Resultats de la cerca

Es defineix com la relació entre la diferència de les desviacions D de les ratlles F i C de l’hidrogen, de longituds d’ona λ F = 0,486 μm i λ C = 0,656 μm, i la desviació de la ratlla D del sodi, de longitud d’ona λ D = 0,589 μm, en travessar un prisma d’angle ϕ petit és a dir ϕ ≈ sin ϕ, fet amb el material que constitueix aquest medi El poder dispersiu K és expressat per on n F , n C i n D són els índexs de refracció del medi per a les longituds d’ona corresponents a les diferents ratlles L’invers del poder dispersiu és anomenat constringència

L’accent mètric principal se situa immediatament després de la divisòria La collocació de les barres segueix l’accentuació mètrica natural de la música, que és la que determina la tria del compàs en què s’escriu

Utilitzaren dos sistemes gràfics l' hitita cuneïforme , el més usual, que deriva del sillabari sumerioaccadi a través d’un intermediari encara no precisat la gran majoria de les tauletes de Boǧazköy i l' hitita jeroglífic , escriptura també ideofonogràfica comprèn ideogrames, fonogrames, determinants, complements fonètics i signes auxiliars de lectura Per la seva forma externa, és deutora dels jeroglífics egipcis i, pels principis que la regeixen, del sistema gràfic sumerioaccadi L’orientació pot ésser de dreta a esquerra o viceversa i en els texts de més d’una ratlla segueix el…

Especialista en història europea del període de transició entre l’Antic Règim i l’època revolucionària, pertany a diversos organismes científics europeus i catalans Premi extraordinari de llicenciatura per la Universitat de Barcelona 1976, ha estat professor en diverses universitats europees –a l’Institut Universitari Europeu de Florència i a la Universitat de París-I Sorbona– i fou premiat per l’IEC pel llibre Guerra Gran a la ratlla de França Catalunya dins la guerra contra la Revolució Francesa, 1793-1795 1993 Entre les seves obres destaquen L’Antic Règim a Mallorca abast de…

En són l’origen els neumes centreeuropeus de mitjan segle IX, arribats probablement a través d’una notació preaquitana En el primer període final del segle IX i començament del segle XI conserva un aspecte arcaic de neumes accent similar al de la notació mossàrab, d’origen parallel El període d’esplendor segles XI i XII, en canvi, es caracteritza per una diastematia molt marcada i per la forma típica del quilisme ondulat i allargassat Al segle XII la notació catalana conviu alguna vegada fins i tot en un mateix còdex amb la notació aquitana, que finalment desbanca aquella Se'n…

Ho experimenten com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor desplaçament cap al vermell , pròpiament o de l’existència de camps gravitacionals intensos desplaçament cap al vermell gravitacional Si l’objecte emissor té un espectre que presenta una ratlla, d’absorció o d’emissió, de longitud d’ona λ’ que indica la presència d’un determinat element químic, i hom la compara amb la longitud d’ona λ que té aquella ratlla concreta en l’espectre de l’element observat en una experiència realitzada en un laboratori terrestre, hom determina un…

Els mascles presenten el plomatge de les parts superiors gris pissarrenc, el de les inferiors blanc roig amb moltes franges de color gris vermellós i una taca blanca al clatell Les femelles són molt més grosses que els mascles de vegades el doble, presenten sobre l’ull una ratlla blanca que els arriba fins a l’occípit i tenen les franges de les parts inferiors blanques i burelles Ambdós sexes presenten franges grises a la cua És molt voraç i caça tant al descobert com a l’aguait Nia preferentment als arbres, sobretot als pins Habita a gairebé tot Euràsia, és migrador parcial a l’…