Resultats de la cerca
Es mostren 851 resultats
agàmia
Antropologia social
Sociologia
Absència de regulacions específiques que prohibeixin o autoritzin el matrimoni entre individus de determinats grups.
Generalment, l’agàmia es troba a les societats àgrafes on ha estat suprimida alguna de les regles, endogàmia o exogàmia, que obligaven els seus membres a casar-se amb individus de certs grups socials
lappet
Indústria tèxtil
Mecanisme que, aplicat a un teler, permet d’obtenir efectes de brodat en els teixits.
Consisteix en un o més regles proveïts d’agulles que han estat enfilades amb els fils d’un ordit especial i que, amb llur moviment, lliguen aquests fils amb els teixits formant bastes transversals
poder polaritzant
Química
Capacitat d’un ió de provocar la polarització d’un ió de signe contrari.
És important sobretot per als cations Augmenta amb el quocient càrrega/radi 2 i depèn de la configuració electrònica, essent més gran quan l’ió no té la configuració de gas noble regles deFajans
tauromàquia
Representació de la fase dels picadors en una cursa de braus del segle XIX segons el quadre La suerte de varas, de Francisco de Goya (Real academia de Bellas Artes de San Fernando)
© Corel Professional Photos
Tauromàquia
Conjunt de regles i de convencions de la correguda de bou, d’origen castellà (corrida), que s’establiren a partir de la fi del s. XVII i que, successivament augmentades, regeixen a les places de toros de l’Estat espanyol i de diversos països de l’Amèrica Llatina.
El primer tractat del final del s XVII, d’autor desconegut, escrit en prosa i en vers, fa referència únicament al toreig a peu representa el declivi del toreig a cavall, a causa del progressiu abandó de l’aristocràcia, que tradicionalment el practicava, i de la preponderància creixent de les actuacions a peu, originàriament secundàries i reservades als patges, però que acabaren per esdevenir el centre de l’espectacle Es tracta d’un recull d’exercicis, tècniques i consells per a enfrontar-se amb el toro durant la correguda, considerada no pas com un art, sinó simplement com un esport, però ja…
arbre de derivació d’una frase
©
Lingüística i sociolingüística
Diagrama en forma d’arbre dels constituents immediats de la frase.
el fet que Operant sobre la cadena terminal d’aquest gràfic, una transformació nominalitzadora obtindrà el suïcidi de la seva dona a partir de la frase dominada, i dues transformacions de supressió eliminaran BB i de la seva dona i finalment, les “regles d’ajustament” donaran la representació fonològica de la frase, d’on s’ha de derivar la fonètica La simple inspecció del diagrama revela un fet crucial que l’estructura profunda d’aquesta frase és molt més complexa que la de la frase En Pere ha dut la seva dona a la platja , molt semblant superficialment A la primera frase, en…
sofisma
Lògica
Argument capciós, sil·logisme viciós, per fer passar com a veritat el que és fals.
Sovint parteix de premisses vàlides, o bé que hom jutja vàlides, per a desembocar en una conclusió inadmissible però que sembla conforme a les regles formals del raonament i que hom no sap com refusar
col·lisió de drets
Dret civil
Situació que es produeix quan l’exercici d’un dret exclou parcialment o total l’exercici d’un altre.
L’ordenament jurídic estableix les regles per a resoldre-la i, en tot cas, mai no es produeix una destrucció del dret considerat inferior, sinó una suspensió fins que la collisió deixi de produir-se
substituent
Química
Denominació genèrica de qualsevol àtom o grup que reemplaça un àtom d’hidrogen d’un compost fonamental.
En la pràctica, la consideració d’un àtom o grup com a substituent és condicionada per l’elecció de cadena principal o de compost fonamental que hom efectua d’acord amb les regles de la IUPAC
prostrar-se
Religió
Cristianisme
Ajeure’s de bocaterrosa en senyal d’humiliació, de reverència o d’adoració.
Les regles religioses en prescriuen la pràctica com a penitència per les faltes i la litúrgia en preveu el gest en certes ocasions collació d’ordes sagrats, ritu d’entrada en la celebració del divendres sant
sabir
Lingüística i sociolingüística
Llengua mixta, artificial, nascuda en zones de contacte entre dues o més comunitats lingüístiques molt diferents que no tenen cap altre mitjà de comprensió mútua, sobretot en les relacions comercials.
Els sabirs solen ésser uns sistemes lingüístics composts d’algunes regles gramaticals d’una llengua o més, i un vocabulari d’un camp lexical determinat, també de diverses procedències Els sabirs es donen sobretot en zones portuàries pidgin- english