Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
thenardita
Mineralogia i petrografia
Sulfat de sodi, Na2(SO4).
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en forma de dues piràmides La seva densitat és de 2,65 Es forma durant el temps de la calor en molts llocs salins, com una escorça Hom el pot trobar a Xile, Perú i Arizona a la península Ibèrica, n'hi ha a Calatayud, Aranjuez, Ciudad Real i Burgos
cerussita

cerussita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Carbonat de plom, PbCO3.
Mineral isomorf de l’aragonita, cristallitza en el sistema ròmbic, i és de color blanc, incolor o fosc si incorpora impureses, lluïssor vítria i fractura concoidal Té duresa 3-3,5 i pes específic 6,53-6,57 Se'n troba a Bellmunt Priorat En certs jaciments Leadville, Colorado, EUA Broken Hill, Rhodèsia és mena important de plom
celestina
celestina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat d’estronci, SrSO4.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls tabulars o prismàtics o, generalment, en masses de color lleugerament blavós, o també blanc, groc, verd o vermellós, transparents o translúcides Té duresa 3-3,5 i pes específic 3,96 Normalment associada a sofre, guix, sal comuna, aragonita, etc És utilitzada en l’obtenció de composts d’estronci
zoisita
Mineralogia i petrografia
Silicat de calci i alumini, Ca2Al3Si3O1 2(OH).
Mineral del subgrup dels sorosilicats, que cristallitza en el sistema ròmbic, amb una exfoliació perfecta segons la cara basal Té una duresa de 6,5, i una densitat de 3,3 És de color gris, bé que a vegades n'hi ha de color verd poma i rosa Es presenta sovint a les roques metamòrfiques esquists i gneis, també en venes de quars
calcosina

Calcosina
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Sulfur de coure, Cu2S.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic quan s’ha format per sota dels 105°C o en l’hexagonal quan s’ha format per damunt d’aquesta temperatura Apareix en cristalls tabulars o prismàtics, o formant masses Té un color gris de plom i lluïssor metàllica És mena important del coure Té duresa 2,5-3 Hom l’anomena també coure vitri
andalusita
andalusita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini anhidre Al2OSiO4.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls senzills de forma prismàtica allargada, rarament transparents, de colors rosats i d’exfoliació clara Té duresa 6,5-7,5 i pes específic 3,1 És un mineral abundós a les roques metamòrfiques i és allogen a les roques sedimentàries L’Al 2 OSiO 4 és trimòrfic les altres dues formes de mineralització són la distena i la sillimanita
hemimorfita
Mineralogia i petrografia
Silicat de zinc hidratat, Zn4(OH)2Si2O7·H2O.
Mineral pertanyent a la subclasse dels sorosilicats que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit és tabular, i els cristalls presenten un clar desenvolupament hemimòrfic Té un color blanc amb tonalitats blaves o verdes i un esclat de vidre La duresa és de 5, i la densitat de 3,4 a 3,5 És intensament piroelèctric i piezoelèctric, i és utilitzat com a mena secundària del zinc
dumortierita
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini, ferro i bor, (Al, Fe)7 BSi3O18.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Normalment hom el troba en masses columnars o fibroses De color blau, violat o rosa, té una duresa de 7 i una densitat de 3,3 a 3,4 Mineral escàs i poc corrent, es dóna en roques metamòrfiques riques en alumini i també en les pegmatites És emprat en la fabricació de porcellana per a bugies de motors
marcassita

Marcassita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Disulfur de ferro, FeS2.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic D’hàbit tabular o piramidal, se sol presentar formant macles en forma de llança o de cresta de gall És dimorfa de la pirita Té un color groc d’or, que s’enfosqueix en contacte amb l’aire, i l’esclat és metàllic la duresa és 6-6,5, i la densitat 4,89 És utilitzada per a obtenir el sulfur i el sulfat fèrrics
crisoberil
Mineralogia i petrografia
Òxid d’alumini i beril·li, B6Al2O4.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic i té una estructura idèntica a la de l’olivina L’hàbit dels cristalls és tabular i sovint formen macles de compenetració de tres unitats El color va del groc verdós al groc maragda La duresa és de 8,5, i la densitat, de 3,75 Les varietats pures constitueixen pedres precioses, entre les quals es destaquen l'alexandrita, de color verd maragda, i l'ull de gat