Resultats de la cerca

Informava de les activitats del món submarí, en les vessants esportiva, científica i recreativa, com pesca submarina, immersió, fotografia subaquàtica, natació amb aletes i arqueologia Incloïa articles de tècnica, una secció de medicina del busseig i una de bibliografia Josep M Palau en fou director executiu i Antoni Camps Carol, director El consell de redacció estigué format per Antonio Beghetti, Manuel Melchor i Daniel Escrig Collaboraren en la redacció J Bargués, Josep M Calpena i Frederic Malagelada, entre d’altres De periodicitat bimestral, es distribuïa…

Llicenciada en Educació Física i Filologia Catalana, inicià la seva relació amb la lexicologia i la terminologia esportiva l’any 1986, arran de la designació olímpica de Barcelona Ha participat en la redacció del Diccionari de l’esport 1989 i ha coordinat la publicació dels vint-i-nou diccionaris d’esports olímpics del TERMCAT Coneixedora de primera mà de la neologia que es produeix dia a dia en l’àmbit esportiu, assessora el TERMCAT des de la fundació d’aquest centre terminològic i dirigeix el Servei Lingüístic de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya des del 1990 També…

Llicenciat en dret, fou alcalde major de Ferrol 1835, jutge a Madrid 1836 i magistrat a Saragossa 1837 Diputat a corts per Ontinyent 1837, ministre de gràcia i justícia i president del congrés 1843-51, i ministre d’estat 1854, intervingué en la redacció del concordat del 1851 i es retirà de la política durant el Bienni Progressista El 1856 fou ministre de guerra i marina, fins el 1858, que ho tornà a ésser de gràcia i justícia, fins el 1860, i de nou en 1864-68, que es retirà Després de la Restauració intervingué en la redacció de la Constitució del 1876 Per…

A la sortida es formà una manifestació que baixà pel carrer de Balmes cantant Els Segadors En arribar prop de la Fraternitat Republicana els membres d’aquest centre lerrouxista feriren a trets alguns manifestants D’aquest banquet en sortí una caricatura en el Cu-cut 23 de novembre que provocà un motí per part de 300 oficials de la guarnició 25 de novembre, els quals calaren foc a la redacció i impremta del Cu-cut i a la redacció de La Veu de Catalunya El govern Montero Ríos, no podent castigar aquesta insubordinació, caigué, i pujà Segismundo Moret, el qual promulgà…

El preàmbul que duu el seu text deixa en la incertesa els extrems relatius al seu origen, data de redacció, caràcter normatiu, etc, fet que ha donat lloc a diverses opinions El més probable és que es tracti d’una recopilació privada feta per un tal Sanctacília, potser jurista o pràctic en edificació, a mitjan s XIV, que hauria recollit bàsicament unes ordinacions fetes per un rei Jaume probablement Jaume II de Catalunya-Aragó, amb consell dels prohoms barcelonins, i alguna altra redacció privada de fons consuetudinari El cos total del text és format per setanta…

Fou secretari reial des d’abans del 1343 i el primer que ocupà el càrrec —de nova creació— de protonotari reial 1354-64 Intervingué en la redacció de les Ordinacions sobre el regiment dels oficials de la cort, del 1344, que era, bàsicament, una versió, mot per mot, del text llatí de les Leges Palatinae del regne de Mallorca, feta sense cap preocupació estilística Més tard, tanmateix, per raó del seu nou càrrec de protonotari, hagué de tenir cura del bon estil i de la redacció dels documents dimanants de la cúria reial era el primer pas en la formació d’un estil…

Editada pel Servei d’Esports de la Diputació de Barcelona tingué dues èpoques A la primera fou l’òrgan del Centre d’Iniciatives i Recursos Esportius de la Diputació i informava sobre les novetats bibliogrà-fiques que s’hi ingressaven, sobre jornades, congressos i cursos de formació vinculats amb l’esport Publicà, almenys, dos números monogràfics sobre finançament de l’esport i esport adaptat El 1996 encetà una segona època amb un canvi d’orientació Contenia articles tècnics i de divulgació, informació sobre l’esport municipal, entrevistes, itineraris d’excursions i seccions fixes dedicades a…

Redacció del Tractat d’astronomia, de Ramon Llull

El terme “wiki” prové del hawaià wiki wiki , que vol dir ‘ràpid’ Un lloc wiki ofereix una interfície de treball simple, que es converteix en una eina efectiva per a l’escriptura en collaboració Per això els llocs wiki cada vegada són més utilitzats en empreses i comunitats com a webs i intranets més econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement També hi ha molts projectes oberts al públic en general, que són accessibles per a tothom que disposi de connexió a internet i que permeten fer edicions, amb filtre previ o sense El lloc wiki més conegut a la xarxa és la Wikipedia Per…