Resultats de la cerca

Vida i obra Pare de Valerià Weyler i Nicolau, es llicencià en medicina 1829 a Barcelona i amplià estudis a París i Montpeller El 1832 ingressà en el cos de sanitat militar i el 1837 passà a Palma, on s’installà Fou cap de la sanitat militar de Mallorca 1852-59 i participà en la guerra d’Àfrica 1859-60 El 1872 fou el primer que ascendí a inspector mèdic de primera classe del cos de sanitat militar i, a Madrid, presidí la Junta Facultativa Superior El 1879 fou elegit president de la Reial Acadèmia de Cirurgia i Medicina de Palma Publicà un gran nombre de…

Llicenciat en medicina per la Universitat Autònoma de Madrid 1984, s'especialitzà en medicina preventiva i salut comunitària a la Universitat de Londres 1987 Doctorat en medicina per la Universitat de Barcelona 1999, després de treballar com a metge epidemiòleg al Medical Research Council del Regne Unit a Gàmbia 1987-91, el 1992 fou nomenat cap del Departament d'Epidemiologia de l' Hospital Clínic  de Barcelona, càrrec que exercí fins l'any 2000 Vinculat  a aquest centre, ha estat professor i director del Centre de Salut Internacional de l'Hospital 2001 i director del Centre de Recerca en…

Fill de Jacint Vilardell , es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1949 Després d’una estada d’un any a l’hospital Sant Antoine de París 1951 es doctorà per les universitats de Barcelona 1961 i de Pennsilvània, EUA 1962, de la qual fou també becari investigador 1959-62 Especialitzat en patologia digestiva, fou cap de servei de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona 1963-96 i director de l’Escola Professional de Patologia Digestiva de la UAB 1969-96 Ocupà càrrecs directius en el Ministeri de Sanitat 1979-82, entre d’altres el de director de planificació…

N'hi ha moltes modalitats cotxe privat als dirigents, vacances subvencionades, sanitat privada, plans d’inversió en valors, educació dels fills, etc Per tal com constitueixen un desviament de la pressió fiscal ingrés superior al que correspondria si fos en metàllic, deduïts imposts, han adquirit una gran difusió i augmenta llur pes relatiu en la remuneració total

Fou catedràtic d’història de la medicina del Collegi de Medicina de Barcelona 1821-22 i del de San Carlos de Madrid 1841 i vocal de la junta suprema de sanitat 1846 i del consell d’instrucció pública Traduí del francès al castellà manuals de cirurgia 1827-32 i fisiologia 1818 i publicà unes lliçons d’homeopatia 1850-51

Membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 per Tarragona Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions Fou director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona 1936-39 Després de la guerra d’Espanya s’exilià a l’Uruguai i més tard residí a Andorra

És un centre de malalts aguts de 396 llits integrat en el Departament de Salut d’Alacant - Sant Joan d’Alacant, pertany a l’Agència Valenciana de Salut de la Generalitat Valenciana Està situat al costat de la Facultat de Medicina de la Universitat Miguel Hernández i el Centre de Transfusions de la Conselleria de Sanitat

Nasqueren als EUA a la dècada de 1970 per assegurar bons municipals lligats a projectes d’infraestructures, educació i sanitat El 2007, amb la crisi de les hipoteques subprime als EUA, les principals d’aquestes entitats, com ara ACA i Ambac Financial Group, tingueren dificultats i revelaren immenses pèrdues, ja que asseguraven actius vinculats a hipoteques i préstecs garantits i altres titulitzacions

Les autoritats britàniques de Sanitat autoritzen per primer cop a Europa la modificació genètica d’embrions humans Els treballs es limiten a la recerca i els embrions no es podran implantar ni desenvolupar-se més de set dies La finalitat és millorar la reproducció assistida i evitar els avortaments Al principi del 2015, a la Xina es van intentar sense èxit experiències semblants

Tedros Adhanom Ghebreyesus, d’Etiòpia, pren possessió del càrrec de director general de l’Organització Mundial de la Salut OMS i succeeix Margaret Chan, en el càrrec des del 2007 Adhanom Ghebreyesus, que va ser ministre de Sanitat d’Etiòpia, és el primer africà al capdavant de l’organització, i va ser elegit pels estats membres de l’OMS el 23 de maig