 2 =0 en el cas de coincidència entre totes dues distribucions Hom sol emprar aquesta prova per al contrast d’hipòtesis, amb uns marges de fiabilitat del 95 o del 99%, i és aplicable a situacions molt diverses

Es basa en el fet que el protoplasma dels toxoplasmes es colora molt bé, en presència de sèrum normal, amb blau de metilè alcalí, mentre que perd aquesta facultat quan el paràsit Toxoplasma gondii és exposat a l’acció d’un sèrum que contingui anticossos neutralitzadors antitoxoplasmàtics

Consisteix en la injecció intravenosa de bromosulfoftaleïna i en la determinació del temps que aquesta triga a desaparèixer de la sang circulant

Hom usa una solució de benzidina en àcid acètic amb peròxid d’hidrògen en afegir-hi la mostra, s’obté un color blau si hi ha sang

Com a reactiu hom usa eritròcits o partícules de làtex, recoberts d’HGC i aglutinats amb un sèrum específic L’addició d’orina o de plasma que contingui l’HGC inhibeix aquesta aglutinació la manca d’aglutinació confirma la diagnosi En general, és un test de gran fiabilitat

Un altre tipus d’exàmens practicats molt sovint són les proves de funció renal , que consisteixen en una sèrie de determinacions efectuades en el plasma i l’orina, que indiquen l’eficàcia de les diverses funcions que realitzen els ronyons Les proves de funció renal més senzilles són les determinacions dels nivells plasmàtics d’urea i creatinina , que normalment s’inclouen en les anàlisis de sang rutinàries La urea i la creatinina són dues substàncies de rebuig que es produeixen en el metabolisme de les proteïnes i que el ronyó elimina constantment per tal de mantenir l’equilibri de la sang i…