Resultats de la cerca
Es mostren 3591 resultats
fideisme
Filosofia
Religió
Doctrina que accepta la fe i la revelació divina com a darrer criteri de certesa per a conèixer els primers principis metafísics, ètics i religiosos, inaccessibles a la raó.
El fideisme fou una reacció conservadora de catòlics i protestants davant l’efervescència ideològica i política de la darreria del segle XVIII, dirigida principalment contra l’enciclopedisme, el racionalisme illustrat i la Revolució Francesa Les seves arrels foren la impotència de la raó natural per a defensar la veritat contra l’escepticisme i l’ateisme i, alhora, el desig de mantenir les veritats fonamentals de l’ordre moral i religiós tradicionals S’estengué per França, Bèlgica i Alemanya, i fou condemnat per l’Església Catòlica en el concili I del Vaticà
parells
Història del dret català
Dels s. XII al XVI, dret dels batlles de sac a cobrar diners per cada sou que el senyor obtingués del pagès de remença per raó de redempcions, terços, lluïsmes o foriscapis.
Aquesta participació del batlle havia de pagar-la el senyor directe, però si aquest feia gràcia o dispensació total o parcial del pagament a l’emfiteuta, aleshores era a càrrec del pagès el pagament dels parells al batlle Alguns batlles jurisdiccionals també participaven amb parells de quantitats recaptades, àdhuc en els casos que el pagament hagués estat per raó de composició
trellat
Raó, fonament lògic, clarícia.
semblança
Dues semblances directes
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Transformació geomètrica T de ℝn en ℝn tal que la distància entre les imatges de dos punts qualssevol és igual a la distància entre aquests dos punts multiplicada per una quantitat constant positiva dita raó de la semblança.
És a dir, d T x, T y = k, d x, y Dues figures són anomenades semblants si hi ha una semblança que transforma l’una en l’altra Les semblances conserven la forma de les figures però en canvien la grandària, eixamplant-la o reduint-la segons que la raó sigui respectivament major o menor que 1 Les semblances de raó 1 són dites isometries o moviments rígids , els quals són sempre el resultat de compondre una translació amb una transformació lineal ortogonal que conserva els angles Les homotècies són exemples típics de semblances Tota semblança és el resultat d’aplicar successivament una…
món de la natura
Filosofia
En la filosofia kantiana —i en contraposició al món de la llibertat, o de la raó pràctica—, regió de l’ésser caracteritzada per determinacions espaciotemporals i per categories, com la de causalitat, i en la qual impera la necessitat.
Aquesta necessitat, objecte de les ciències fisicomatemàtiques i cognoscible per la raó pura, ha estat interpretada, amb posterioritat a Kant, en un sentit estadístic i no simplement determinístic
progressió geomètrica
Matemàtiques
Progressió en què cada terme,
a k
, és igual a l’anterior,
a k - 1
, multiplicat per una quantitat constant r
que és anomenada raó
de la progressió:
a k
=
a k - 1 r
.
Un terme qualsevol, a n , pot ésser calculat directament per la fórmula a n = a 1 r n - 1 El producte dels n primers termes, P n és donat per la fórmula Quan r =1, la suma dels n primers termes de la progressió, S n , és donada per la fórmula En el cas que la raó r sigui, en valor absolut, menor que la unitat, hom pot calcular la suma S de tots els termes de la progressió amb la fórmula
igualtat de gènere
Dret
Mandat d’igualtat pel qual no es poden establir diferències per raó de gènere que no persegueixin una finalitat d’integració o que suposin unes conseqüències desproporcionades d’acord amb la finalitat perseguida.
La igualtat de gènere i la prohibició de discriminació per raó de sexe s’incorporaren en els ordenaments constitucionals contemporanis i permeteren fonamentar des dels poders públics un seguit de mesures destinades a la plena integració de la dona en la vida política, laboral, econòmica, cultural i social Entre aquestes destaca la paritat de gènere en la composició dels òrgans polítics, la nullitat radical dels acomiadaments que es fonamentin en causes discriminatòries o l’increment de participació del percentatge de dones en els consells d’administració de les entitats mercantils A l’Estat…
pretext
Raó ostensible, motiu assumit, que hom dóna per amagar la veritable raó o motiu real.
racionalisme
Filosofia
Tendència o doctrina filosòfica per a la qual la raó és una font radicalment molt més vàlida que l’experiència sensible o l’experiència afectiva, o àdhuc l’única font absolutament vàlida, per al coneixement, la comprensió o la interpretació veritable de la realitat.
Contraposat tant a l'empirisme i a l'irracionalisme com, consegüentment, a l'escepticisme, el racionalisme es pot discernir a gairebé totes les èpoques, des de Parmènides fins a Hegel —els seus dos representants més extrems—, bé que troba la seva típica i més estricta expressió en el corrent filosòfic que, als s XVII i XVIII, recull, d’una banda, el desig d’emancipació per part de l’home de tota fe religiosa sobrenaturalista i, d’altra banda, l’entusiasme provocat pels grans descobriments científics de l’època moderna En aquest sentit estricte, el racionalisme correspon al conjunt de sistemes…