Resultats de la cerca
Es mostren 506 resultats
migale
Aracnologia
Aranya del subordre dels migalomorfs, de la família dels terafòsids, que ateny uns 9 cm i és l’araneid més gros de tots els coneguts.
Té el cos i les potes peluts i posseeix un poderós verí que li permet d’atacar i d’alimentar-se d’insectes, amfibis, rèptils i petits mamífers Habita a la Guaiana i a Veneçuela
Conrad Vilarrúbia i Garet
Zoologia
Zoòleg.
Germà d’Antoni, Lluís i Joaquim Recollí i colleccionà insectes, amfibis i rèptils A l’estació meteorològica installada a la seva casa de Taradell registrà dades d’interès per al coneixement climàtic de la localitat
quadrat
Anatomia animal
Os de cartílag de l’esplancnocrani que experimenta una notable reducció al llarg de l’escala filogenètica dels vertebrats.
En els peixos, amfibis, rèptils i ocells, aquest os serveix per a articular la mandíbula inferior a la resta del crani En els mamífers, el quadrat es modifica per formar un dels ossos de l’orella, l’enclusa
canal corda-mesoderma
Biologia
Zoologia
Invaginació en forma de dit de guant que es produeix en iniciar-se la gastrulació en la blàstula de nombrosos organismes, i que correspon als primers estadis de formació de l’arquènteron.
El terme de canal corda-mesoderma substitueix el de canal arquentèric , perquè aquest canal conté elements corda-mesodèrmics i no endodèrmics El desenvolupament d’aquest canal és notable, especialment en rèptils i mamífers particularment l’home i el talp
milà
Milà
Martin Grimm (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 60 a 65 cm, de color castany fosc amb la vora de les plomes més clara, les parts inferiors més vermelloses, amb fines ratlles verticals fosques, i el cap i el coll grisencs ratllats de negre.
Té la cua llarga 30 cm i notablement forcada S’alimenta de tota mena de carronya, insectes, rèptils i mamífers petits Habita al centre i al S d’Europa, a l’Àsia Menor i al NE d’Àfrica És comú als Països Catalans
sang arterial
Biologia
Zoologia
Sang que, procedent dels òrgans respiratoris d’un animal, arriba als capil·lars de tot l’organisme; es diferencia de la sang venosa pel seu contingut important d’oxigen.
En els vertebrats de respiració pulmonar la sang arterial va dels pulmons al cor per les venes pulmonars i, sortint del cor per l' artèria aorta, es distribueix per tot l’organisme, a vegades amfibis i rèptils barrejada amb la sang venosa
sarcosporidis
Protistologia
Subclasse de protozous de la classe dels esporozous, de característiques semblants a les dels neosporidis, però sense càpsules polars; són també ameboides.
Alguns viuen paràsits als músculs i teixits conjuntius de certs vertebrats mamífers, ocells i rèptils i invertebrats aquàtics anèllids, etc De vegades llurs quists allargats formen grups que en madurar contenen espores falciformes Secreten una substància tòxica, la sarcocistina Són causants d’importants lesions musculars
tejú
Herpetologia
Rèptil escamós del subordre dels saures, de la família dels tèids, d’uns 90 cm de llargada, amb el dors cobert per escames juxtaposades, les inferiors amb plaques petites disposades en fileres transversals, obertura auricular diferenciada, ulls protegits per parpelles, llengua llarga, bífida i retràctil, i color de la pell blau terrós tacat de groc.
Habita als matollars espessos i al llarg del curs dels rius i es nodreix d’invertebrats, mamífers, amfibis, rèptils, ocells petits i, sobretot, d’ous És molt apreciada la seva pell Habita a l’Amèrica del Sud, des de les Guaianes fins a l’Uruguai
Henry Fairfield Osborn
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
És conegut sobretot per la seva classificació dels rèptils fòssils i pels seus treballs sobre la paleontologia dels mamífers, com també pels seus estudis generals sobre evolució, entre els quals cal esmentar From the Greeks to Darwin 1894 i Origin and Evolution of Life 1917
placa
Anatomia animal
Qualsevol formació plana de material dur que normalment forma part de l’exoesquelet o dermatoesquelet d’alguns animals.
N'hi ha de natura calcària, com la de molts grups d’equinoderms, de corneoòssia, com la dels crocodilians, els quelonis i mamífers edentats, de completament òssia, com la dels condrictis i osteïctis cavall marí, peix cofre, etc, i de completament còrnia, com la dels rèptils escatosos