Resultats de la cerca

Publicà els setmanaris festius bilingües “El Gall” 1868 i “La Bomba” 1870-73 i el diari “Carracuca” 1877 Collaborà en altres publicacions, com “Valencia Ilustrada” 1877 i “El Bou Solt” 1877 Propugnador de la Renaixença a València, és autor de diverses obres dramàtiques

Missatge de 45 entitats catalanistes al rei Jordi I de Grècia, promogut per Antoni Rubió i Lluch i redactat per Enric Prat de la Riba, amb motiu del conflicte nacionalista de Creta "La Renaixença" és suspesa per ordre governativa i Prat de la Riba és processat

Féu costat als barons anglesos que s’oposaven a Joan sense Terra A la Carta Magna 1215 féu reconèixer a aquest els drets dels gallesos El 1238 ingressà com a monjo en un monestir del Cister El seu mecenatge afavorí una renaixença de les lletres galleses

Fou l’òrgan principal del Felibritge i es proposà d’iniciar el lector en la història del país i en la renaixença literària del provençal Mistral hi publicà nombrosos treballs, en prosa i en vers, i contribuí a donar-li l’estil peculiar, l’anomenada “prosa d’Armana”

Vida i obra Com altres historiadors de la Renaixença, tenia una visió idealitzada i nostàlgica de l’antic sistema foral valencià Coneixia les obres legislatives i jurídiques valencianes de l’època foral i edità alguns fragments dels Furs, del Manual de Consells, dels estatuts de l’antiga Taula de Canvis, del Quitament de València i del Llibre del Repartiment Del s XIX tractà sobretot de la guerra del Francès, de les guerres carlines i del regnat de Ferran VII Ell mateix, liberal convençut i membre de la milícia nacional de València, participà activament en alguns dels episodis que historià…

Vida i obra Llorejat i qüestionat, fou el personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià de la segona meitat del segle XIX i principi del segle XX La seva múltiple i polifacètica acti-vitat cívica, un accentuat esperit emprenedor i una capacitat intellectual i literària molt per sobre de la mitjana del moment el convertiren en el mestre i capdavanter de la Renaixença valenciana Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València, i Maria Olivares i Lucas, fou educat al si d’una família burgesa i mostrà, des de ben jove, una extraordinària capacitat…

Els afiliats, en llur majoria joveníssims, eren obrers o dependents de comerç Entre els primers presidents es destaquen Pere Muntané, Josep Isern i Lluís Bru i Jardí En foren socis Josep Tarradellas, Enric Fontbernat, Jaume Casanovas, etc Hi predominava l’esquerranisme democràtic, amb independència dels partits, i l’adhesió a Francesc Macià, nomenat president honorari Durant la Dictadura es camuflà sota el nom d’Humorístic Club i s’infiltrà en els camps de la dansa, l’esport i el teatre La Falç s’adherí a l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932, però se'n separà el 1933 i restà al marge dels…

Militar de jove, acomplí després missions diplomàtiques a França i a Anglaterra Fou dirigent de la revolta nacionalista d’'Arabī Paixà 1882 els anglesos el confinaren a Ceilan 1882-1900 Compongué una antologia Muḫtārāt , on recollí uns 40 000 versos i un Dīwān És considerat un dels primers representants de la renaixença àrab

Alcalde de la Bisbal 1931-34, hi dugué a terme obres importants És autor de La Bisbal en la història i el record 1959, Antologia de poetes bisbalencs de la Renaixença 1965, Un segle de vida bisbalenca 1969 i La Bisbal Anys enrera 1900-1939 1974 Morí a l’edat de noranta anys

Les seves versions angleses de les llegendes irlandeses li conferiren el títol de “pare de la renaixença literària irlandesa” Ultra la seva History of Ireland Heroic period 2 volums, 1878-80, entre les seves obres cal destacar Finn and his companions 1892, The flight of the eagle 1897 i l’assaig Early bardic literature 1879