Resultats de la cerca

S’ordenà de sacerdot el 1911 Residí a Osca, on fundà l’Orfeón Oscense Beneficiat i mestre de capella de la catedral de Lleida, el 1934 publicà una Teoria de la música Per la seva adhesió a la Generalitat i el seu prestigi entre les classes populars, durant la Guerra Civil fou respectat i fou director de l’Escola de Música de Lleida S’exilià el 1939, i patí camps de concentració i estretors econòmiques Exercí el ministeri pastoral a la diòcesi de Montalban, del seminari de la qual fou professor Publicà el polèmic L’Església contra la República Espanyola sd, signat Joan Comas, i…

Vida i obra Estudià a la Universitat de Barcelona i seguí cursos de literatura catalana amb Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer als Estudis Universitaris Catalans Amplià els estudis fets a Barcelona amb Joaquim Balcells, a la Universitat de Berlín 1927-28 Aquests anys ja es palesà la seva vocació per les qüestions d’art Entre el 1928 i el 1930 exercí el lectorat de castellà a la Universitat de Glasgow De nou a Barcelona, fou professor de llengües clàssiques a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat Autònoma cessà en aquests càrrecs el 1939 Collaborà activament en la collecció…

Vida Començà els estudis musicals a l’escola dels jesuïtes de Tàrent, i els continuà al Conservatorio de Sant’Onofrio, a Nàpols, entre el 1754 i el 1763 Durant els dos anys següents fou director musical del Teatro Marsigli-Rossi a Bolonya, on estrenà la seva primera òpera, Il Ciarlone , el 1764 En aquesta ciutat tingué els seus primers èxits, i, quan el 1766 tornà a Nàpols, el Teatro Nuovo li encarregà una òpera bufa, La vedova di bel genio 1766, rebuda amb un èxit notable A partir d’aquest moment la seva fama cresqué ràpidament, i al cap de pocs anys arribà a competir amb N Piccinni El 1776…

Vida Rebé la primera formació musical del seu pare, que era organista, i el 1843 entrà al Conservatori de Milà, on estudià fins el 1854 amb A Angeleri, A Mazzucato i L Rossi, entre d’altres Durant l’època d’estudiant ja mostrà unes aptituds excepcionals per a la composició, que li valgueren el sobrenom de genietto Essent estudiant collaborà en la composició d’una opereta Il sindaco babbeo , 1851 i escriví la seva primera obra orquestral Scena campestre , 1852 Una vegada acabats els seus estudis treballà com a organista A tan sols vint-i-dos anys presentà al Teatre Concordia de Cremona la…

Cursà la carrera d’enginyeria tèxtil, que acabà a la ciutat alsaciana de Moulhouse 1887-89 Fou collaborador d’ Els Follets  1913 —on signava Gnom —, L’Hereu  1913-14 —amb el pseudònim Cabaler —, En Belluguet  1913-16 —on emprà el nom d’ Argentviu —, La Piula , Cu-cut i En Patufet , entre d’altres Assidu participant als jocs florals, és autor de versos de caràcter costumista o històric, i de faules, que recollí en les obres Primerenques 1900, La masia trista 1910, De les golfes , Rurals , i en l’antologia Poesies sd, de la collecció “Lectura Popular” També és autor del monòleg en…

S’inicià al FC Barcelona El 1943 arribà a alinear-se algun partit al costat del seu pare, Miquel Corominas La seva posició al camp era de jugador de tancament, tot i que podia jugar en qualsevol de les zones dels tres quarts Fou set vegades campió de Copa i un cop campió de la Lliga espanyola, la primera de la història 1953 També jugà als equips del SD Maquinista, del CN Barcelona i a l’Sporting Club Empordanès de Pamiers Fou deu vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual jugà els Jocs Mediterranis del 1955 a Barcelona La federació espanyola li concedí la…

Obrer torner, format a l’Escola del Treball de Barcelona, ingressà a la Unió Socialista de Catalunya i fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 Durant la guerra civil de 1936-39 milità en el PSUC i formà part del secretariat general de la UGT de Catalunya i del Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya Exiliat el 1939, passà a França i s’establí a Mèxic, on retornà al seu ofici Es traslladà a Veneçuela i fou cap de l’Escuela Técnica Oficial de Caracas, on publicà diversos manuals en castellà En català escriví La missió dels treballadors i la dels sindicats en la nova organització…

El 1989 ingressà a la companyia Lanònima Imperial El 1990 s’establí a Londres per ampliar la seva formació, i el 1992 entrà a formar part de la Rambert Dance Company, de la qual fou membre fins el 2004 Per a aquesta companyia creà també diverses coreografies Three Gone, For Left Standing 1998, 21 2002, E2 7SD2004 2004, que guanyà el premi The Place, Irony of Fate 2005 i Curious Conscience 2005, guardonada amb el Choo San Goh Award El 2006 guanyà el premi internacional Guglielmo Ebreo de coreografia independent per Soledad Aquest mateix any fundà la Bonachela Dance Company , amb la qual creà…

Vida Inicià els estudis musicals, principalment pianístics, a Barcelona, amb Claudi Martínez i Josep Font deixebles del cèlebre mestre Pere Tintorer, i rebé els valuosos consells de Felip Pedrell i d’Enric Granados En 1907-08, i després d’haver estrenat a Barcelona les seves primeres composicions, amplià estudis a Múnic, on assistí a les classes d’anàlisi, estètica i teoria musical dels professors Wiedermeyer i F Klose Durant el mateix període rebé també lliçons de Max Reger, compositor que sempre venerà Després d’una breu estada a Barcelona, el 1911 inicià una nova etapa fora de Catalunya i…

Vida Rebé la primera formació dels seus pares, que eren músics professionals Després de la mort del seu pare la família es traslladà a París, on estudià al conservatori amb F Kalkbrenner i PJG Zimmermann piano, VChP Dourlen harmonia, AMB Barbereau contrapunt i JF Lesueur composició El 1832 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Hermann et Ketty Establert durant una temporada a la capital italiana, compongué música de cambra, per a piano i un rèquiem Després de passar uns quants mesos a Alemanya retornà a París el 1835 per dedicar-se a la composició d’òperes Entre la seva producció operística…