Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Moscou Immergit en els ambients revolucionaris, es dedicà a la creació literària Dmitrij Kalinin, 1832 drama contra el servatge, compartida i aviat substituïda per l’activitat crítica, duta a terme en revistes de Moscou i de Peterburg Típic representant dels intellectuals progressistes russos, es convertí, passada una època hegeliana, en apassionat materialista, creador de l’estètica i de la crítica realistes Contrari a l’art per l’art i a l’intimisme romàntic, defensà l’explicació sociològica de l’evolució de l’art, el condicionament de l’home per la…

El 1912 H Monro obrí una botiga de poesia Poetry Bookshop i redactà la revista Poetry and Drama Georgian Poetry 1911, la primera d’una sèrie de cinc antologies, reunia els noms d’Abercrombie, Bottomley, Brooke, Davies, Drinkwater, Flecker, Gibson, Masefield, Monro, Shanks, Stephens, Turner i Squire Els volums successius s’obriren, sense cap criteri rígid, a poetes anglesos antics i moderns Calia abolir els convencionalismes i la limitació d’argument, expressar lliurement els sentiments, acceptar els impulsos de la pròpia natura i donar un sentit personal a les coses a tots els nivells…

Cursà la carrera de dret i ocupà càrrecs a la Generalitat Malgrat una llarga dedicació al teatre, només estrenà tres obres, escrites amb la collaboració del seu nebot Josep Gras i signades amb el pseudònim Feliu Aleu Són La vida d2un home Comèdia quasi romàntica 1952, que obtingué un èxit notable, Les golfes 1957 i El casinet dels morts , estrenada en sessió de cambra Constituïren un intent de renovació fet amb tècniques realistes Formà part de la penya Santamaria i fou un dels fundadors de l’Associació Dramàtica de Barcelona 1955 Feu traduccions, que restaren inèdites, de Port…

Formà part del cercle d’intellectuals de Josep Aladern Cosme Vidal Collaborà en les publicacions El Rector de Vallfogona  i En Patufet És autor de nombroses peces teatrals reunides en la collecció “Teatre dels Nois”  Tenorios d’estiu 1899,  La llum del geni 1899,  El camí del cel 1905, Aucellets fora del niu 1906 i L’aprenent nou 1913, entre d’altres Es tracta de peces curtes, d’un sol acte, en alguns casos monòlegs, escrites en vers, realistes, però de caràcter còmic i de finalitat moralitzant Tingueren un notable ressò entre el repertori de teatre infantil d’aquells anys…

Conreà també l’assaig i la crítica Llicenciat en dret Viatjà per diversos països europeus, els EUA i l’Argentina Fou membre de l’Academia Española 1918 i ambaixador de la República a Londres La seva obra poètica, inicialment amb trets modernistes La paz del sendero , 1904, esdevé ideològica i conceptual amb El sendero innumerable 1916 i El sendero andante 1921 Les primeres novelles són realistes, plenes d’escepticisme i pessimisme Són remarcables Tinieblas en las cumbres 1907, AMDG 1910, La pata de la raposa 1912 i Troteras y danzaderas 1913, totes amb elements autobiogràfics…

Sortí de Rússia a causa de la Revolució del 1917 A París 1943, després de molts viatges, conegué GBraque i FLéger i s’orientà vers l’abstracció Una posterior visita al Museo del Prado el féu tornar a un tipus de figurativisme, amb influències realistes, que fou posteriorment imitat i desenvolupat per nombrosos artistes en un intent de seguir el seu estil El seu temperament frenètic —posà fi a la seva vida llançant-se a la mar per la finestra del seu estudi— es posa de manifest en la seva obra La pintura de la seva època abstracta és feta a base de colors purs i vius disposats…

Doctor en medicina, l’exercí a Íxar, Montcada i València fou redactor polític del diari Los Dos Reinos 1864 Prengué part destacada en la revolució del 1868 fou secretari de la Junta Revolucionària i de la Diputació de València 1868-71 Protegit per Josep Peris i Valero, exercí càrrecs burocràtics a Madrid, on dirigí el diari La Nación Havent retornat a València 1874, fou redactor d’ El Mercantil Valenciano i publicà diverses novelles La insurrección de Alahuar 1878, Gabriela 1883, El administrador de la baronesa 1878, En la maroma Historia de una volatinera 1881 i Historia de un…

Estudià art i arquitectura, i els seus primers treballs foren escultures fetes amb materials trobats a les platges de l’Atlàntic A partir del 1949 utilitzà cartells publicitaris trencats del carrer, i s’autodenominà affichiste ‘cartellista’ Recollí, classificà i mostrà els seus décollages de cartells, que considerà reflexos de la vida quotidiana, per tal de fer una obra popular En colleccionar i mostrar els cartells trencats en exposicions a galeries i museus, la seva obra volia qüestionar no tant l’obra d’art com la noció d’artista tradicional i professional S’apropià la propaganda política…

Com molts poetes del seu temps, cercà la protecció d’un monarca primer la de Hieró II de Siracusa, tema del seu idilli XVI, però, com que no aconseguí aquest ajut, s’adreçà al rei Ptolemeu d’Egipte —segurament el segon rei d’aquest nom—, atret per la fama de liberal que tenia En un poema on lloa la grandesa del monarca, Teòcrit aprofita l’avinentesa per a demanar-li protecció idilli XVII Installat a la cort d’Alexandria, féu una gran labor literària, creant un nou tipus de poesia que, més tard, transformada per Virgili, esdevingué el gènere bucòlic o pastorívol La seva obra ha arribat sota el…

Estudià piano i composició a la seva ciutat natal, com també filosofia i pintura, i fou una destacada figura intellectual a la Praga del final del segle XIX el 1897 fou nomenat membre de l’Acadèmia Txeca de les Ciències Autor d’un remarcable nombre d’òperes -deu en total i una d’inacabada-, obtingué un notable èxit amb Els ràpids de Sant Joan 1871, que excelleix pel seu romanticisme i per l’ús de motius fabulosos Els altres títols del seu catàleg, tot i que variats i reeixits, de seguida restaren a l’ombra d’obres d’altres autors coetanis, com A Dvorák o K Kovarovic, que, amb major…