Resultats de la cerca

El senador radical de la Catalunya del Nord, Jules Pams 1835-1930, és candidat a l’elecció presidencial contra Raymond Poincaré

Féu diverses recerques als EUA sobre les vitamines, l’àcid pantotènic i l’inositol Aïllà la nicotinamida i descobrí el paper de la serotonina en els éssers vius

Es doctorà el 1890 amb Recherches sur les électrolytes fondus i fou professor a diversos liceus, encarregat de curs a la facultat de ciències de París i inspector d’instrucció pública Fou també secretari general de la Société Française de Physique Publicà nombrosos treballs, principalment en els Comptes Rendus de l’Acadèmia de Ciències Intervingué en l’important donatiu de llibres científics que el govern francès féu a la Biblioteca de Catalunya l’any 1916 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans

La publicació, el 1939, de No Orchids for Miss Blandish el consagrà com un dels autors de més èxit de la novella negra nord-americana, de la qual, juntament amb RChandler i DHammet, és un dels autors més destacats Tot i que sempre residí a Europa, les seves novelles se situen en ambients marginals dels EUA Altres obres seves són Lady, Here's your Wreath 1940, The World in my Pocket 1959

Doctor en lletres, fou professor de filosofia i membre de l’Escola Francesa d’Espanya Ultra la seva tesi doctoral, que versà sobre Le lullisme de Raymond de Sabonde 1912, dedicà altres estudis a Ramon Llull, com Caractère et origine des idées du bienhereux Raymond Lulle 1912 i La mystique de Ramon Llull e l’Art de Contemplació 1914 Publicà també treballs sobre Francesc Eiximenis i Anselm Turmeda

Membre de l’Académie Française des de la seva fundació És autor de La Vie des poètes français , font important per a la història literària, d’un Art poétique 1658, seguint els models de la Pléiade, i de diverses obres teatrals Estudià l’obra de Ramon Llull a La Vie de Raymond Lulle 1646 —edició en la qual intervingué el seu fill François 1628-80, també poeta— i a De la condamnation de Raymond Lulle Palma, 1852

Doctorat en física per la Universitat de Rochester 1955, als Estats Units d’Amèrica Fou professor adjunt de l’Institut d’Estudis Nuclears de la Universitat de Tòquio 1958-63, universitat de la qual fou professor associat 1963, professor 1970-87 i, des del 1987, professor emèrit del Centre Internacional de Física de les Partícules Elementals d’aquesta universitat Fou també director del Laboratori de Física d’Altes Energies i Radiació Còsmica de la Universitat de Chicago, i professor a la Universitat de Tokai 1987-97 Koshiba i el seu grup construïren un detector gegant, el Kamiokande, per a…