Resultats de la cerca

Fou creat el febrer de 1981 per a acollir un grup de joves atletes de la ciutat, que havien estat captats a les escoles locals per monitors del CN Montjuïc, per tal que no els calgués desplaçar-se a Barcelona per entrenar La primera junta directiva quedà presidida per Esteban Sabaté Gómez, que ocupà la presidència fins el 1989 Des del primer any organitza el Trofeu Pratenc Associació d’Atletisme, des del 1987 el Trofeu Infantil Femení Mònica Gregorio, des del 2000 la Cursa Delta Prat 10 km i el 2013 celebrà la primera Mitja Marató del Prat Desenvolupa la seva activitat a les…

Format a Tortosa amb Ramon Sabaté i Agustí Querol, i a Barcelona en un taller d’imatgeria i a Llotja Estudià també a Madrid, on el 1919 obtingué el premi extraordinari de dibuix artístic de l’Escuela de Bellas Artes Assolí, entre altres premis, la primera medalla de l’Exposición Nacional de Madrid 1932 —amb Tardor —, el premi Conde de Cartagena 1933 —gràcies al qual viatjà per Europa—, el primer premi al Concurso Nacional de Escultura 1936, el de l’Exposición Nacional de Salamanca 1944 i les medalles Julio Antonio i Agustí Querol Dirigí la Escuela de Artes y Oficios de Salamanca…

Llicenciat en dret i doctor en filologia romànica, és professor titular al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona Ha publicat nombrosos estudis sobre la literatura catalana medieval, en especial al voltant de la narrativa cavalleresca Tirant lo Blanc , Curial e Güelfa , Jacob Xalabín , Jaufré i sobre Ausiàs Marc Entre les seves publicacions destaquen Una reina per a Curial 1984 i Novelas caballerescas del siglo XV Historia de Jacob Xalabín, Curial y Güelfa, Tirante el Blanco 2003, amb Glòria Sabaté i Lourdes Soriano una Història de laliteratura…

Se subtitulà Revue d’histoire et d’archéologie méditerranéennes Es proposà de publicar els textos essencials de la història de la Catalunya del Nord, els cartularis dispersos de les abadies i de l’església d’Elna i l’apèndix Marca Hispanica En una primera etapa, que arribà fins el 1957, publicà sis volums, en 14 fascicles Entre els seus collaboradors hi destacaren Ramon d’Abadal, Maties Delcor, Marcel Durliat, Roger Grau i Joan Abelanet L’any 1987, sota la direcció del mateix Pere Ponsich i amb el suport de l’associació dels Amics del vell Canet, inicià una segona etapa Entre els…

La seva carrera musical començà a Oriola, on ocupà el càrrec de mestre de capella de la collegiata entre el 1562 i el 1581 Aquest any fou elegit per a fer-se càrrec del magisteri de capella de la catedral de València Allí tingué, entre els seus deixebles, Joan Baptista Comes El 1595 retornà a Oriola, on havia obtingut una canongia i hi restà Les seves obres es conserven a la catedral de València, a la de Segòvia i al Collegi del Corpus Christi de València Les que es guarden a la catedral d’Oriola són transcripcions posteriors Se’n coneixen una cinquantena, la majoria de caràcter religiós un…

El seu precursor fou el Grup Excursionista Puigmal, fundat el 1918 al barri de Gràcia Organitzà excursions i participà en competicions atlètiques Els anys vint adoptà la denominació Agrupació Excursionista Puigmal, participà en aplecs muntanyistes, acampades i organitzà marxes excursionistes El 1950 fou refundat com a Centre Excursionista Puigmal tot i que poc després adoptà el nom actual Destacà durant els anys cinquanta i seixanta en escalada i en espeleologia i organitzà cursos d’ambdues especialitats El 1954 obrí la via Puigmal al Cavall Bernat de Montserrat D’altra banda, la Secció d’…

Els primers usos d’aquesta denominació, almenys fins al segle IX, es referien a un llibre que contenia cants antifònics, ja fossin de la missa o bé de l’ofici Modernament s’entén que l’antifonari inclou únicament els cants de l’ofici, mentre que el gradual gradual 2 conté els de la missa Els antifonaris notats més antics són el de Mont-Renaud i el de Sankt Gallen, de la primera meitat del segle X i del final del mateix segle respectivament Dins l’anti fonari de l’ofici es diferencien dues categories segons el seu ús, secular ofici romà i monàstic d’acord amb la regla de sant Benet L’edició…

Relació de guardonats 1987  Auques i espantalls de Miquel Descolt 1988  Un submarí a les estovalles de Joan Barril 1989  Bla, bla, bla d’Ignasi Riera 1990  La propina d’Enric Larreula 1991  Manual del perfecte escriptor mediocre de Ramon Folch i Camarasa 1992  Les tres Glorioses de Nèstor Luján 1993  Vacances al Zurich d’Anna Vila 1994  La casa a mida de Jan Baca 1995 desert 1996  No la saps, aquesta de Lluís Permanyer 1997  El nom del porc d’Albert Om 1998  L’home que no volia avorrir les dones de Paco López Diago 1999  Criatura i companyia de Carles Capdevila 2000  La dutxa d’Enric Larreula…

Definit com Grupos Autónomos de Combate, s’orientà a la propaganda i a l’“agitación armada” en “apoyo a las luchas del movimiento obrero más radical” S’inscrigué confusament en el món ideològic del consellisme i del situacionisme Esdefiní com una organització comunista revolucionària i tingué simpatia per l’acció directa i l’activisme anarquista Quico Sabaté Realitzà diversos atracaments i publicà textos a Ediciones Mayo 37 i dos números de Conspiración Internacional Anarquista 1973 A l’agost de 1973 es dissolgué com a organització politicomilitar i al setembre diversos militants…

La iniciativa sorgí del mateix nucli editor encarregat de la revista Serra d’Or , publicació que havia assolit un paper rellevant com a vehicle d’expressió de la cultura catalana durant la dècada del 1960 La collecció es destinà a la publicació d’obres de caràcter monogràfic, fonamentalment de tema històric, i ha estat dirigida pel sacerdot i escriptor Josep Massot i Muntaner Dins de la varietat de llibres que s’hi han publicat, cal destacar la producció de figures clàssiques del catalanisme, com l’obra completa del bisbe Josep Torras i Bages, i la d’investigadors de relleu, com Jordi Rubió i…