Resultats de la cerca

Fou canonge penitencier de la seu de Mallorca A Palma millorà la casa d’educació d’òrfenes 1629 i fundà el collegi de la Sapiència 1635 Amb l’aprovació d’Urbà VIII redactà les Constitutiones in lulliana Baleari Maioricae Colleggio BV Mariae Sapientiae observandae publicades el 1834

Fou autor d’una cèlebre gramàtica llatina i fundador de la Solidaritas Litteraria Angilostadensis Historiador de la cort 1517, redactà els Annales Baiorum , publicats en alemany amb el títol de Bayerische Chronik 1526-33 Tractà sobre filosofia i música i simpatitzà amb certes idees de la Reforma

Fou practicant i promotor de la boxa En redactà el primer reglament London Prize Ring Rules entre el 1734 i el 1740 i el féu públic el 1742 Fou introductor dels guants protectors mufflers Els seus ensenyaments bastiren els fonaments tècnics i reglamentaris de la pràctica pugilística moderna

Fou arquebisbe de Canterbury Intervingué en la qüestió del divorci d’ Enric VIII i Caterina d’Aragó i impulsà la separació de l’Església anglesa de la de Roma Treballà intensament per la difusió de la Bíblia en anglès Redactà 1549 i revisà 1552 The Common Prayer Book

Baró de Sant Miquel de Castellar Fou arxiver de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la qual oferí acolliment al seu palau del carrer de Montcada Redactà treballs històrics, especialment dedicats als primers períodes medievals i a les relacions amb els estats àrabs, i cultivà la poesia

Fill del mercader Guerau Bruniquer i d’Eulàlia Riera d’Olzinelles, la família tenia els orígens a Cardedeu des del final del segle XI El 1260 la família es traslladà a Granollers i al segle XIV n’hi havia membres situats a Barcelona com a mercaders i notaris De la nissaga sobresortí el bisbe  Miquel de Ricomà Traslladat a Barcelona, estudià dret i exercí de notari públic a partir del 1591 Es casà amb Agna Calopa, filla del notari barceloní Pau Calopa El 1597 s’incorporà a l'administració municipal com a ajudant de l’escrivà de ració el 1603 passà a ocupar el càrrec d’escrivà i a partir del…

La seva gran cultura es manifestà en la seva obra poètica, que, sense deixar d’ésser neoclàssica, ofereix més d’un element romàntic Membre de la Junta Suprema a l’entrada a Mèxic de l’exèrcit Trigarante 1821, redactà l’acta d’Independència i fou publicada pòstumament Obras poéticas 1852

Per tal de posar fi a la mala administració dels cabals comuns, redactà un projecte de reforma, que defensà en una Satisfacción de los reparos 1753 El 1758 fou creada una junta de cabals comuns, a partir de la seva proposta Per fideïcomís, anteposava als seus cognoms el de Palou

Vida i obra Estudià humanitats a Castelló, i filosofia i teologia a València i Gandia A Salamanca 1733 estudià lleis, grec i hebreu Fou catedràtic d’hebreu a València 1746 i Salamanca 1747 Obtingué una canongia a la seu de Barcelona 1752, ciutat on entrà en relacions amb Josep Finestres i els intellectuals catalans Fou també canonge tresorer de Toledo 1759 Fou un personatge hàbil en l’àmbit cortesà i esdevingué una figura clau en la política cultural de la monarquia amb Carles III fou preceptor dels infants reials, director de la reial biblioteca, arxidiaca de València, ministre del Consejo…

Anà a les Índies amb la primera expedició del seu orde 1510 i treballà a Cuba i a la costa veneçolana Propugnà una evangelització i civilització dels pobles autòctons dins la màxima independència de la societat colonial castellana, i exercí una gran influència sobre Las Casas Redactà una Doctrina cristiana Mèxic 1544