Resultats de la cerca
Es mostren 2016 resultats
anàlisi
Filosofia
Procés d’investigació consistent en la reducció
d’un compost a les seves parts simples, sigui aquest compost un concepte, una proposició, un raonament o un fet; en la regressió
, mitjançant processos de raonament, als fonaments d’una proposició que hom intenta de provar, o en la recerca d’estructures subjacents a l’objecte d’estudi que hom es proposa.
Aristòtil utilitzà l’expressió “art analítica” per a referir-se al procés de reducció als primers principis Fou Descartes qui introduí l’anàlisi com a mètode de recerca en filosofia, entenent l’anàlisi com a procés de reducció de les proposicions complexes i fosques a les més simples que puguin ésser intuïdes com a veritats En geometria geometria analítica s’acomplia aquest mètode en reduir una corba a una funció algèbrica que expressés el seguit de punts determinats pels eixos de coordenades Kant entengué la lògica general com una anàlisi que descompon els elements…
projecció anisomètrica
Matemàtiques
Projecció axonomètrica amb coeficients de reducció desiguals.
economia
Reducció de les despeses, especialment les inútils.
trinxadissa
Reducció de nombre d’objectes a trossos menuts.
rifamicina SV
Farmàcia
Substància obtinguda per reducció de la rifamicina S.
Es presenta en forma de cristalls de color groc fosc, insolubles en l’aigua, però solubles en alcohol i acetona La seva sal sòdica és soluble en l’aigua No és absorbible per l’intestí
dulcitol
Bioquímica
Polialcohol que s’obté per reducció de la galactosa.
És anomenat també galactitol
adaptació sensitiva
Psicologia
Reducció progressiva de les sensacions malgrat persistir l’estímul.
àcid metanílic
Química
Àcid obtingut per reducció de l’àcid 3-nitrobenzensulfònic.
La seva sal sòdica és emprada en l’obtenció de colorants i en la síntesi de sulfamides
antrarobina
Química
Producte de reducció de l’alitzarina, dit també leucoalitzarina
.
Es fon a 208°C i és fàcilment oxidable a alitzarina És emprat com a parasiticida
silici
Química
Element químic de nombre atòmic 14 i símbol Si, pertanyent al grup IV A de la taula periòdica, aïllat per J.J.Berzelius l’any 1824 per reducció amb potassi del tetrafluorur de silici (SiF4).
És, després de l’oxigen, l’element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 26% en pes És constituït per una mescla de tres isòtops naturals, estables, amb masses 28 92,21%, 29 4,70% i 30 3,09%, que determinen un pes atòmic de 28,086 Són també coneguts cinc radioisòtops artificials de l’element, amb masses que van de 25 a 32 El silici és àmpliament difós a la natura, i hom ha detectat la seva presència al Sol, en estels i en meteorits No ocorre natiu i les seves menes més importants són les diverses varietats de sílice SiO 2 i els silicats L’obtenció de l’element és…