Resultats de la cerca

És un centre de malalts aguts de 396 llits integrat en el Departament de Salut d’Alacant - Sant Joan d’Alacant, pertany a l’Agència Valenciana de Salut de la Generalitat Valenciana Està situat al costat de la Facultat de Medicina de la Universitat Miguel Hernández i el Centre de Transfusions de la Conselleria de Sanitat

Fou catedràtic d’història de la medicina del Collegi de Medicina de Barcelona 1821-22 i del de San Carlos de Madrid 1841 i vocal de la junta suprema de sanitat 1846 i del consell d’instrucció pública Traduí del francès al castellà manuals de cirurgia 1827-32 i fisiologia 1818 i publicà unes lliçons d’homeopatia 1850-51

Membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 per Tarragona Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions Fou director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona 1936-39 Després de la guerra d’Espanya s’exilià a l’Uruguai i més tard residí a Andorra

Nasqueren als EUA a la dècada de 1970 per assegurar bons municipals lligats a projectes d’infraestructures, educació i sanitat El 2007, amb la crisi de les hipoteques subprime als EUA, les principals d’aquestes entitats, com ara ACA i Ambac Financial Group, tingueren dificultats i revelaren immenses pèrdues, ja que asseguraven actius vinculats a hipoteques i préstecs garantits i altres titulitzacions

Les autoritats britàniques de Sanitat autoritzen per primer cop a Europa la modificació genètica d’embrions humans Els treballs es limiten a la recerca i els embrions no es podran implantar ni desenvolupar-se més de set dies La finalitat és millorar la reproducció assistida i evitar els avortaments Al principi del 2015, a la Xina es van intentar sense èxit experiències semblants

Tedros Adhanom Ghebreyesus, d’Etiòpia, pren possessió del càrrec de director general de l’Organització Mundial de la Salut OMS i succeeix Margaret Chan, en el càrrec des del 2007 Adhanom Ghebreyesus, que va ser ministre de Sanitat d’Etiòpia, és el primer africà al capdavant de l’organització, i va ser elegit pels estats membres de l’OMS el 23 de maig

Fill del metge Pere Esquerdo i Esquerdo , es formà a la Institución Libre de Enseñanza Fou professor de la Facultat de Medicina i de l’Hospital de Sant Pau, i diputat provincial de Sanitat per Barcelona durant els anys vint Membre del Consell de Pedagogia de Catalunya, formà part de la ponència d’educació física de la Mancomunitat de Catalunya 1923-24

Estudià a Cervera filosofia i es doctorà en medicina a Montpeller 1785, amb la tesi doctoral Dissertatio chymico-medica systemis analysis aquarum mineralium , publicada el mateix any Més tard fou metge de sanitat militar a Banyoles i, anys després, a Alemanya El 1787 publicà Noticia individual de las aguas minerales de Pedret 1787 i Historia del colegio de Gerona fundado en Montpellier 1808

Llicenciat a Cervera 1810, actuà com a metge militar a Mèxic, on el 1822 collaborà en la fundació de l’Academia de Medicina Tornà a la península Ibèrica el 1828, continuà dins l’exèrcit i fou director general de sanitat militar 1847 Fou diputat a corts 1854 i senador per la província de Tarragona És autor de treballs de caràcter clínic i preventiu

Llicenciat en medicina per la Universitat Autònoma de Madrid 1984, s'especialitzà en medicina preventiva i salut comunitària a la Universitat de Londres 1987 Doctorat en medicina per la Universitat de Barcelona 1999, després de treballar com a metge epidemiòleg al Medical Research Council del Regne Unit a Gàmbia 1987-91, el 1992 fou nomenat cap del Departament d'Epidemiologia de l' Hospital Clínic  de Barcelona, càrrec que exercí fins l'any 2000 Vinculat  a aquest centre, ha estat professor i director del Centre de Salut Internacional de l'Hospital 2001 i director del Centre de Recerca en…