Resultats de la cerca

Fill d’Amadeu VI, a qui succeí, i de Bona de Borbó Combaté en l’expedició de Carles VI de França a Flandes contra els anglesos 1383 Donà a Savoia per primera vegada una sortida a la mar amb l’adquisició del comtat i la ciutat de Niça 1388, que li lliuraren els súbdits niçards, rebels a Maria de Blois, regent del comtat de Provença en nom de Lluís II d’Anjou

Pel seu matrimoni amb Violant Carròs i de Centelles fou comte de Quirra Fou lloctinent del seu pare com a virrei de Sardenya durant les absències d’aquest, entre el 1473 i el 1477 Defensà Càller contra el setge de Lleonard d’Alagó Acceptà la rendició dels rebels a Sanluri i assistí a la batalla de Macomer 1478 La seva mort, esdevinguda quatre mesos abans de la del seu pare, fou atribuïda a maleficis

Els Estats Units fan explotar a la regió afganesa d’Achin la bomba GBU-43/B Massive Ordnance Air Blast MOAB, també coneguda com "la mare de totes les bombes", l’explosiu no nuclear més potent construït, que ara s’utilitza per primer cop en combat L’atac va dirigit contra un sistema de túnels de l’autoanomenat Estat Islàmic El passat 11 d’abril, el foc nord-americà va matar per error divuit rebels sirians, aliats dels Estats Units

Moren 126 persones, de les quals 68 nens, en un atemptat contra un comboi d’evacuats prop de la ciutat siriana d’Alep L’evacuació formava part d’un pla acordat entre les parts en conflicte pel qual es permetia la sortida d’uns 5000 civils de quatre ciutats assetjades Cap grup reivindica l’atac, del qual s’acusen mútuament el Govern i els rebels El papa Francesc és qui, internacionalment, condemna amb més duresa l’atac

Comanador de l’orde de Sant Joan al Masdéu 1350-56, el 1346 era lloctinent del gran mestre al priorat de Catalunya Fou un dels capitans de mar de l’armada de Gilabert de Cruïlles, enviada a Sardenya contra els rebels Doria Destinat com a governador del Logudor 1356, no arribà a ésser-ho Intervingué en l’administració, però el governador fou Bernat de Cruïlles, bé que apareix en alguns documents com a lloctinent reial al Logudor

El 1868 s’uní als rebels cubans i assolí el comandament militar de les províncies d’Oriente i Camagüey El 1878 s’exilià, però continuà lluitant per la independència de Cuba amb José Martí Elegit cap de les forces insurgents el 1895, dirigí la lluita durant la guerra de 1895-98 i ocupà l’Havana 1899 Fou destituït en negar-se a collaborar amb els nord-americans, però aprovà la candidatura de Tomás Estrada Palma 1901

Partidari del federalisme i del liberalisme, s’oposà al general López de Santa Anna i fou desterrat 1853 Participà en la revolució d’Ayutla 1855, fou diputat el 1856 i governador de Jalisco el 1857 Sostingué Juárez contra els conservadors i fou nomenat ministre de guerra i marina 1858 Fou destituït i processat en intentar un compromís per separat amb els rebels Això no obstant, lluità contra els conservadors de Márquez, però fou capturat i executat

Fill de Laurent Kabila , rebé formació militar a la Xina Després de l’enderrocament de Mobutu Sese Seko , el seu pare el nomenà ministre de Defensa de la nova República Democràtica del Congo En aquest càrrec, s’enfrontà a l’ofensiva de Ruanda i d’Uganda que cercava controlar algunes parts del país Després de l’assassinat del seu pare, el gener del 2001, fou nomenat president Amb el suport dels Estats Units, aconseguí signar un acord de pau amb les milícies antigovernamentals més importants que rebien el suport de Ruanda i d’Uganda, amb els governs dels quals negocià la retirada del territori…

En un país dels més hermètics del món, presidit per Isaias Afewerki des de la independència, el 1993, es va registrar a l’octubre una manifestació de protesta a Asmara, la capital, que va costar la vida a 28 persones, segons fonts de l’oposició Els manifestants, un centenar, van reclamar la reobertura d’una escola islàmica tancada pel Govern uns dies abans El director, Haji Musa, i els professors de l’escola van ser detinguts per oposar-se al pla del Govern de controlar totes les escoles privades, musulmanes i ortodoxes En un fet sense precedents, el ministre d’Informació, Yemane…

Alí Abd Allà Sàlih, president del Iemen entre el 1978 i el 2014 i un dels principals líders en la guerra civil, mor a la capital, Sanà, enmig d’un combat entre els seus partidaris i la milícia xiïta houthi Sàlih donava suport darrerament als rebels houthis malgrat ser sunnita, però aquests el van acusar de traïció La seva mort allunya encara més la perspectiva d’una sortida a la guerra civil que viu el país des de fa tres anys