Resultats de la cerca
Es mostren 752 resultats
Heinrich Otto Wieland
Química
Químic alemany.
Professor a Friburg i Munic, estudià la química orgànica i la bioquímica sals biliars, radicals, verins, tòxics, l’oxidació biològica etc, per la qual cosa rebé el premi Nobel de química l’any 1927 El seu fill, Otto Heinrich Wieland Munic 1920, ha continuat els treballs sobre bioquímica
Georges Clemenceau
Història
Política
Polític francès.
Durant la Comuna intentà en va de fer de mediador entre el govern i els revolucionaris Diputat per París 1876-93, milità entre els republicans radicals i atacà la política dels moderats Orador incisiu, féu perdre la majoria al govern Ferrey 1885 en denunciar-ne la política colonial Les relacions amb persones implicades en l’escàndol del canal de Panamà li feren perdre l’escó de diputat 1893 Més tard, el cas Dreyfus li féu guanyar popularitat, novament, en publicar al diari “L’Aurore”, que ell dirigia, l’article de Zola J'accuse Quan la victòria del dreyfusisme determinà l’…
Sri Lanka imposa l’estat d’emergència
El govern de Sri Lanka imposa l’estat d’emergència a causa d’avalots antimusulmans a conseqüència dels quals dues persones són assassinades i es destrueixen unes 500 cases i negocis regentats per musulmans S’atribueix als radicals budistes la instigació de la violència El 18 de març s’aixeca l’estat d’emergència
Emili Brousse
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
El 1877 estrenà a Perpinyà el drama Une révolte en Roussillon, sobre les conseqüències de l’annexió del Rosselló a França, i el 1880 Le Roussillon en 1793 Fundà “Le Réveil des Pyrénées-Orientales”, periòdic republicà de combat Diputat el 1881, fou un dels líders radicals i lluità per l’arranjament del problema vitícola
Pedro López de Lerena
Història
Política
Polític castellà.
Comte de Lerena, protegit de Moñino Secretari d’hisenda 1785, la seva gestió conservadora li valgué les antipaties dels reformadors radicals Jovellanos, Cabarrús, Arroya Secretari d’estat 1790, impulsà una política gairebé reaccionària Escriví Memoria del estado de la real Hacienda 1787 i Memoria sobre la naturaleza de las rentas públicas en España 1790
peroxiàcid
Química
Cadascun dels àcids carboxílics de fórmula general RCOOOH en els quals el radical -O- ha estat substituït per un radical -O-O-.
Hom els obté per reacció de l’àcid carboxílic corresponent amb peròxid d’hidrogen, d’acord amb l’equació R-COOH + H 2 O 2 →R-COOOH + H 2 O Presenten propietats oxidants i actuen com a font de radicals lliures Són emprats en síntesi orgànica Els més importants són els àcids peracètic, trifluoroperacètic, perbenzoic i m -cloroperbenzoic
reacció de Haber-Weiss
Química
Reacció consistent en el següent cicle de dues reaccions: H2O2 + OH· → H2O + O2- + H+ i H2O2 + O2- → O2 + OH- + OH·.
La segona reacció ha aconseguit notorietat com a possible font de radicals hidroxil Tanmateix, té un constant de reacció negligible Es creu que complexos de l’ió ferro III poden catalitzar aquesta reacció de la següent manera primer, el FeIII es reduït per l’anió superòxid, i després, el FeII és oxidat pel peròxid d’hidrogen reacció de Fenton
autooxidació
Alimentació
Alteració no enzimàtica oxidativa dels greixos insaturats amb la formació de composts carbonílics, àcids i polímers, els quals alteren les propietats sensorials físiques (viscositat, consistència, etc) dels aliments.
El mecanisme de l’autooxidació afecta els radicals, amb formació de peròxids hi intervenen l’oxigen i les radiacions, i les reaccions són catalitzades per metalls coure, ferro Suposa una de les causes més comunes de l’enranciment dels greixos Es pot controlar i impedir mitjançant additius antioxidants i reactius segrestants, desaireació o protegint els aliments de la claror