Resultats de la cerca
Es mostren 314 resultats
Castell de Sant Iscle (Vidreres)
Art romànic
Situació Torre circular d’un dels angles del castell, reforçada i revestida més tard per un altre contramur circular F Tur Aquest castell, aturonat als primers contraforts de la serralada del litoral, és situat a uns 2 km a llevant de la població de Vidreres Mapa 365M781 Situació 31TDG828264 Per arribar-hi cal agafar un camí de terra davant la carretera de Vidreres en la seva unió amb la de Llagostera, que passa pel costat del club hípic, vorejant camps de conreu i després bosc, fins arribar al vessant de llevant del turó, des d’on s’enfila un petit camí que mena al castell ACC Història Al…
procediment de Martin-Siemens
Tecnologia
Mètode d’obtenció d’acer descobert simultàniament, amb petites variants, per Pierre Martin i pels germans Siemens.
En aquest procediment l’escòria que es forma entre el bany metàllic i l’atmosfera oxidant del forn fa de vehicle portador d’oxigen Hom pot obtenir diferents tipus d’acer a partir de fosa de ferro i de ferralla En funció de les impureses que hom pretén d’eliminar durant l’operació, cal que el revestiment del forn sigui de silici procediment àcid, per a l’eliminació del manganès, de l’oxigen i del carboni, o bé de magnèsia o de dolomia procediment bàsic, el qual permet, a més, la dessulfuració i la desfosforació Amb aquest darrer procediment hom pot assolir un nivell de…
Carrícola
Carrícola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al vessant septentrional de la serra de Benicadell, al límit amb el Comtat.
Una gran part del terme és muntanyós, i l’agricultura és al sector nord, més pla Predomina granment el secà sobre el regadiu unes 20 ha Els principals conreus són els d’ametllers, garrofers, oliveres i cereals Hi és tradicional la confecció de paneres per al revestiment de garrafes La població, fins ara decreixent, ha experimentat un augment des del 1965, per la presència d’obrers industrials que treballen als pobles veïns El poble 88 h 2006 carricolins 33 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al peu de la serra de Benicadell, al marge de les vies de comunicació…
Diego de Pontac
Música
Mestre de capella i compositor aragonès.
Vida La seva formació musical tingué lloc a la seu de Saragossa, a l’escolania de la qual ingressà quan tenia nou anys Allí pogué ser deixeble de Joan Pau Pujol Continuà els seus estudis amb Pedro Rimonte i després amb Nicolas Dupont m 1623, cantor de Felip III a Madrid La seva carrera de compositor el dugué a diversos centres eclesiàstics com a mestre de capella l’Hospital Reial de Saragossa 1620, la seu de Salamanca fins el 1627, la de Granada, la de Santiago de Compostella 1644-49, la de Saragossa 1649-50 i la de València 1650-53, i coronà el seu currículum a la capella reial de Madrid…
arrebossar
Construcció i obres públiques
Cobrir el parament vertical d’una paret amb una capa d’argamassa.
Aquest revestiment de la paret serveix per a millorar-ne l’aspecte i fer-la llisa i més impermeable Per això són arrebossades sobretot les parets exteriors, i les interiors només quan el mal tracte que puguin rebre fa témer que un recobriment de guix fóra massa delicat El gruix de l’arrebossat és d’1 a 2 cm, i el material que hi és posat és fonamentalment un morter de calç o de calç i ciment pòrtland per a fer-lo més impermeable La superfície d’un arrebossat resta més o menys granada, segons la grossària de la sorra emprada Antigament hom arrebossava sovint les parets i els envans interiors,…
bardissa
A les rajoleries, revestiment de toves per a cobrir el curull del forn.
antiadherent
Química
Substància que s’oposa a l’adherència.
Els antiadherents, interposats en pellícula prima, eviten l’adhesió entre superfícies en contacte que normalment s’enganxen Llur eficàcia depèn de llur afinitat pels productes sobre els quals són aplicats i és en raó inversa a llur capacitat de migració a l’interior d’aquests Nombroses substàncies han estat emprades com a antiadherents, en general amb resultats mediocres Hom pot esmentar la utilització dels greixos, en l’art culinari i la pastisseria, i de l’àcid esteàric, en la indústria Actualment hom disposa d’antiadherents molt més eficaços que són, d’una banda, el tefló , aplicat com a…
base d’adherència
Química
Tecnologia
Superfície tractada damunt la qual hom aplica posteriorment una pintura o un revestiment metàl·lic.
sarbatana
Etnografia
Història
Arma de caça constituïda per un tub llarg de fusta, de canya o de metall, mitjançant el qual són llançats, bufant, diverses menes de projectils i de dards.
Molt utilitzada a l’edat mitjana, sobretot pels sarraïns zarbaṭana , sembla que al s XIII la feien servir també per a llançar foc grec sobre l’enemic Actualment és utilitzada només per alguns pobles aborígens de l’àrea tropical SE asiàtic, Índia, Madagascar, la conca amazònica, Amèrica Central, etc, entre diversos pobles de l’Amèrica del Nord, com els muskogee i els iroquesos, i, més rarament, a la Melanèsia La llargada del tub és molt variable de 50 cm a 7 m Els models més senzills són simples tubs de canya o de bambú, de vegades protegits per un revestiment exterior tija de…
dipòsit de protecció
Tecnologia
Revestiment obtingut per deposició de pintures o esmalts en fred o calent damunt una superfície.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina