Resultats de la cerca

És un líquid incolor, d’olor penetrant i característica, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb aigua, que bull a 208°C Hom l’obté per hidrogenació catalítica del naftalè i és emprat com a dissolvent apolar de punt d’ebullició elevat i com a intermedi de síntesi

Històricament, el concepte de tautomeria fou introduït per CLaar l’any 1885 per a explicar el comportament de l’acetoacetat d’etil La diferència entre isomeria i tautomeria és més quantitativa que no pas qualitativa, i depèn fonamentalment de la barrera energètica existent entre les distintes formes tautomèriques d’un sistema determinat Així, formes d’un compost que a una temperatura determinada són fàcilment interconvertibles poden esdevenir estables i àdhuc separables a temperatures prou baixes D’altra banda, la composició d’equilibri d’un sistema tautomèric és determinada, a cada…

És un líquid, soluble en aigua i en dissolvents polars, que bull a 13,7°C És també anomenat òxid d'etilè i té una gran importància industrial Els composts que contenen l’estructura bàsica de l’oxirà són anomenats epòxids Té la fórmula

És un líquid, soluble en aigua, alcohol i èter, que bull a 48°C Té l’estructura

Es troba en forma de glicèrid en els greixos animals i en els olis vegetals És present a la mantega en el 12,1% Pot ésser obtingut a partir de la trimistirina, èster glicèric contingut en la nou moscada

Per extensió especialment en oposició a aril, qualsevol dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur no aromàtic Els alquils se simbolitzen en les fórmules mitjançant la lletra R Quan l’hidrogen eliminat prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen substituint, en el nom de l’alcà corresponent, el sufix - à pel sufix - il Exemple hexil CH 3 CH 2 4 CH 2 — Si l’hidrogen no prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen, en la nomenclatura sistemàtica, mitjançant prefixos afegits al nom de l’alquil corresponent a la cadena no ramificada més llarga Exemple…

És el producte resultant de l’oxidació incompleta del carboni per l’oxigen és el constituent combustible de diferents mescles gasoses industrials i el reductor gasós més emprat en metallúrgia És preparat industrialment per combustió del carbó amb aire en defecte En el laboratori és obtingut pur per deshidratació de l’àcid fòrmic aquesta reacció no es reversible a la temperatura ordinària, la qual cosa el monòxid de carboni no pot ésser considerat com un anhídrid fòrmic, sinó que ho ha d’ésser com un òxid neutre L’estructura molecular és encara discutida, però hom accepta la següent , que…

És un líquid incolor, d’olor forta, insoluble en aigua i miscible amb alcohol, èter, hidrocarburs i altres líquids orgànics És inflamable i moderadament tòxic S'obté per hidrogenació catalítica del benzè i es troba formant part del petroli cru És utilitzat com a dissolvent d’olis, grasses i ceres i en la producció d’àcid adípic, hexametilendiamina i caprolactama, utilitzats en la fabricació de poliamides

És un sòlid cerós blanc, soluble en alcohol i èter, i poc en l’aigua, que es fon a 134°C És emprat en la fabricació de plastificants, resines alquídiques, polièsters, pintures, perfums, fluids hidràulics i en la indústria tèxtil

A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…